Li sembla bé que parlem un momentet dels problemes reals de la gent? I més concretament dels problemes que diu la gent que són els seus problemes. I encara molt més concretament dels problemes que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) diu que la gent diu que són els seus problemes. Sí? Perfecte. Doncs un cop els haguem repassat, els compararem amb els temes dels discursos dels candidats en aquesta no campanya que hem patit i que recorda aquella famosa frase d'en Joan Laporta: “Al loro, que no les embauquen, que algunos hacen ver que no están en campaña y todos lo están”.
El CIS fa un parell de preguntes sobre les preocupacions dels espanyols. I les espanyoles. Primer els demana quins creuen que són els tres principals problemes. I aquí sota pot veure el resultat. I, de pas, també pot veure que he marcat el setè problema que més els preocupa en primer lloc, que baixa al novè en el global.
La pregunta següent és quin dels problemes els afecta més. En aquest cas he marcat el que està situat al lloc 12é i que, casualment, és el mateix que en l'apartat anterior estava al lloc novè:
Total, que la independència de Catalunya preocupa i afecta molt i molt (i més) als espanyols, però per sota de l'atur, els polítics en general i els partits i la política, els temes econòmics, la corrupció i el frau, la inestabilitat política, l'educació, la immigració i la sanitat. Vaja, que si la pregunta hagués estat: “A vostè li treu la son això dels indepes?”, la resposta hauria estat: “Doncs miri, sí, estaré molt desvetllat per això quan tingui feina, la política i l'economia rutllin, els corruptes deixin de robar-me, no m'hagi de preocupar per l'educació ni per la sanitat i deixi de ser una miqueta racista”.
Però, ai las, si vostè sent el discurs dels candidats espanyols a presidir el Gobierno, resulta que el tema amb el que omplen les pistes és Catalunya i no cap dels altres. Vostè ha sentit parlar dels altres temes a algun candidat? Vostè els ha sentit parlar “dels problemes que interessen a la gent”, segons l'enquesta? No, oi? Quin desengany tinc jo ara, escolti. Sí, perquè quan deien que ells si que parlaven dels problemes reals, jo m'ho havia cregut! Snifff!
Per cert, quan he escrit “si vostè sent els discurs dels candidats”, potser hauria d'haver escrit: “si vostè fa l'esforç de seguir mitjans espanyols per poder saber què diuen els candidats”. Perquè resulta que l'únic que ha accedit fins ara a ser entrevistat per mitjans catalans és Pablo Iglesias. La resta tenen l'agenda tan plena que no poden atendre'n cap. Però és que ni un. Tenen tants compromisos, tantes entrevistes concedides al full parroquial d'Astorga o a El Homiguero que no hi ha temps per atendre mitjans catalans. Esclar, perquè és una qüestió d'agenda i no de covardia política.
I certament és una llàstima perquè ja que s'estan tot el dia amb Catalunya a la boca, estaria bé que vinguessin a repetir per aquí tot això que diuen per allà. I, sobretot, que s'arrisquessin a que l'entrevistadora (o l'entrevistador) els pogués dur la contraria amb una cosa tan terrorista i colpista com la puta realitat.