Erwin Schrödinger és físic. I per demostrar que una cosa pot ser certa o pot no ser-ho a la vegada, va proposar un experiment. Va agafar una capsa d'acer tancada hermèticament i a dins va posar-hi un gat viu, una substància radioactiva, un recipient amb àcid cianhídric (un gas més tòxic que la maionesa de l'amanida russa de segons quins bars) i un comptador Geiger.
La cosa consistia en que la substància radioactiva estava preparada perquè existissin un 50% de possibilitats que un dels seus àtoms es desintegrés i un 50% que no. Si passava que sí, el comptador accionava un mecanisme que trencava el recipient, el gas s'alliberava i el gat moria pel seu efecte.
Per tant, mentre la capsa estigués tancada i no sabéssim què havia passat al seu interior, el gat estava viu i mort a la vegada. Només obrint la capsa era possible assegurar que el gat estava només viu o només mort.
Doncs bé, avui al Parlament hem canviat el gat pels 4 diputats de Junts per Catalunya que, o bé són a la presó o bé a l'exili: Carles Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull. Depenent de a quin diputat de quin partit preguntessis, els quatre estan suspesos. Depenent a quin diputat de quin partit preguntessis, els quatre no estan suspesos. I Schrödinger trucant als passadissos de la cambra demanant més informació sobre aquest fenomen de la física quàntico-política.
I ara ve quan se suposa que un servidor, que ni és físic ni res, ha d'explicar-li com hem arribat a superar l'experiment del gat. Va, vaig a intentar-ho. Primer ho intentaré amb aquest vídeo:
No? Estem igual? Bé, doncs ja ho intento jo. Amb una probabilitat de fracàs del 100%.
Hi havia una vegada un jutge molt dolent, molt dolent que va inventar-se una cosa molt dolenta, molt dolenta per poder suspendre els drets dels diputats que considerava dolentots i colpistes. Però abans d'això, aquests diputats, com que ja eren a la presó (preventiva) o bé a l'exili i no podien votar, ja tenien el seu vot delegat. Això vol dir que en cada votació, una persona del seu grup parlamentari votava en el seu nom.
Però resulta que, per no canviar les majories parlamentàries, quan aquest jutge va suspendre aquests diputats va permetre que conservessin el seu dret a votar al ple, però reconeixent que estaven suspesos. Sí, això no van entendre-ho ni els nens de Raticulín, però va ser així. Total, que els dos grups als que pertanyen aquests diputats, Junts per Catalunya i Esquerra, van entomar la decisió judicial de dues maneres: els primers dient que no acataven la decisió i defensant que els diputats no estaven suspesos, però acceptant que els retiressin el sou, amb la qual cosa reconeixien de facto la suspensió, i els segons acatant-la però sense dir ben bé que l'acataven, i tot per protegir el president de la cambra de possibles decisions del jutge ja citat causades pel no acatament de la decisió. Això va ser al juliol. I feia tanta calor que es va decidir congelar el tema.
Però aquest dilluns va arribar el moment de descongelar el monstre adormit. Esclar, havia arribat el Debat de Política General i calia votar. I, per tant, calia posar allò del juliol al microones per desfer el gel. I llavors van inventar-se el famós acord de dos punts que van aprovar dimecres al ple del matí i que, resumit, seria: diem que no acatem el que diu el jutge i decidim que els grups afectats puguin designar, si així ho volen, un altre membre del grup perquè voti pels diputats suspesos, que de fet és reconèixer que estan suspesos, però això no ho diguin a ningú.
Seguidament, els dos diputats d’Esquerra, Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar un escrit delegant el seu vot en el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià. Però Junts per Catalunya, considerant que els diputats no estan suspesos, va evitar fer aquest pas al·legant que segueix en vigor la delegació ja realitzada abans de la decisió del jutge i que és la manera de demostrar que no accepten la decisió del jutge.
I ara ja som situats en el matí de dijous, dia en que s'havia de votar al ple i, per tant, fer efectiu l'acord del dia anterior. Però, com que hi havia un acord però dues versions de l'acord (la de Junts i la d’Esquerra) aquí han començat les discrepàncies. Total, que el ple previst per les 12 s'ha suspès i han iniciat les negociacions per fer possible l'acord votat el dia anterior. Quatre hores després hi ha hagut fumata blanca i Eduard Pujol (Junts per Cat) i Sergi Sabrià (Esquerra) han sortit a explicar l'acord.
Problema: abans de sortir ells dos, i durant una hora i mitja, diversos membres dels dos partits havien sortit prèviament als passadissos del Parlament a explicar l'acord a la premsa. I la premsa no entenia res. I la premsa preguntava per aclarir. I seguia sense entendre res.
Si uns seixanta periodistes pregunten i uns seixanta periodistes no entenen res, és que tenim un problema. I aquest problema no és dels periodistes, que anem justets, però som capaços d'entendre una cosa si ens l'expliquen durant una hora i mitja. La qüestió és que si el que t'expliquen els uns i els altres no té res a veure entre sí i quan preguntes, la resposta és diferent depenent de qui respon, llavors és normal no entendre res, oi?. I quan uns i altres tampoc et diuen les coses clares sinó que disserten sobre l'acord del document que diu que es remet a l'acord d'un altre document de redacció barrocament interpretable i a la decisió presa abans o després de la comunicació del jutge, segons com i amb dos ous durs, doncs la cosa tampoc no és senzilla, oi?
L'exemple és aquesta foto, on es veu en primer pla al vicepresident del Parlament, Josep Costa (Junts x cat) i al fons del tot a Sergi Sabrià (Esquerra):
Anaves d'un lloc a l'altre i el que et deia l'un no tenia res a veure amb el que t'explicava l'altre. Ha estat aquí quan ha aparegut la frase del dia: no és el mateix delegar el vot que designar a qui li delegues el vot. Perquè, se suposa, que una cosa vol dir acatar la decisió de Llarena i l'altra no.
I ara vostè em preguntarà: “Però escolti, els diputats estan suspesos o no?”. Doncs miri, si em fa el favor, truqui al tal Schrödinger i que li pregunti al seu gat. Sí, perquè segons a qui li preguntis, ho estan, i segons a qui li preguntis, no ho estan.
Total, que ara mateix el ple continua suspès i segurament es farà dimarts vinent. Abans, però, aquest divendres el gat tornarà al Parlament per saludar amics, coneguts i saludats.