Certs mitjans ho han convertit ja en un clàssic. Quan un polític català busca l'assessorament o directament contracta un advocat expert en drets humans, el titular per referir-se a aquest professional és una cosa semblant a: “El defensor dels etarres”. Pam! Ja està. Ja l'hem etiquetat. I, de passada, ja l'hem estigmatitzat. I, sobretot, hem enviat un missatge.

Naturalment, la tria d'aquesta mena de titulars no és gens innocent. I li diré més, si precisament es destaca això és perquè l'efecte buscat és relacionar el procés amb la violència. És una manera de desacreditar-lo basant-se en el famós sil·logisme patentat per Aznar segons el qual “tot el que s'aparta del que jo dic que és el camí és ETA”. Però parlem de la feina de l'advocat.

Si per referir-se a un professional del dret, el que en destaquen certs mitjans de comunicació és que “defensa etarres”, sense més, som davant de l'intent d'aquests mitjans de transmetre a l'opinió pública que aquest professional treballa perquè els assassins surtin impunes dels seus crims. La realitat és una altra, naturalment. Diversos advocats europeus s'han especialitzat en la defensa dels drets humans i hi ha membres d’ETA que els contracten, sí, sí. I sap per què ho fan? Per defensar els seus drets. Perquè, a pesar que alguns d'ells siguin assassins, tenen drets. I els tenen perquè això no és l'oest i hi ha una cosa que en diuen la llei. I si hem convingut que hi hagi una cosa anomenada llei, encara que ens agradi més o menys que també protegeixi els drets de segons qui, doncs són les regles del joc. I a un presumpte assassí no se’l pot torturar. Ni a una detinguda la poden violar quatre membres dels cossos de seguretat. I això ha quedat acreditat diverses vegades per tribunals europeus, als quals han recorregut aquests advocats qualificats de “defensors d'etarres”. Però hi ha més coses.

¿Per què quan Bárcenas, Mario Conde, Millet o Jaume Matas (per posar uns noms a l'atzar) contracten els seus advocats, aquests mitjans no en fan titulars destacant qui han defensat? No ho sé, m'ho invento, però potser l'advocat d'algú molt famós i molt mediàtic també ha defensat un pederasta, un assassí de nens o un violador. Per ser justos llavors n'haurien de fer titulars del tipus: “L'advocat del senyor X, el defensor dels pederastes”. O bé: “L'advocat del senyor W, el defensor dels assassins de nens”.

Però no. I no només això, sinó que segons quins advocats ens els presenten com uns molt respectables ciutadans. I segur que ho són, naturalment. Com a mínim igual de respectables que els advocats “que defensen etarres”. I uns i altres professionals intenten fer la feina el millor possible. Perquè la feina dels advocats és intentar que els clients tinguin la condemna més lleu possible, però també defensar els seus drets. Sí, perquè encara que no pensin igual que qui perpetra segons quins titulars, els polítics catalans també tenen drets. Un dels quals és poder triar un advocat sense que aquest sigui assenyalat com un “amic dels assassins” per transmetre que el polític català també ho és.