Apujo la persiana. Fa sol. Molt. Al cel i en forma de notícia. Dues amigues que estaven ingressades a l'hospital ja són a casa i aviat estaran recuperades.
Avui ressaca per les normes de la desconfinamenta presentades ahir per Pedro Sánchez. Però ressaca de les que no se’n va ni bevent-te 200 litres de suc de tomàquet (remei que diuen que va bé). Perquè, un cop més, hem tornat a la improvisació. És la sensació aquella que trien les mesures per sorteig. Posem en un bombo un munt de propostes, el fan girar i van traient decisions. Ahir les diferents fases s'implantaven per províncies. Avui, després de les queixes, estan estudiant fer-ho per regions sanitàries. Però no a tots els llocs. Escoltin, ¿no es reuneix Pedro Sánchez cada diumenge amb totes les autonomies? Costa tant dir-los: “Mirin, hem pensat fer això, què els sembla?”. I que tothom presenti les seves objeccions, es pacten i llestos. És senzill, no?
Ara anirem a les reaccions dels afectats per les no-mesures, però abans compleixo una promesa feta ahir i comparteixo amb vostè una reflexió sobre la nostra nova responsabilitat. Ara ja podem passejar la canalla, dissabte podrem fer esport i aviat podrem seure en una terrassa. Això vol dir que ens haurem de fer responsables de les mesures que prenguem (o no) per no contaminar-nos ni contaminar als altres (o sí). ¿Tenim dret a no prendre cap mesura, contaminar-nos i ja ens espavilarem? Sí, esclar, hi ha gent per a tot. Però exercint la nostra llibertat individual condemnem la resta a patir la malaltia i ocupem una plaça en un sistema sanitari que hauria d'ocupar una persona que sí que ha pres les mesures oportunes, però s'ha contaminat per culpa nostra. És just? Oi que no? I, sí, això ens porta al famós debat dels antivacunes. Vostè té dret a no vacunar-se? I tant! Tothom pot morir com cregui convenient. Endavant. Però si vostè no es vacuna, pot provocar problemes de salut i la mort a altres persones. I ho dic perquè el passat cap de setmana encara sentia en un d'aquests programes de paraciències i vidents que són un frau, una immensa mentida i una estafa com donaven veu a una indocumentada que encara defensava les teories de la conspiració sobre les vacunes i ni va ser detinguda ni res. Dit això, anem als afectats.
Ahir Pedro Sánchez va presentar les quatre fases per tornar a la nova normalitat. He preguntat l'opinió a diverses persones que conec i que tenen establiments afectats per les mesures. I això és el que m'han dit:
En Ferran i en Jordi regenten l'històric Caño 14, un popular restaurant especialitzat en pasta, pizzes i graellada argentina. Ells ho veuen així: “No vam entendre gaire del que va explicar i estem parlant amb la gestoria a veure què aclarim. Però ara mateix, per nosaltres és inviable entrar en la fase de servir menjar per emportar. Tenim onze sous i les despeses per tenir obert. Tenint en compte que només podem servir a persones situades a un quilòmetre i que no tenim conveni amb cap empresa de menjar a domicili, no ens surt a compte. A la fase 1, amb el 30% de l'aforament, tampoc ens surten els números. Potser ens ho plantejaríem si fos possible tenir la meitat de la plantilla i veient si també obren la resta de locals del voltant. Si podem obrir amb una part del personal, l'altra part que continuï amb l’ERTO i nosaltres anem treballant i ens anem refent, podrem anar recuperant-los a poc a poc fins que tornin tots”.
En Dario és el propietari de La Fonda Marina, restaurant especialitzat en producte de proximitat i de qualitat. Ell ho veu així: “Jo vaig entendre que l'Estat no té calés per mantenir els ERTO i per això ens envien a tots a la guerra. Segurament obrirem a la fase tres i cap al 8 de juny, però abans estem preparant les mesures sanitàries i higièniques necessàries. Tenim moltes ganes d'obrir, però tot dependrà de com veiem el panorama i de com evolucionin els contagis”.
En Carles Bertran és forner i a més té una petita cafeteria amb una petita terrassa en un carrer molt comercial. “Obriré quan aclareixi del tot les dates de les fases. La qüestió és que l'aforament de la terrassa no està establert per persones sinó per espai. Hauré de tenir obert un tant per cent de lloc, però no sé amb quantes persones. Ara intento que l'Ajuntament em deixi ocupar una miqueta més de tros per posar més taules i compensar una part de les que perdo. Almenys durant la primera setmana, que encara no podré obrir a dins. A la primera fase, els bars sense terrassa no podran obrir, a no ser que els ajuntaments respectius permetin ocupar una part de l'espai públic durant un temps establint algun sistema”.
