El gran Houdini, David Copperfield, Juan Tamariz, Li-Chang, el Mago Pop, el mag Lari i Enric Magoo. Sap on eren tots aquests mags l’1 d'octubre del 2017? Efectivament, estaven treballant junts, alguns en esperit degut al tema de les defuncions i tal, per unir el seu saber. L’objectiu era fer un truc de bilocació amb osmosis inversa global per aconseguir que la policia carregués als col·legis electorals del referèndum sense rebre cap ordre de ningú. Taaaaaaatxatxaaaan!!!

Naturalment, l'Audiència de BCN, conscient d'aquesta realitat inqüestionable, ha decidit que no va haver-hi cap ordre concreta per carregar aquell dia i, en conseqüència, denega la possibilitat d'imputar els màxims responsables policials de la cosa. O sigui, ni el comissari responsable de la unitat d'informació del CNP, ni el cap dels antidisturbis, ni el cap de la brigada d'informació de BCN van decidir res. De res. Ni els seus caps superiors tampoc. Aquell dia, allà, les coses van succeir soles. De sobte unes quantes molècules provocadores d'hòsties van convergir en l'espai temps i, patapam, la hòstia es va fer carn. O millor dir, es va fer a la carn. Concretament a la dels votants. Això sí, amb l'inestimable ajut dels il·lusionistes esmentats experts en el res per aquí i res per allà i ara li trec un barret del conill. Taaaaaaatxatxaaaan!!!

Miri si tot va succeir per allò que de vegades passa a la vida que tampoc hi havia dissenyat cap operatiu policial “sever i violent”. No, no, els agents que havien d'anar als col·legis electorals, de camí cap allà van fer-se de la CUP. I, com a conseqüència, van fer una assemblea autogestionaria i van decidir que carregarien. Pel seu compte. Bé, a veure... carregar-carregar tampoc van carregar tant. El que passa és que les imatges que tots (i totes) hem vist estan agafades des d'un un angle que semblen molt més del que van ser. De fet eren abraçades. I molt cordials. Però vostè ja sap que aquí hi ha molta manipulació. I molt mala idea. Taaaaaaatxatxaaaan!!!

Total, que ara li explico què va passar realment. Els policies van decidir carregar -però no gaire- per la via unilateral de la seva pròpia autodeterminació. I ho van fer a la vegada i amb el mateix patró de conducta per una inspiració màgico-divina. I cap dels seus superiors va donar l'ordre d'aturar-ho, tot i saber que ells no havien donat l'ordre i per tant allò no havia d'estar passant. I no van donar l'ordre perquè... bé, doncs perquè... Perquè el gos se'ls havia menjat els deures i se'ls havia mort l'àvia. Molt junt. Tot a la vegada. Taaaaaaatxatxaaaan!!!

Com tothom sap, els cossos de seguretat, igual que els exèrcits, no estan gens jerarquitzats i allà tothom fot el que li rota. Que els ve de gust carregar? Carreguen. Que els peta detenir una banda de traficants de sifons? Els detenen. Que no els ve de gust detenir perillosos terroristes que a casa seva hi tenen lleixiu, una espelma de l’Ikea i un tornavís d’estrella? Doncs no els detenen. I que al final la culpa de tot és de Houdini, de David Copperfield, de Juan Tamariz, de Li-Chang, de el Mago Pop, del mag Lari i d’Enric Magoo? Doncs que els facin un consell de guerra. Total, podran fer màgia i escapar-se... Taaaaaaatxatxaaaan!!!