Aquest diumenge ha fet un dia perfecte per realitzar tota mena d'activitats a l'aire lliure. I així ha estat com una nombrosa massa humana formada per 43 persones (sí, sí, exactament 43) ha aprofitat per manifestar-se demanant el tancament de TV3 i l'empresonament dels seus directius.

La justícia còsmica també ha estat present en l'acte i ha generat una d'aquelles metàfores que semblen dissenyades a mida per explicar la realitat d'una manera natural. I la metàfora ha estat que la manifestació no s'ha fet davant de la porta principal de la Televisió de Catalunya sinó davant de la porta del darrere, de la porta de mercaderies.

Fixi's vostè si qui demanava el tancament de la cadena coneix en profunditat la cadena contra la qual es manifestava que no sabia ni on era la porta. SEN-SA-CI-O-NAL! IN-SU-PE-RA-BLE!!!

Seria com demanar la dimissió del president Quim Torra a la porta del Delegación del Gobierno (per cert, ja fa més d'una setmana que estem sense delegat i el caos i les matances massives encara no s'han apoderat dels carrers catalans. Que estrany, oi? Segurament és que les famílies estan tan ocupades matant-se entre elles que no tenen temps de provocar l'anarquia).

Per tant, entre que la xifra de manifestants era astronòmica (43 persones són moltes més que 42, on va a parar) i que l'han fet on no era, l'acte ha quedat una miqueta deslluït. Però només una miqueta. En canvi, ¿s’imagina que hauria passat si un grup de persones hagués convocat una manifestació en contra?

Bé, en primer lloc, si això hagués succeït, una i altra manifestació no s'haurien trobat, perquè la contraria segurament sí que hauria anat a la porta principal. I llavors hauríem vist uns senyors (i unes senyores) manifestant-se contra uns altres senyors (i senyores) que no hi eren. Bé, sí que hi eren, però manifestant-se en un lloc incorrecte.

Però, com que s'haurien avisat i haurien acabat trobant-se, en segon lloc hauria succeït que una manifestació que ara ha quedat una miqueeeta deslluïda i que serà un breu a les pàgines d'humor dels mitjans, hauria estat la primera notícia de molts mitjans amb titulars del tipus: “Arde Cataluña”, “Grupúsculos de nazis terroristas adoctrinadores amedrentan una mayoría silenciosa que se había equivocado de puerta”.

Seria una miqueta bastant el que va succeir dijous a la Universitat de BCN amb Societat Civil Catalana. Aquest grup unionista radical havia organitzat un acte sobre la figura de Cervantes del qual ningú n'hauria tingut notícia si no hagués estat perquè 50 persones van convocar una manifestació per impedir que se celebrés. “Venien a provocar”, argumentaven uns quants per justificar l'acció. Doncs bé, gràcies al boicot, els que venien a provocar van poder marxar d'allà amb la satisfacció d'haver aconseguit el seu objectiu, que era provocar.

Sort en tenim, tots plegats, dels 43 patriotes de no se sap ben bé què ni de ben bé on que van pel món manifestant-se on no és i dels 43 que necessiten els 43 anteriors per poder dir-nos que gràcies a ells tot va millor. Sort...