Apujo la persiana. Continua plovent. En condicions normals, aquelles a les quals no sabem si hi tornarem i si hi tornem no sabem ni com ni quan, ara estaríem fent-li als meteos sense parar la pregunta més clàssica d'aquestes dates: “Què, què el dia de Sant Jordi? Plourà o no?”. En canvi ara les estrelles mediàtiques són els epidemiòlegs, els elaboradors de models matemàtics i els que analitzen dades per fer les diferents corbes i als meteos no els fotem ni cas.

I, com a bons catalans que som, hem decidit fer un Sant Jordi alternativament confinat. Però al final no n'hi haurà un, no, sinó 34. Perquè els uns no estan d'acord que es faci A, als altres no els agrada que es faci B i els de més enllà estan en contra d'organitzar C. I així fins la Z. I perquè no hi ha més lletres. I al final, un cop més, aconseguim allò tan nostrat consistent en que ni Déu sap que coi s'organitza exactament, perquè s'organitza de tot, i no sabem si podem o no comprar un llibre a través de la xarxa, si hem d'apadrinar una llibreria de proximitat o hem fer una truiteta d'un ou al nostre autor favorit i enviar-li per wetransfer.   

I, mentre, hem hagut de recuperar la manteta i la llar de foc per estar calentets mentre seguim  veient coses que mai hauríem imaginat que veuríem. I que mai havíem vist nosaltres ni ningú perquè mai havien passat. Només avui han suspès l’Oktoberfest i els Sanfermins. Pam! Però com que alguns encara no han entès res, diuen que potser fan els encierros al setembre. Sí, a porta tancada i corrent els toros sols amb mascareta, guants i distància de seguretat. I fent muuuuuu a la cara interna del colze de la pota dreta del davant. Sí, sí.

Però és que avui també hem vist com als EUA el barril de petroli està a preu negatiu. El poc consum ha fet augmentar les reserves al màxim, les petrolieres continuen produint perquè no poden parar de fer-ho i resulta que ja no saben on guardar tant de cru que no es gasta. Total, que en alguns moments els inversors no només no han pagat per comprar un barril de petroli (on, per cert, hi caben uns 159 litres) sinó que han cobrat... fins a 37,63 dòlars!!! I també avui veiem l'ultradreta defensant el colpisme, cap novetat, però com a manera per combatre el cop d'estat que diuen ells que està fent Pedro Sánchez juntament amb un general de la Guàrdia Civil bocamoll i els “rojos-separatistas-masones-enanos-comunistas-que comen quinoa. I, com que això del confinament és propi de les dictadures, els ultres van i es converteixen en els grans defensors de la llibertat d'expressió i de la llibertat en general que, segons ells, està coartada. SEN-SA-CI-O-NAL!

Per cert, hi ha novetats en el tema del general bocamoll que va pel món dient que la Guàrdia Civil s'esforça per “minimitzar” les fake news contra la gestió del Gobierno pel coronavirus. Aquest matí la ministra Celaá ha dit en una entrevista a TVE: “No podem acceptar que existeixin missatges falsos que afectin la integritat de les institucions públiques”. Ja, però això qui ho decideix? És a dir, qui té la veritat absoluta per decidir que un cert missatge és fals o no i, per tant, cal retirar-lo de la circulació? ¿Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de consellers són uns colpistes, tal i com han afirmat un munt de polítics, alguns dels quals seuen a la taula del consell de ministres, i s'ha publicat en un munt de mitjans de comunicació perquè uns periodistes ho han escrit? Els jordis són uns violents sediciosos? ¿La secretària del jutjat 13 va ser una pobre víctima de la turba violenta que volia agredir-la i per això va haver de saltar pels terrats de l'Eixample barceloní? Què és la veritat i la integritat de quines institucions públiques estem parlant? Perquè el Govern de la Generalitat tinc entès que ho és, no?

I després tenim el festival aquest de la sortida dels nens al carrer perquè els toqui una miqueta l'aire després de sis setmanes tancats a casa. L'exemple definitiu per demostrar que estem en mans d'insensats que viuen en un altre planeta i que quan, de tant en tant, visiten la Terra aprofiten per improvisar (Insensat: persona que actua sense seny). I com ara tothom cuina i fa pa a casa, aquí té la recepta de com és impossible fer pitjor les coses. Apunti:

1/ Es filtra que, després de tants dies tancats, el Gobierno “estudia” que els menors de 12 anys puguin passejar acompanyats d'un major d'edat.

2/ Apareix una notícia dient que el Gobierno té un informe d'uns experts on es diu que sí, que els nens podran sortir a passejar.

3/ El Govern apareix amb la seva pròpia proposta on planteja fins i tot franges horàries per la sortida... i aquí m'aturo un moment. Perquè arribats a aquest punt, la gent que ha sentit totes aquestes notícies ja dóna per fet que els menors de 18 anys podran sortir a caminar per la platja o per la muntanya amb un familiar. Però seguim...

4/ Com que el Govern no pot aplicar la seva proposta perquè no té competències, la proposta queda en no res.

5/ El Gobierno filtra que aprovarà en consell de ministres els passejos dels menors de 12 anys.

6/ Els nens hauran de sortir al carrer amb mascareta, però com que no hi ha mascaretes per a nens, no cal que la portin, però quan n'hi hagin, les hauran de dur. MAREDEDÉUSENYOR!

7/ El Gobierno acaba aprovat finalment que res dels menors de 12 anys sinó que siguin els menors de 14 els que puguin acompanyar un major d'edat al súper o a la farmàcia. Collonut! Justament llocs tancats on hi ha població de risc! Però qui assessora a aquesta gent i en quin estat es prenen les decisions?

8/ I què passa amb els menors de 14 a 18? No, és que es veu que ningú ho sabia, però aquests ja podien sortir a llençar la brossa perquè ho van publicar un dia al BOE sense avisar.

I 9/ Com que les crítiques a la decisió presa a la una del migdia són un no parar perquè no tenen cap sentit ni cap lògica, a les 8 del vespre rectifiquen, però sense dir que rectifiquen. I ara resulta que sí, que els menors de 14 poden sortir a passejar. Bé, a passejar o a fer cua amb el cotxe familiar per anar a posar una benzina que està a menys d'un euro el litre. Llàstima que serà una benzina que servirà per anar enlloc.

Com veu, la llista de coses que mai hauríem imaginat i que mai havien passat no té final. Tot plegat, un despropòsit infinit on els ninots que el protagonitzen som nosaltres. Per sort existeixen les pantalletes, gràcies a les quals pararem igual de bojos, però als menys estarem distrets. Perquè, miri que és trist parar boig i, a sobre, estar avorrit, oi? I gràcies a això, davant d'una bona llar de foc podrem superar la fresqueta i la pluja que no para. Encara que no la tinguem físicament (la llar de foc). I durant dues hores, ampliables només amb un clic. Ah, i no fa fum ni cal carregar la llenya: