Article 472 del Codi Penal: “Son reos del delito de rebelión los que se alzaren violentamente...”. “Violentamente”, aquesta és la gran qüestió. Aquesta és la clau. Aquesta és la paraula.

Però no se'n vagi, que ara ve contra què i per quina finalitat has d'alçar-te violentament:

Derogar, suspendre o modificar la Constitució, destituir el Rei de les seves prerrogatives, impedir unes eleccions, dissoldre el Congrés dels Diputats o qualsevol Parlament autònom, substituir per un altre el Govern de l'Estat o d'una comunitat i “sostreure qualsevol classe de força armada a l'obediència del Govern”.

Aquest divendres serà el primer dia de la rebel·lió. I ho serà perquè la fiscalia així decidirà que ho sigui acusant part del Govern anterior i a la cúpula professional dels Mossos d'aquest delicte. I després vindran molts més dies de rebel·lió. Un per cada tràmit que es vagi completant fins arribar a la sentència.

I la fiscalia i la resta d'estaments judicials pels quals anirà passant el cas fins a la sentència final saben que cada dia que passi mantenint viva l'acusació de rebel·lió, serà un dia de mentida i abús.

I ho serà perquè només cal tenir ulls, saber llegir i recordar què va passar a Catalunya ara fa un any per arribar a la conclusió que, efectivament, això de la rebel·lió és mentida. I que, a més, qui fa l'acusació ho sap. Però que no li importa.

Una destacada personalitat relacionada amb la justícia espanyola em va fer fa temps una reflexió que vaig trobar tan interessant com significativa. Va venir a dir que molts dels 5.600 jutges i magistrats existents a Espanya van pel món assistint a conferències, simpòsiums, congressos i reunions variades. I els seus companys d'arreu del món els pregunten pel que està passant amb la justícia a Espanya. I per la majoria d'ells i elles, professionals de la justícia i no jutges-polítics defensant un estat paral·lel dins de l'Estat, els és molt incòmode i poc agradable haver de donar unes explicacions inexplicables.

Com incòmode i poc agradable és haver de recordar les decisions en relació a aquesta qüestió de la justícia alemanya (sí, sí, aquell tribunalet regionalet), de la belga, de la suïssa, de l'holandesa i de l'escocesa. De moment.

I com entranyable és haver d'explicar que no es jutja el cap de “l'alçament violent”, que és el president del Govern que va organitzar la perillosa trama armada, perquè aquest senyor és a Brussel·les movent-se lliurement i passeja tranquil·lament per mig Europa participant en tota mena d'actes públics.

Aquests divendres és el primer dia de la rebel·lió. Contra la llei i la justícia. I no els importa gens que tots ens n'haguem adonat que això és així.