Fa dies que el nom d'Elsa Artadi circula com a possible futura copresidenta d'una Generalitat amb seu compartida a BCN i a Brussel·les. I aquests rumors ha provocat la publicació a diversos mitjans de perfils "humans" que haurien de servir-nos per conèixer el personatge i que realment serveixen per conèixer la baixesa moral de qui els escriu. 

Veient alguns d'aquests perfils, sorgeix una pregunta: els mateixos mitjans que han escrit coses que tot seguit repassarem dirien exactament el mateix si el protagonista fos un polític home i espanyol? Doncs, si m'ho permet, i ja que he fet la pregunta, em permeto respondre-la. Miri, jo diria que no. I encara li diré més, tampoc dirien el mateix si fos segons quina dona. I menys encara si aquesta dona fos la que paga les misses de molts d'aquests mitjans. Però mirem-nos què escriuen alguns sobre Elsa Artadi.

Emilia Landaluce publicava el 23 de desembre passat a El Mundo una interessant descripció del seu cabell. I un memorable adjectiu dedicat a la seva estètica. Comentari a part mereix el menyspreu classista pels votants del PDeCAT i el posterior insult gratuït:

El menyspreu i els insults als votants es fan extensius al president Puigdemont i es combinen amb el comentari de les tres últimes línies, que, per ser elegant, qualificaré de profundament desafortunat:

I, com pot imaginar, aquestes tres últimes línies només eren el preàmbul necessari per excretar el vertader objectiu de la cosa: 

Repugnant, oi? Doncs bé, des del desembre un servidor estava pensant si la senyora Landaluce aprofitaria el seu valuós temps per dedicar a Mariano Rajoy o a Soraya Sáenz de Santamaría les mateixes insinuacions que les dedicades a Elsa Artadi, quan dissabte... PATAPAM!: "Landaluce, El Reton·no":

"Novia a la fuga"? Sí! Landaluce va agafar un perfil publicat divendres a La Vanguardia i s'hi va inspirar per copiar-lo literalment i afegir-hi cosetes de la seva collita. Per fer el titular, per exemple, va triar el moment en què es parla de l'actual parella d'Artadi, va buscar el detall més ofensiu i més humiliant possible, va inventar-se una suposició i ja tenim servida la vexació més vulgar possible que va parir mare: 

I sí, efectivament, aquest detall usat per escarnir i fer befa de la senyora Artadi apareixia a la peça signada per Andrés Guerra dos dies abans a La Vanguardia, però sense la salsa rosa caducada de la senyora d'El Mundo. L'original del diari del grup Godó deia això:

Però, tornem a Landaluce Christian Andersen. Com que amb el que hem vist fins ara sembla ser que no n'hi havia prou, calia una especulació absolutament raticulaniana (del mateix centre del planeta Raticulín) sobre la separació d'Elsa Artadi. Es veu que va ser culpa de la primera edició de la Grossa de Cap d'Any, que no va tocar a ningú. FA-BU-LÓS! ME-MO-RA-BLE!

I és a aquesta última frase on volia anar a parar perquè, no és que l'autora hagi creuat totes les línies vermelles de la decència, sinó que agafa l'ètica periodística i humana, les posa en un pot de fer maonesa, agafa el minipimer i les tritura ben triturades pels segles dels segles. Aquí La Vanguardia, almenys, va saber rectificar. Observi el titular del dia 9:

I ara observi el titular modificat el dia 10:

Però no pateixi que Landaluce va deixar-ho així mateix. O sigui, va afusellar la peça d'un company d'un altre mitjà i va dedicar-se a especular sobre un tema personal del qual no en tenia ni la més remota idea. Perquè, amb qui va parlar d'aquesta qüestió Landaluce? Sap de què parla? És el que deia a Twitter la usuària @RuthGumbau, en un comentari referit a la versió encara no modificada de La Vanguardia: "A banda de l’inapropiat de parlar de si Elsa Artadi ha escollit o no tenir fills, senyors mascles de @LaVanguardia, també hauríeu de pensar una altra cosa. Imagineu que sí que hagués volgut i no pogués. Sabeu el mal que li faríeu? Us importaria? I així amb totes". Reflexió a la qual s'afegia @nati_pareja: "Exacte @RuthGumbau. Quan una dona arriba a una edat sembla que és obligatori tenir o haver tingut fills. I ningú té en compte si és una decisió voluntària o un fet involuntari. Què passa quan és la teva parella qui no pot o no vol? Per què sempre posem el focus en la dona?". I que rematava @ayaladiu: "La societat segueix veient la dona que no procrea com un ésser antisistema i, per tant, nociu. Prou!". 

Un tema molt interessant aquest, que caldrà tractar un altre dia amb l'espai que mereix. Avui tocava veure tot el que s'estalviaria Elsa Artadi si fos home, polític i espanyol. I queda clar que és molt. És que miri que ser dona, catalana i política... Escolti, a qui se li acudeix una barbaritat així?