Fa quatre mesos que estem amb la cosa aquesta de la pandèmia gràcies a la qual havíem d'aprendre tantes coses. Totes molt bones, ens deien. Les més teletubis ni hi són ni se les espera, però si que n'hi ha tres que les tenim molt clares: 1/ no fer previsions a més d'una setmana vista i 2/ a falta d'una vacuna, l'única manera de controlar el virus és la responsabilitat individual i col·lectiva. La tercera ve més avall.
La Generalitat no ens pot prohibir els desplaçaments ni certes activitats. Per això “recomana” i “aconsella”. Per tant, si vostè viu a l'àrea metropolitana de BCN i li ve de gust anar al Delta a menjar-se un arròs d'anguila i ànec, endavant, ningú li ho impedirà ni el multarà. Però sàpiga que en la situació actual no és el més aconsellable. Per què? Perquè existeix el risc que amb aquest moviment vostè escampi el virus. A partir d'aquí és vostè qui ha de valorar si posa o no el seu granet de sorra en la construcció del bé col·lectiu.
Per tant, amb aquest panorama, nosaltres hem d'estar a l'alçada i assumir la nostra responsabilitat però els que ens manen, a més de fer les coses bé i d'explicar-se, han de donar exemple. Amb una pulcritud extrema. No és admissible que un responsable públic no s’apliqui els que ens reclama. I si això passa, demanar disculpes no és suficient.
“El meu company està amb els nens, però jo no marxo, estic aquí”. Això va dir-ho ahir l'alcaldessa de BCN, Ada Colau, en una roda de premsa on li van preguntar si era cert el que explicaven algunes persones que havien vist la seva parella amb els nens carregant el cotxe amb maletes com per marxar de la ciutat el cap de setmana. És al minut 28.58 d'aquest vídeo:
Podem discutir si les autoritats estan actuant quan i com toca i si algunes de les mesures que prenen són més o menys apropiades, però la tercera cosa de la llista de les que ens han quedat clares és que els brots es controlen reduint la mobilitat. Després si vol discutim l'equilibri entre economia i salut o per què podem anar a la terrassa d'un bar i no a la platja o en metro i no al teatre. Però si l'alcaldessa de BCN està en una roda de premsa dient-li a la ciutadania que no surti de la ciutat, no és presentable que en aquell mateix moment la seva família estigui marxant de la ciutat. Si és que això ha estat així.
Servidor, que és un ingenu, pensa que potser ha estat un malentès. Resulta que no, no sortien de cap de setmana sinó que duien unes coses a casa d'un familiar. O d'un amic. Però això té una fàcil solució. Aquest diumenge al matí es convoca una roda de premsa i allà s'ofereixen les explicacions pertinents: “No mirin, dúiem llençols a casa d'una tieta que ens hi vol brodar les inicials” o bé “Se'ns ha espatllat la rentadora i anàvem a una bugaderia”.
El problema serà si l'explicació és del tipus: “No, la meva parella i els nens van marxar de cap de setmana perquè vam considerar que la situació a BCN està com per fugir el més lluny possible”. Primer per l'exemple, segon per la poca solidaritat amb els seus ciutadans que o bé no tenen segons residència o bé no hi han anat per responsabilitat i tercer perquè a partir d'aquest moment Ada Colau mai més tindrà autoritat moral per demanar-los res als barcelonins.
Doncs res, com que no ens podem moure gaire, agafo una cadira i espero a veure què. Perquè sortirà a donar explicacions, oi?