Tres dies d'incidents que es veien a venir de lluny i que es produeixen després de dos caps de setmana seguits que ja van acabar com el rosari de l'aurora, i tots (i totis) ens apuntem a pontificar sobre les causes. Des del sofà de casa i veient unes quantes imatges. Sociolowcost total. I ara vostè em pregunta: “Llavors, senyor ajuntalletres, què li passa a la joventut?”. Bé, doncs li comunico que no soc jove, o sigui que ni idea. En tot cas hauria de parlar amb tots ells (i ellis) per saber què pensen, què senten i que els amoïna. Perquè no tots els joves són iguals. No hi ha una sola joventut, sinó diverses. I això ja passava quan servidor era jove. Ara bé...

1. D'ncidents produïts aprofitant reunions multitudinàries n'hi ha hagut sempre. Per exemple a les celebracions del Barça que es feien a Canaletes quan el club guanyava. Per no parlar dels incidents de l'abril del 2003 durant la manifestació contra la guerra de l'Iraq quan vam veure un grup de menors d'edat saquejant El Corte Inglés de plaça Catalunya de BCN i enduent-se un pernil, joies, rellotges, compactes i una caixa de bombons. I de la mateixa manera que els que saquejaven les botigues de roba del carrer Pelai no eren seguidors culers ni els del pernil pacifistes convençuts, els cinquanta que ara destrossen vidres, cremen motos i apunyalen gent per robar-la no són botellonaires. I en aquesta mateixa plaça de Catalunya també hi hem vist grups que per Cap d'Any llançaven ampolles de vidre a la resta de la gent. I el paio que el passat octubre va robar una bicicleta del Decathlon del carrer Canuda de BCN i l'endemà la va posar a la venda a wallapop, sí, era a la mani contra les mesures imposades pel govern per frenar els contagis del coronavirus, però no formava part dels manifestants. Perquè mai no ha estat el mateix ser-hi que estar-s'hi.

2. Total, que molta pandèmia, sí, i molt d’oci nocturn tancat, també, però això de la Mercè ja ho hem vist fa anys en diversos formats. I vostè i jo sabíem que cada cop que hi havia un tipus de concentració d'aquest tipus, la cosa acabava pel pedregar. I llavors tampoc no es prenien mesures preventives i deixaven fer. Perquè segons a qui sempre el deixen fer. Fins que passen coses molt grosses. Llavors tanquem la plaça d'Espanya i ens creiem que eliminarem el problema. Doncs miri, no. Qui avui destrossa els vidres del palau de congressos de Montjuïc, demà pot destrossar un restaurant del Bogatell. O tres.  

3. Els responsables polítics tendeixen a eludir les responsabilitats i, mentre poden, desisteixen de prendre cap decisió. Per evitar els titulars de l'endemà. En comptes d'afrontar les situacions prefereixen treure la màquina del paternalisme i el bla, bla, bla del “tot ha estat molt tranquil... llevat d'algun incident aïllat amb 19 ferits". Fins que no els queda altre remei que fer alguna cosa i ja és massa tard. I els anomenats “d'esquerres”, depenent de qui genera els incidents es dediquen a xiular El pont sobre el riu Kwai a veure si la cosa escampa. Deixant el terreny abonat per a l'extrema dreta, que només ha de rematar la centrada a porteria buida.

4. El director dels Mossos, Pere Ferrer, ha dit avui que els incidents els provoca “una minoria”. Quina minoria? “Clarament són delinqüents”. Però no ens ha dit qui són exactament, perquè “és una informació massa sensible”. El problema és que tothom sap a qui es refereix, però A/ és políticament incorrecte dir-ho i B/ en tot cas, qui ha de dir-ho és ell, no nosaltres. I ja que hi som, estaria bé que algú, algun dia, solucionés d’una santa vegada un dels problemes socials més importants que tenim. No pot ser que a partir dels 18 anys els menors no acompanyats quedin en un buit legal que no els permet ni estudiar, ni treballar, ni estar acollits en una institució, ni viure en un pis, ni que un adult els eduqui i els faci de referent, ni fer res legal. NO POT SER!

5. I finalment, la policia. Li han perdut el respecte? Sí. Totalment. Per què? Doncs per moltes actituds i actuacions absolutament intolerables, inexplicables i impresentables que els converteixen en enemics de la ciutadania i no en els seus protectors. Cada cop veiem gent més estranya duent l'uniforme que hauria de ser el dels bons. Estan donant armes a gent sense valors, que no es fa policia per servir a la comunitat, que amb prou feines sap comptar fins a cinc i per qui Abascal és un trotskista radical. Però també se'ls ha perdut el respecte pel descrèdit que els aboca permanentment una part del pensament social que aprofita la decadència per atacar el concepte.

6. No hi ha futur per als joves? No. I cada cop més enfoquen la seva formació a preparar-se per fotre el camp d'aquí al més aviat possible a la recerca d'un indret que els doni oportunitats i una vida digna. Però el 99,9% dels que van a fer botellons potser sí que s'emborratxen i ho deixen tot fet una merda, però s'enduen el fracàs a casa sense provocar cap incident violent. I també són “el jovent”.