En Xavi és el propietari de la vinacoteca i cocteleria Enològic i diu que després de sentir Pedro Sánchez es va quedar “igual o pitjor. I fins i tot més preocupat”. M'explica: “No només no sabem encara quan podrem obrir, és que tampoc sabem l'aforament que podrem tenir i si això ens implicarà haver de fer despeses, com va passar amb la famosa llei del tabac, que tots vam acabar perdent diners fent unes obres que no van servir per a res. I tampoc sé si puc entrar en la fase del producte per emportar. Què passa si faig gintònics i els serveixo en got de plàstic? Puc o no?”.
I les perruqueries, què? Quan va començar tot van dir que podrien obrir, però un cop més va guanyar la improvisació i finalment va ser que no. L'Eduard Barbany regenta l'establiment del mateix nom on treballen ell i la seva dona. “I com que som autònoms, hem fet el gran negoci. Portem dos mesos sense poder treballar, l'Estat ens ha donat 640 euros i n'he pagat 400 de gestor”. De moment, no té cap informació sobre què passarà, “llevat de la dels xats de perruqueria, perquè el gremi és un desastre total i absolut que mai ha vetllat ni vetllarà pels nostres interessos ni pels de la perruqueria. Qui ens ajuda i ens donen certs consells legals són les empreses que ens subministren productes. Ara donem les hores per whatsapp, com ja fèiem abans i agafarem dues persones per hora. Per sort, tenim un local gran i amb terrassa, per tant, podrem mantenir sense problemes els dos metres de seguretat. Abans oferíem una copa de vi o un cafè i això ho eliminem. Diuen que haurem de dur peücs, però encara no està clar. Tampoc sé si els hauré de pagar jo o me'ls subministraran, igual que les mascaretes i els guants. El que ens preocupa és que nosaltres estem molt en contacte amb el client i encara no sabem com ens ho haurem de manegar. Suposo que amb molta mà esquerra i amb molt de compte. Ara del que es tracta és de començar a facturar, que tampoc serà gaire, però a poc a poc intentarem remuntar sense caure en l'error de demanar un crèdit, perquè només ens faltaria això”.
I finalment, he parlat amb la Marta Ferrer, propietària del centre de bellesa Mediterrània Artesans del Benestar. No té gaire clar quan podrà obrir, perquè, diu: "No sabem quines mesures de seguretat hem de complir. Apujaré la persiana quan pugui donar seguretat i tranquil·litat als meus clients, no quan ho digui el govern. Ara ja no em ve d'una setmana. Jo m'he espavilat fent un curs de l’OMS i preguntant a metges i a infermeres que són clientes i així m'estic fent un protocol propi per protegir-me a mi, a la meva treballadora i als meus clients. Sobretot a base de sentit comú. Però encara avui no sabem quines mascaretes són les vàlides i si hem d'anar o no amb peücs. I encara no tinc tots els EPI que vaig demanar. El que no té sentit és que nosaltres, que som els que més toquem el client perquè els fem massatges, siguem els primers a poder obrir. No és lògic. Això serà can pixa i hi ha risc d'infectar-nos. És trist però estem totalment desprotegits. Ah, i la meva treballadora, que té una nena petita, com ha de venir a treballar si no té on deixar-la? Les guarderies estan tancades i els avis són població de risc. Com ho fa i com ho faig? No vaig fer cap ERTO i li estic pagant el sou tenint tancat”.
Doncs ja ho veu, aquest és el panorama. La conclusió és que ningú sap gaire i tothom anirà fent. Hem de tornar a la normalitat? Esclar. Però fent les coses bé. El problema és que, com sempre, improvisem massa. Aquest cop és evident que també. Primer has de tenir clar com faràs les coses i després les has d'anunciar. Mai al revés. Perquè llavors és propaganda. I amb la xifra de morts que hi ha (i que hi haurà) necessitem moltes coses, menys propaganda. I si la gent no sap què ha de fer, correm el risc que d'aquí a tres setmanes hàgim de tornar a confinar-nos i desfer tot el camí fet fins ara. A no ser que l'esperada calor li foti un cop de mà als improvisadors i els surti bé la carambola.