Feijóo davant el seu debat d'investidura no és cap altra cosa que el líder del PP davant el seu posicionament o supervivència, segons es doni, al terreny ja oficial de l'oposició, duri unes setmanes o quatre anys. Una vegada certificada la fi del semperisme i la ruptura amb la centralitat, l'acte de Madrid ha servit per constatar des d'on vol ser investit el PP. El desplaçament cap a VOX confirmat en l'onejament de bandera i el 'viva España' de la capital i l'agraïment exprés als de VOX. Serà la quarta investidura fallida de la democràcia, amb els 33 escons que l'arraconaran en la votació d'aquesta setmana.

El discurs de Feijóo va confirmar la seva direcció contra l'Espanya de l'"enemic", el "frau agreujat", o l'"estranger", com es va referir a l'ús de les llengües cooficials. La força amb què el PP colpeja Pedro Sánchez és proporcional al seu ancoratge a l'ala dura. Al descrèdit per moure's de l'actual PP-VOX. Qualsevol picada d'ullet a la plurinacionalitat que pretengui fer Alberto Núñez Feijóo en la seva investidura, en coherència amb el model que defensava sent president de Galícia, desbarrarà davant de la seva proclamada Espanya d'"orellera i karaoke".

Com en l'acte-míting de Madrid, Feijóo definirà els futurs pactes d'investidura de Sánchez com una relació de segrestos i xantatges. El govern espanyol és ostatge de Carles Puigdemont, el PNB ho és de Sánchez i així fins a la quadratura dels cinc pactes que necessita el PSOE per governar. La proposta catalana del PP ja la van corejar en l'acte multitudinari: "Puigdemont a presó".

El PP ha aconseguit canviar el marc esquerra-dreta amb què van guanyar els socialistes el 23-J per l'eix independentisme-Espanya. Si l'ideològic va fer guanyar el PSOE, el debat territorial sempre dona avantatge al PP

Feijóo replicarà a l'hemicicle el to dels missatges antipolítics i trumpistes, per més que el terme estigui gastat de tant ús. "El personatge que segueix a la Moncloa després d'haver perdut les eleccions", com va dir a la Plaça de Dalí. I va continuar, un candidat que "mai no ha tingut menys vots que ara". Per acusar de "frau" per no recollir el contingut de la possible amnistia. I anomenar "fal·làcia socialista" la legitimitat que tindrà Sánchez, mandat del Rei mitjançant, de buscar suports com permet el sistema parlamentari.

En el seu discurs repetirà les propostes econòmiques del programa electoral del 23-J i els missatges amb què ha anat atacant Sánchez les setmanes posteriors. Per al PP aquest és el context. I lamenten que els missatges no s'entenguin. No es va entendre Borja Sémper perquè el PP no està en l'ús de les llengües com a patrimoni comú més enllà de l'independentisme. O la crida als trànsfugues. Fa setmanes que busquen trencar el grup parlamentari socialista, i excusen ara la crida a l'antitransfuguisme amb una apel·lació a tot el grup del PSOE, no al repetit 'socialistes de cor'.

Aquesta pot ser la setmana negra de Feijóo on consumeixi el crèdit d'autoestima insuflat el cap de setmana. Després vindrà una nova ronda de consultes. I les previsibles negociacions del PSOE, discretes però transparents, segons el compromís de Sánchez. Feijóo estarà ja al lloc oficial de l'oposició. Però quan un es mou, encara que sigui erròniament i soscavant el seu lideratge, també mou l'altre. El PP ha aconseguit canviar el marc esquerra-dreta amb què van guanyar els socialistes el 23-J per l'eix independentisme-Espanya. Si l'ideològic va fer guanyar el PSOE, el debat territorial sempre dona avantatge al PP. L'eix de Sánchez s'ha desplaçat i haurà de portar les negociacions mentre el carrer es vagi escalfant a cop de convocatòria. Amb un ingredient més. Tot succeirà sota la tensió de la repetició electoral.