L'estiu té una cosa meravellosa: l'evasió. Desconnectem de la rutina. Mos sentim més lliures per a actuar amb certa desinhibició, més encara si viatgem fora: com que ningú no mos coneix, tendim a fer allò que, per pudor o temor, a casa no faríem. Hi ha una adrenalina especial en ser una mica salvatges i de tant en tant és d'allò més saludable, si no fos perquè esta desvergonya no sempre s'associa a xalar i au. Sovint, massa, esta emancipació estival va acompanyada d'un incivisme repugnant.
Amb lo que portem de mes de juny, he visitat platges, rius i muntanyes diverses, des de l'Empordà fins al Delta de l'Ebre, i no hi ha hagut dia que no em trobés burilles, defecacions, paper higiènic (que llançat al mig de la natura és lo més antihigiènic del món), tampons, plàstics, llaunes, algun carcàs i restes diverses. També gossos solts sense control, que no hi tinc res en contra, dels animals, però sí dels propietaris que no en tenen prou cura. A vore si resultarà que som més polits en una manifestació (ni un paper en terra) que al mig d'un parc natural.
Per no parlar dels vehicles mal aparcats a vorals i camins rurals o particulars, que a la gent caminar diràs que li fa mandra i ha d'arribar a tot arreu en cotxe, fins a la porta mateix. Després, és clar, paguem justos per pecadors i aquelles persones respectuoses que acostumem a viatjar en furgoneta —una petita casa amb rodes— mos trobem tot de restriccions abusives que res tenen a vore amb natros. Personalment, acostumo a dixar el lloc més net del que l'he trobat perquè no només no hi dixo brossa, sinó que, per poc que puga, m'enduc la que altres han abocat. Mai ningú no sap on he pernoctat perquè no en queda cap pista. És evident i trist corroborar que, allà on es pot arribar en cotxe, la merda s'hi acumula amb més facilitat.
Una cosa és perdre certa compostura i divertir-se perquè arriba la calor i l'altra és fer marraneries a tort i a dret perquè, total, ja vindrà algú a netejar-ho o perquè, total, no soc a casa i aquí no em coneix ningú
També mos trobem espais públics envaïts per grups d'energúmens que porten altaveus a tota castanya (escoltant alguna cosa que, la major part de les vegades, no pot ser considerada música i pobra de tu que els hi digues res) i camins, senderes i tolls que abans eren tranquils i ara estan infestats d'un bullici fruit de la moda de les fotos a Instagram, aquelles que desvetlen un racó secret que, precisament per guanyar likes, dixa de ser-ho. Absteniu-vos de fer-vos los Indiana Jones de fireta i de fer-vos los descobridors d'indrets recòndits per un grapat més de seguidors a xarxes. Si estimeu aquell lloc —potser aquí hi ha el problema, que no ho feu—, gaudiu-ne amb calma i bona companyia, però no en presumísseu excessivament perquè, aleshores, la pau del paratge que pregoneu desapareix i provoqueu l'efecte contrari, i destorbeu, a més, els veïns que hi viuen.
Fa falta més control, però segurament no sobren recursos, ni personal, o bé es destinen efectius a qüestions més productives econòmicament o mediàticament. Haver de cridar l'atenció als incívics de torn no dona massa punts, ni és agraït de fer, però el cas és que la societat ho necessita per a protegir-se d'ella mateixa. Maleïda paradoxa. Caldrien més aparcaments dissuasius, de pagament, regulació d'accessos, multes exemplars, càmeres de seguretat, agents informants. I, sobretot, més educació. Potser sí que com més va més calma busco, però una cosa és perdre certa compostura i divertir-se perquè arriben les vacances i l'altra és fer marraneries a tort i a dret perquè, total, ja vindrà algú a netejar-ho o perquè, total, no soc a casa i aquí ningú no sap qui soc.
Al final resultarà que sí, que l'espècie humana és lo pitjor mal del planeta i que, quan mos hàgim extingit, la Terra descansarà en pau i respirarà alleugerida. Mentre això no passe, viatgem, xalem i desconnectem, però, per favor, no dixéssem rastre allà on passem. Per la natura i per la resta de mortals que venim darrere dels qui no sabeu sortir de casa. Als qui teniu responsabilitats polítiques: no feu els ulls grossos. Als bruts i necis: poseu-vos a la motxilla una bosseta i després emporteu-vos la vostra porqueria. Gràcies i bon estiu a tothom.