El comissari jubilat José Manuel Villarejo és un mentider? Patològic. I un farsant? Còsmic. ¿El seu gran enemic íntim és Félix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d'intel·ligència (CNI)? Sí. ¿I ho és perquè va ser precisament ell qui li va desmuntar el xiringuito amb el qual va fer-se multimilionari a força d'extorquir persones. Tan milionari que va ajuntar un patrimoni calculat en 20 milions d'euros, 16,7 dels quals són immobles a Espanya, l'Uruguai i República Dominicana? Sí. I aquest motiu és suficient per voler venjar-se’n? A vostè què li sembla? Per tant, tot el que digui Villarejo és veritat? Bé, o tot és mentida. O unes coses són mentida i les altres veritat. I viceversa. Perquè ha enganyat tant tanta gent que és impossible saber quan no ho fa. De fet, crec que va arribar a gravar-se les seves pròpies converses per després fer-se xantatge a si mateix.

Però Villarejo, sobretot, és molt llest i molt hàbil. I sap que llançant segons quines bombes de fum segons a on, això li dona l'oportunitat d'escapolir-se gràcies a la confusió creada. I això és el que ha fet avui dient en seu judicial que, tot i jubilat, va seguir col·laborant amb el CNI i que, estant allà, va haver de solucionar unes qüestions derivades de les conseqüències de deixar fer als terroristes del 17-A perquè provoquessin “un petit ensurt a Catalunya”. Quin “petit ensurt”? No ho ha dit, només ho ha deixat caure. Perquè ell sap perfectament on és el límit. Quines proves ha aportat? Cap ni una. Com sempre que insinua.

Però anem a les certeses. El CNI va badar? I tant! I ells ho saben. I vostè i jo també ho sabem. Perquè el CNI tenia “controlat” l'imam de Ripoll. Sabien qui era, què feia i per on es movia. Per què? Perquè era confident seu. El que permet plantejar la cagaradeta de Villarejo és si van badar conscientment o va ser una pifia comparable a la de no trobar cap urna de l’1-O. I el que ens hauria d'explicar el CNI és per què quan l'imam de Ripoll era a Bèlgica, va aixecar sospites al poble on era, i un agent va demanar informació a un mosso que havia conegut en un curs internacional i que, al contrari que el CNI, ni ell ni el cos ni sabien res de l'existència d'aquest senyor, la ràpida reacció de les clavegueres de l'Estat després de l'atemptat va ser intentar arruïnar la carrera d'aquest mosso publicant merda a través dels habituals mitjans de comunicació amics. Això i l’actitud que va tenir llavors el CNI és el que ens hauria d'explicar Villarejo, per exemple, ara que té tantes ganes de xerrar. I també ens hauria d'explicar què va passar amb la famosa The Nota i posterior pagament dels serveis prestats. I un cop ens expliquin això, també estaria bé saber, sobretot, que reconeguin si no van sospitar de l'imam perquè no tenien motius per fer-ho ja que desconeixien l'existència d’un senyor X que no era ell.

¿Amb això estic negant que el CNI estigui darrere de tot plegat i nego que sigui un atemptat de falsa bandera? No, perquè no en tinc ni idea. Però del que n'estic segur és de que Villarejo no em dona cap confiança. Vull saber la veritat? Fa temps. Em fio de l'Estat? No. Gens. Què hauria passat si això que ha dit avui Villarejo ho hagués dit dels Mossos en comptes de sobre el CNI? Doncs que el blat de l'Atrapa'm si pots hauria quedat com una broma comparat amb el que ara estarien dient les cadenes privades de TV espanyoles i les ràdios i els digitals sospitosos habituals, alguns dels quals tenen tanta relació amb el villarejisme que costa saber qui és qui.

Pot ser que avui Villarejo hagi dit la veritat? Sí. O només mitja. O que tot sigui mentida. Amb un personatge com ell se'm fa impossible saber si està estirant la manta o llançant merda per embrutar i salvar-se ell. I tampoc sé si ell sap tota la veritat. El que sé és que tot això d'avui no hauria passat si en el seu moment haguessin actuat amb lleialtat, si el 17-A l'Estat i el Gobierno Rajoy no haguessin aprofitat per pujar un graó en aquella Operació Catalunya que després hem sabut que estava en marxa des de feia temps. I, sobretot, un personatge com Villarejo neix, creix i es desenvolupa com ningú en un hàbitat: el de la foscor i la falta d'una investigació transparent. Encara que sigui en memòria dels 16 morts, dels centenars de ferits i de la xifra indeterminada de víctimes no reconegudes. La veritat sempre és el millor desinfectant. I en aquest cas, sobretot.