Vostè està en una habitació amb un lleó. Afamat (el lleó). Però vostè sosté que a l'habitació hi ha un gatet. Perfecte. Tothom és molt lliure de negar la realitat com cregui convenient. Només faltaria. Però el lleó li fot una esgarrapada i se li endú un braç. Mentre l'animal es menja el que fou un dels seus dos apèndixs superiors, vostè continua afirmant que allà hi ha un tendre gatet que només vol jugar. I quan el lleó li arrenca l'altre braç, en comptes de cridar de dolor, vostè opta per trucar (amb el peu esclar, perquè ja no li queden braços) al Globo dels gatets perquè li portin una miqueta de pernil dolç al simpàtic felí domèstic. Doncs bé, si després d'arrencar-li les dues cames i fer-se uns peücs amb la pell del seu crani, vostè continua defensant que aquell lleó és un gat, vostè està fent —sense saber-ho— el que es coneix com un Puigdemont.

Fer un Puigdemont: efecte d'anar pel món dient que algú és un fugat de la justícia i resultar que aquest algú és un eurodiputat que es mou tranquil·lament per Europa i que totes les sentències i decisions que es prenen sobre la seva persona sempre li són favorables. SEMPRE! O sigui, que no, que el que hi ha a l'habitació no és un gatet, hòstia, que és un lleó. LLE-Ó! I per molt que vulguin que mengi pinso de gat, els acabarà arrencant tots els apèndixs que li posin al davant. Perquè els lleons mengen carn i no pinso del Globo dels moixos. Perquè el president Puigdemont no és un fugat. Per molt que ho repeteixin. Una vegada i una altra. Com repeteixen que per rebre un indult cal penediment o que els indults poden ser reversibles, com les caçadores dels anys 80.

I avui el lleó, que no gatet, els ha fotut una altra esgarrapada en forma de decisió del Tribunal General de la UE (TGUE) paralitzant provisionalment la suspensió de la seva immunitat parlamentària. Això traduït vol dir que el Tribunal Con Sumo Agrado Supremo va demanar fa tres mesos que s'aixequés la immunitat parlamentària als tres eurodiputats exiliats de Junts: Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. I el TGUE els va dir que d'acord. Però com que ara el Parlament Europeu es reunirà a Estrasburg, el vicepresident d'aquest organisme diu que suspèn aquella decisió fins que s'acabi el procediment en curs perquè no fer-ho així “això podria causar-los un perjudici greu i irreparable i que la seva probable detenció o la limitació de la seva llibertat de circulació vulneraria el seu dret a desenvolupar les seves funcions de diputats europeus”.

Resulta que limitar-li la llibertat de circulació a un fugat i als seus dos perillosos sequaços “vulneraria els seus drets”. Atenció, això voldria dir que “el fugat” té drets!!! Carai, doncs quin fugat més estrany, no troba? Com ha canviat el món del que seria la fuga, oi? Abans sí que hi havia fugats de veritat! Corrien sense parar davant dels seus perseguidors passant aventures amb molt de risc i esbufegant molt (de tant córrer). En canvi ara els fugats estan en Parlaments de 705 diputats, amb centenars d'assistents, assessors, ajudants i periodistes i surten per la TV fent discursos. I viuen en una casa que tothom sap on és. Vaja, que als fugats els veuen centenars de milers de persones en llocs públics i, mentre tothom els observa, ningú fa res perquè deixin d'estar fugits.

Jo no hi entenc gaire, però a veure si al final resultarà que Puigdemont no és cap fugat. I que Comín i Ponsatí tampoc ho són. Jo, és que començo a sospitar-ho...