Tinc informació privilegiada? No. Tinc contacte directe amb els participants a la reunió d'avui? No. He tingut accés a les converses? No. M'han filtrat coses? No. Ara bé, com diria el mestre Puyal, em jugo una truita de pèsols que hi haurà govern. Quan? Com vol que ho sàpiga si no tinc informació privilegiada, ni contactes, ni accés a les converses, ni m'han filtrat res? Però hi haurà govern. Com ho sé? Perquè tinc ulls.

A veure, si tres dels líders màxims dels dos partits que han de formar govern decideixen escenificar una reunió a Lledoners, no és per després deixar-ho en un no res. Si fas el pas de mostrar la imatge d'avui és perquè a continuació diràs que cal seguir negociant “els serrells”, però que hi ha la intenció d'arribar a un principi d'acord “global” ja que la reunió “d'alt nivell” ha desencallat la situació que després es concretarà en diverses reunions dels equips negociadors. Això d'avui és institucionalitzar el pacte. Després ja veurem com, quan i amb qui.

El com seria el repartiment de conselleries i els equilibris amb el jo et dono salut i jo em quedo feminisme, tu et quedes els fonts europeus i jo economia... O el que sigui. El quan doncs no hauria de gaire tard perquè ja que ho fan, no té sentit endarrerir-ho molt més. I el amb qui són els equilibris interns de cada un dels dos partits, fer encaixar això en l'encaix general del govern i la paritat. Res que no haguem vist en altres situacions semblants. Que, de fet, és la molt famosa conversa d'en Lluís Salvadó que va ser filtrada i que era un comentari desafortunat tret de context però que cal situar en el moment en que es buscava una dona d'una determinada adscripció per ocupar una conselleria i no trobaven el perfil.

Però sobre la reunió d'avui hi ha una cosa molt important, que de fet en són dues: el lloc on l'han fet. L'escenificació vol assenyalar que continuem vivint una disfunció que, per molt de temps que faci que es produeix, ho continua sent. Digui'n disfunció o digui'n aberració, barbaritat, injustícia, abús de dret, ignomínia erdoganesca o el que se li acudeixi. Però que la reunió es faci a la presó vol dir, també, que dos dels principals líders dels dos partits que governaran Catalunya són a la presó. Perquè Oriol Junqueras i Jordi Sánchez són A LA PRESÓ. I els altres dos líders són a l'exili. Carles Puigdemont i Marta Rovira són A L'EXILI. I també hi ha a la presó una presidenta del Parlament. Perquè Carme Forcadell també és A LA PRESÓ. I hi són diversos consellers. Dolors Bassa, Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull són A LA PRESÓ. I hi és el líder d'una entitat cívica que fa anys treballa per la cultura del país. Sí, perquè en Jordi Cuixart, pesident d'Òmnium, també és A LA PRESÓ. I hi ha tres consellers més que també són a l'exili. Sí, perquè Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig són A L'EXILI. I aquesta situació ja fa tres anys que dura. TRES ANYS!

I juntament amb els citats i les citades, a Catalunya hi ha unes 2.500 persones (DUES MIL CINC-CENTES) que tenen alguna causa relacionada amb la repressió ordenada per l’Estat. Exconsellers, polítics, càrrecs públics diversos, funcionaris, manifestants, cantants, pallassos, alcaldes, regidors i ciutadans de tota mena i condició. Per tant, seria lògic pensar que si s'ha decidit donar publicitat a una reunió a la presó és per denunciar tot això i per, a partir d'aquí, pactar un govern.

Ara bé, si vostè em pregunta quant de temps durarà aquest govern, haig de dir-li que aquí no només no m'hi jugo una truita de pèsols sinó que no m'hi jugo ni un sol pèsol. És més, no m'hi jugo ni un dàtil amb bacó. Ni tant sols un tros de pinya amb kirsch. Perquè una cosa és que hi hagi govern i l'altra és la seva durada.