Dues de les coses més importants que has d'aprendre a fer a la vida són 1/ Saber marxar quan toca i 2/ Un cop has marxat, saber callar. José María Aznar López s'ha entestat a demostrar-nos que, a la seva edat, encara no ha superat el seu immens complex d'inferioritat. El problema és que, en comptes d'anar a un especialista i que l'hi solucioni, som nosaltres que n’hem de patir els efectes. Total, que en el seu cas no ha après ni la 1 ni la 2.

Doncs bé, entre això i que avui ha esmorzat alguns productes que no estaven gaire fins, l'home s'ha presentat a la convenció del PP amb la bufeta a rebentar i ha anat ruixant els assistents i a l'opinió pública en general amb líquid aznarista en estat pur. Fins a deixar tothom xop d'agror, ressentiment, bilis... Començant pel mateix Pablo Casado, que era allà al seu costadet i feia cara de “sisplau, que projectin ara mateix un raig de teletransportació i se l'enduguin. O si no, que se m'enduguin a mi. O l'edifici sencer! Però que aturin això im-me-di-a-ta-ment!”.

De tot el que ha dit durant una hora i deu minuts, apunti, apunti, tres de les perles excretades:

“Espanya és una nació, no set, ni quatre, ni vint-i-una. No és un estat plurinacional, ni multinivell, ni la mare que els va parir”.

“El president de Mèxic diu que Espanya ha de demanar perdó. I vostè com es diu? Jo em dic Andrés Manuel López Obrador. Andrés per part dels asteques. Manuel per part dels maies. López és una barreja d'asteques i maies”.

“El nou comunisme és l'indigenisme. I l'indigenisme, que suposa retornar a les societats precolombines, només pot anar contra Espanya”. (Per cert, això ja ho va dir abans-d'ahir Isabel Díaz Ayuso a Nova York, amb la qual cosa ja sabem que tenen el mateix guionista).

No seré jo qui li digui a aquest home que calli, només faltaria. I, sap per què? Perquè tothom ha de poder expressar-se, encara que sigui per quedar en evidència. Humana i intel·lectual. De fet, això que calli ja l'hi ha dit indirectament el seu propi partit, perquè cap d'aquestes excentricitats apareix en cap dels vídeos que ha destacat a les xarxes socials per publicitar la convenció. I en són uns quants. Però això no vol dir que algú que se l'estimi, un dia —si pot ser no gaire llunyà en el temps— no hagi d'abraçar-lo molt fort i dir-li: “Jóse, déjalo estar. No te hagas más daño”.

Sobre el contingut del que ha dit, millor no perdre el temps en extravagàncies que es comenten per si soles. Simplement destacar la ximpleria de ficar-se amb els cognoms de López Obrador. Algú com ell, un Aznar, que no, tampoc no és un cognom asteca ni maia, però si el del fill d'un dels falangistes més destacats de la dictadura franquista. Potser millor deixem els avantpassats quiets, no? Però que un mentider compulsiu com ell, que en la seva trajectòria pública ha dit unes falsedats que han tingut com a conseqüència directa la mort de milers de persones innocents, encara s'atreveixi sortir l'any 2021 a renyar-nos com si no hagués passat res, ho trobo un desvergonyiment intolerable. Que el convidin a xerrar i que amb aquesta suficiència de qui es creu algú gosi ni tan sols obrir la boca per fer alguna cosa que no sigui demanar-nos perdó, és tenir una barra que ja la voldria el Trabucador.

Ell, que el 23 de febrer del 1979 justificava en un article publicat a La Nueva Rioja una “abstenció bel·ligerant” en el referèndum constitucional. Ell, que el 2 de febrer del 2003 va dir tenir “evidències” que l'Iraq tenia “armes biològiques, químiques i connexions amb grups terroristes”. Ell, que onze dies després va dir “Poden estar segures totes les persones que ens veuen que els estic dient la veritat: el règim iraquià té armes de destrucció massiva”. Ell, que després de defensar que l’11-M havia estat obra d’ETA, mai no va rectificar, ni va donar explicacions, ni es va excusar. Ell, ara ens ve a donar lliçons? No home, no! Ell, no.