“El colors no són de ningú. I tampoc són del nacionalisme i el separatisme els colors. Cal exorcitzar-los a tots. Són de tots, també”. Ho ha dit Cayetana Álvarez de Toledo instants abans de començar el debat que han fet avui els candidats a TV3. I ho ha dit lluint un jersei GROC. Completament GROC... que vist a distància feia sensació de provocar una certa calor, tal i com demostra la foto d'en Sergi Alcazar:

I parlant de provocar, naturalment anar de groc tenia com a objectiu provocar titulars i comentaris i eclipsar, ja d'entrada, la seva gran enemiga: Inés Arrimadas. Perquè, no, l'objectiu no era reivindicar cap color sinó marcar el territori des del primer segons. I només amb la seva primera intervenció ha quedat clar.

Per tant, el que ha succeït és que Cayetana Álvarez de Toledo ha donat suport als presos. Perquè a Catalunya el groc sempre serà el color dels presos i el groc mai serà el color de Cayetana. Però la candidata del PP també ha aconseguit ampliar el ja extens debat sobre què és espai públic. TV3 ho és? I aquí m'ha vingut un gran dubte, ¿com és que Inés Arrimadas no li ha arrencat el jersei, com si fos un llaç?

I Cayetana, efectivament, ha eclipsat Arrimadas. Totalment. Alguns diuen que són com Dupond i Dupont o Hernández i Fernández, I, sí, argumentalment ho són perquè ni s'han interpel·lat. S'han ignorat tant a l'hora de corregir-se, o de matisar-se, o de dur-se la contrària que eren tan bessones que semblaven les germanes Bossy, però del segle XXI. Ah, avís pels més joves: les bessones Bossy sortien en un concurs de TV3 del segle passat que es deia “Blanc o Negre” i que presentava en Salvador Alsius.

Però el problema d’Arrimadas és que, si em permet la metàfora i ja m'entendrà, Cayetana és Messi i ella és Cristiano. Sí, són dues cracs d'aquest futbol que practiquen els seus partits, que és de joc subterrani, interrupcions continuades per fer perdre el fil als contraris, provocacions, insults i desqualificacions. Són cholisme en estat pur de quan el cholisme era de veritat. Però en aquest futbol que juga ara la dreta d'Espanya (¡Viva!) i que faria elegant el Madrid de Mourinho, Cayetana la toca més i millor.

Quan ella no hi era, Arrimadas era la reina de l'àrea. Però quan el PP va fitxar la seva pròpia anti-Inés, es va acabar el regnat. I ara tenim l'una esforçant-se molt i molt i molt per guanyar la pilota d'or (digui'n els vots) i l'altra fent millors jugades i més efectives.

I una jugada ho explica perfectament. Cayetana ha lluït un jersei groc des del minut 1 i això ha desactivat la jugada que Arrimadas tenia pensada. Havia previst mostrar un llacet groc i, a pesar de la jugada rival, ha optat per treure'l igualment. I la cosa ha quedat pobre. Molt. El que havia de ser un regat a la frontal amb túnel a tres defenses i xut de xilena, s'ha quedat en una bicicleta de Robinho. O sigui, pèrdua de pilota i contracop rival. Dues hores i quaranta minuts de jersei front 13 segons de llacet. Goooool per l'esquadra. 

I la resta de participants?

A Jaume Asens se li ha notat que no està avesat a combatre en aquesta mena de guerra de guerrilles en que s'han convertit els debats gràcies a les Cayetanes i les Inés de torn.

Meritxell Batet ha hagut d'amagar-se darrera del seu faristol i treure un paraigües perquè la tempesta li ha vingut de totes bandes. Era com una platja del Maresme aquests dies, onada darrera onada, amb llevant i garbí, i adéu sorra.

A Gabriel Rufián se'l nota segur. Són moltes hores al Congrés dels Diputats, un lloc que crea pell paquidèrmica a qui hi intervé sovint, com és el seu cas. Però ha evolucionat el personatge. D'aquell Rufián més provocador hem passat a un Rufián més irònic.  

I Laura Borràs ha demostrat que ha aprés molt ràpid a moure's en el fangar dels debats. I venint com venia del món de la cultura, ha demostrat haver fet els deures en temes tan allunyats del seu negociat com l'economia, per exemple.

Però no tot ha estat dolent. La bona notícia és que s'han acabat els debats. I per qui ha hagut de veure el de TVE, el d'Atresmedia i el de TV3, no es pot ni imaginar les llàgrimes com gambes de Palamós que avui brollen dels ulls. D'alegria i emoció, per suposat.