“Hola. ¿Em sents o no? Hola. Ara no tinc gaire cobertura ni ganes de parlar, sincerament, senyora diputada, a més a més és molt tard. No, dona, no me’n foto de tu, ¿però ets o no ets una excel·lentíssima diputada del Parlament de Catalunya? Això mateix. ¿Que em diràs el que vull saber, de veritat? Mira que bé. Doncs a mi i a la majoria del país el que més ens agradaria saber és per què no investiu Carles Puigdemont d’una punyetera vegada, ni Jordi Sánchez ni Jordi Turull ni Jordi Hòsties. Puig-de-mont. Ja n’hi ha prou de tanta comèdia, senyora diputada, que et recordo que els únics que defensen avui la candidatura del president legítim són els de la CUP, precisament els d’un altre partit. Que vosaltres, perdona que t’ho recordi, sou el partit del president, ¿eh? No, no, que esteu dividits ja es veu d’una hora lluny, no cal que... Els del PDeCat i els d’Esquerra per una banda, els bons nois que volen afluixar, sí, i els partidaris d’en Puigdemont per l’altra banda. Però vosaltres també voleu afluixar ¿o no? Oitant que sí. Mira, només cal que recordis la carta de comiat de la Marta Rovira que va ser una autèntica bufetada en tota la cara als seus companys d’Esquerra. Primer deia molt valenta que ni un pas enrere, després, sorprenentment, que calia fer com fos un Govern que agradés a Madrid. I després, des de la llibertat mental que li dóna Suïssa, afirma que... Espera que ho tinc aquí, espera xata, ara t’ho busco. Sí, la Marta Rovira afirma: ‘Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d’una presó interna.’ Diu que no es reconeixia i a mi em passa el mateix, no us reconec als independentistes, sembla que tots estigueu ja mentalment dins de la presó.

”Hmm. Hmm. Sí. Ho entenc, sí. Hi ha molta por, molta por entre tots els diputats independentistes. Ho he vist, sí, només cal anar al Parlament i mirar-vos com camineu vosaltres i com camina la filla del policia, la Inés Arrimadas, amb aquells andares de marxa militar per veure que esteu tots cagats de por. Però ¿què us esperàveu que faria Madrid? No fotis, tu. L’estratègia de Madrid és la de sempre, és ‘Vivan las caenas’ i de la mateixa manera que van esclafar l’esquerra abertzale al País Basc us esclafaran a tots vosaltres sense pietat. La no violència i el pacifisme els és exactament igual als del bloc del 155, l’espanyolisme ara va a destruir-vos personalment a tots vosaltres i les vostres famílies i no pensen aturar-se per una simple resolució de l’ONU o perquè els renyi algun diari europeu important. S’hi pixen. Estan disposats a pagar aquest preu a canvi d’eliminar-vos del mapa. Si poguessin us afusellarien a tots, que no ho veus? Jo entenc perfectíssimament que la por ara sigui la reina i tot això que dius, que teniu fills i família i tota la pesca però quan us vau presentar a les eleccions ja ho sabíeu tot això. No em vinguis a somicar ara. Sisclar. Com més us agenolleu més us apallissaran, com van fer l’u d’octubre. I no pararan, feu el que feu no pararan. Si no podeu aguantar marxeu amb la Marta Rovira, és el més digne. El Miquel Iceta parla de concòrdia, amb tota la barra, als que us estan estomacant i es queda tan ample. A sobre de tot, vol quedar com una persona decent. L’Ernest Maragall trobo que va estar massa suau amb ell l’altre dia al Parlament. ¿Que com ho veig? Doncs que anar a la presó és el més probable que li pot passar avui, ara com ara, a qualsevol diputat independentista i, a tu també t’empresonaran, ja li pots dir al teu home de part meva. O et penses que Espanya acceptarà perdre el vint per cent del PIB de bon rotllo? Que deixaran que Catalunya se separi democràticament d’Espanya? El joc brut no ha fet més que començar.

”Fa dies vaig estar parlant amb el Valtònyc, sí dona, el raper aquest que ja han condemnat a tres anys i mig de presó per cantar la seva ràbia contra aquesta societat tan estupenda que tenim. Doncs el que em va impressionar més de tota la conversa amb Valtònyc va ser l’aplom, la serenitat amb què assumia que havia d’anar a la presó. Jo no hi havia pensat però em va dir que acceptar presó forma part de l’acció política, com va ser el cas d’en Mandela. No entenc per què un raper de vint-i-quatre anys ho comprèn i vosaltres no. Diputada, és molt dur el que et diré però si us empresonen a tots o marxeu tots a l’exili serà millor que veure-us gestionant una Generalitat del 155, una paròdia de Generalitat. No, jo tampoc crec que aixequin el 155 perquè no tenen cap motiu per fer-ho. Estan salvant Espanya, sí, sisclar. Insisteixo, investiu Puigdemont. Puig-de-mont. Encara que el president Puigdemont digui que heu d’investir una altra persona digueu-li que no, que s’equivoca. Carai, saps que jo sempre he defensat en Carles l’Astut però anar en cotxe de Finlàndia a Bèlgica no ha estat la seva millor decisió. És un home i s’equivoca com tothom. I dins d’una presó alemanya encara podrà valorar pitjor la situació que estem vivint ara. No deixeu que es torni a equivocar, ei, és el que jo faria al teu lloc. Sí, demà si vols continuem parlant i m’expliques més coses. Bona nit i tapa’t. No, que dic que investiu Puigdemont. Puigdemont.