M'hi vaig jugar un sopar. I soc tan repel·lent que l'he guanyat. Cal dir que jugava a segur. L'aposta era que tant se valia que es demostrés que cap diputat d'Esquerra havia escopit Josep Borrell i que tant era que quedés acreditat que allò no havia succeït. Hi hauria polítics que anirien dient que Esquerra escup ministres i que, per tant, els indepes són violents i el bla, bla, bla.

I, patapam! Albert Rivera, l'home que construeix realitats com qui construeix somnis, s'ha convertit en l'aspersor de l'escopinada. Intervenció pública que fa, intervenció pública on triomfa l'escopinada que no fou. A Twitter ja ha aparegut un petit resum del seu últim acte i en Gabriel Rufián ja s'ha encarregat de difondre'l:

Albert Rivera s'ha convertit en el senyor “sinofos”. Perquè la majoria del que diu seria veritat “sinofos” perquè és mentida. El seu discurs sempre està a punt de ser veritat, però mai acaba de ser-ho. No en té prou amb els fets sinó que necessita engreixar-los.

Albert Rivera transita pel món amb una manxa i va inflant tot el que passa per davant dels seus nassos. Un condó es converteix en un globus monstruós tan gran com l'espai que va de Plutó a Mercuri.

Si plou una miqueta, per Rivera és un huracà que ha matat milers de persones entre terribles dolors i milions de famílies s'han ofegat juntes mentre intentaven salvar-se dels indepes que saquejaven casa seva i que els enfonsaven el cap sota l'aigua.

Si baixen les temperatures, per Rivera és una onada siberiana mai vista que ha provocat milers de morts per congelació mentre els indepes obrien totes les neveres i congeladors perquè encara fes més fred i cremaven les mantes de tothom que no pensa com ells.

Si algú veu un reflex al cel, per Rivera són milions de naus extraterrestres procedents de Raticulín que, avisades pels indepes, vénen a la Terra a exterminar qui no pensi com ells. El que pensin tant els indepes com els extraterrestres.

El senyor Rivera “sinofos” fa unes setmanes va explicant que van anar a Altsasu i van tirar-los pedres. Ningú ha pogut provar que això fos cert, però tant se li'n refot. Els van escridassar? Sí. Els van insultar? Sí. Era això el que pretenien anant precisament a Altsasu a provocar? Sí. Per tant van tenir el que anaven a buscar, però de pedres ni una.

El senyor Rivera “sinofos” va mostrar al Congrés dels Diputats un llibre que ell va dir que era de text i que va dir que s'usava a les escoles per adoctrinar sobre els Països Catalans. Era un llibre? Sí. Tenia pàgines? Sí. I fotos? Sí. I lletres? Sí. I es parlava dels Països Catalans? No. Es parlava de l'àmbit lingüístic? Sí. Era un llibre de text? No. Aquest llibre és a les escoles? No. Era una enciclopèdia editada per TV3 on, d'entre moltes altres coses, es parlava dels llocs on es parla català? Sí.

Rivera 1

Rivera 2

Albert Rivera, el senyor “sinofos”, no en té prou amb la veritat que passa davant del seus nassos per nodrir el seu discurs apocalíptic. I necessita fabular, imaginar, suposar. A la recerca de la realitat que ell voldria que fos. I ho seguirà fent mentre hi hagi gent que se'l cregui. Siguin suposats gargalls, imaginàries pedres, llibres que no són o la Guerra dels mons.

Ah, per cert, pel sopar triaré un lloc baratet on no escupin, no llancin pedresn ni ens ataquin naus extraterrestres.