Van de bòlid. Entre els colpistes catalans que acabaran pagant fins i tot els comptes del Gran Capitán i els casos que tramiten habitualment, el Tribunal del Qué Me Cuentas (TQMC) no atrapa la feina que plou torrencialment. I és per això que no té temps per atendre casos molt menors dels quals més avall li oferiré un pica-pica d'exemples. I és que només aquest any, entre el 29 de gener i el 31 de maig els actuals 11 membres de la cosa ja han dictat 20 sentències, una mitjana de dues per cap. En sis mesos. I han publicat quinze informes de fiscalització. Lògicament, amb aquest desgast qualsevol té temps de mirar-se, per exemple això de l'Emèrit I.

Tenint en compte la situació, servidor de vostè i dels senyors i senyores Cuentas es converteix en servei públic i es posa a disposició de tots ells (i de totes elles) molt humilment. Com? Facilitant-los la feina mitjançant l'elaboració d'un petit resum que els ajudi a reunir algunes dades bàsiques que els estalviïn feina i els permetin tramitar el cas. Si volguessin podrien començar pel que ha desvetllat avui mateix El Confidencial. Resulta que al testaferro-cosí de l'Emèrit, Álvaro de Orleans-Borbó, li han trobat 21 societats de les anomenades offshore on hi ha amagats 84 milions d'euros. L'interès de la troballa és que demostraria la vinculació entre ell i l'Emèrit. Esclar, si el cosí en qüestió viu a Mònaco, que és un paradís fiscal, quin sentit té que precisament ell constitueixi en un paradís fiscal tantes empreses pensades per pagar menys impostos amagant el nom del propietari? O sigui, si vius en un paradís fiscal, per què muntes un entramat empresarial per tenir els beneficis d'un paradís fiscal si a tu no et generaran cap benefici perquè ja el tens? Potser perquè li genera a una altra persona que no viu allà? Blanc i en ampolla, a veure si serà orxata...

Però per si amb això no en tinguessin prou, als senyors (i senyores) Cuentas els recordo que les empreses espanyoles que van guanyar el contracte de l’AVE a La Meca van pagar 284,8 milions d'euros en comissions, 64,8 dels quals haurien estat cobrats per l'Emèrit a través de la Fundació Zagatka, de la qual en van ser beneficiaris el Rei Felip VI i les seves germanes Elena i Cristina des del 2006 al 2019. No ho sé, potser caldria embargar-los els béns de cara a afrontar aquesta respectable quantitat? I, de pas, investigar d'on van treure les empreses implicades pràcticament 300 milions d'euros de diner negre per poder pagar sota mà. I, si tenen un momentet, ho rematen mirant-se d'on van sortir els 678.393€ amb els quals Emèrit I va regularitzar un primer deute tributari corresponent al període 2016-2018, quan ja no era inviolable, i d'on van sortir els quatre milions amb els que posteriorment va pagar un segon deute. Ei, com per saber-ho...

I si no en tenen prou, aquí van quatre exemples més, que en podrien ser quatre-cents: 1/ On van anar els 680 milions desviats en el cas dels ERE d'Andalusia, segons sentència ferma, i per quyè no els reclamen a qui va robar-los? 2/ Què tal interessar-se pels cent trenta-tres milions cobrats per exdirectius d’ADIF i contractistes a les obres de l'estació de La Sagrera de BCN?, 3/ I si reclamen als 705 beneficiats per l'amnistia fiscal del ministre Montoro -entre els quals polítics i funcionaris de l'Estat- els 39 milions d'euros defraudats a Hisenda i que van poder regularitzar-se fins i tot amb bitllets en efectiu? i 4/ I si li fan una llambregada al cas que hem conegut avui i pel qual el Tribunal Superior de Justícia de Madrid no ha admès la querella de la Fiscalia contra la dirigent de VOX Rocío Monasterio per un presumpte delicte de falsedat documental per obtenir una llicència d'obres? L'argument és que la falsedat estava tan mal feta que era impossible creure-se-la. Estaria bé comprovar qui la va donar per bona i per què i quin benefici se'n va treure de l'obtenció d'aquests permisos.

A veure, que feina n'hi ha. Per donar i per vendre. I cada cop costa més d'entendre per què està tan mal repartida en un món on la justícia és igual per a tothom i sobretot per als mateixos.