Superades les emocions lògiques de la setmana passada, on la tensió acumulada des del 27 de setembre havia passat la consegüent factura a la tasca de govern, arriba ara el moment de la veritat per al flamant nou Executiu del president Carles Puigdemont i del vicepresident Oriol Junqueras. De les tretze àrees del Govern, només dos –Meritxell Borràs (Governació) i Jordi Jané (Interior)– han conservat els seus antics titulars, altres dos ja figuraven en l'anterior Govern en una altra àrea –Neus Munté va de Benestar Social a Presidència i Santi Vila de Territori a Cultura– i els nou departaments restants tenen nou titular. Les conselleries estan encara en construcció però aquest Govern sap que no disposarà dels cent dies de gràcia que tenen tots els executius. Sobretot perquè els reptes són enormes, les dificultats màximes i l'oposició, que atalaiava noves eleccions en l'horitzó, ha vist com la cita amb les urnes es diluïa com un terròs de sucre.

El primer termòmetre que servirà per mesurar la temperatura al nou Executiu serà el de la presentació dels Pressupostos de la Generalitat per a aquest any, ja que ara Catalunya té prorrogats els del 2015. Oriol Junqueras sap que aquesta és la seva gran assignatura –amb la interlocució amb els agents econòmics i financers del país– i farà mans i mànigues per tenir-los aprovats abans de l'estiu. La posició basculant d'Esquerra en l'espai sobiranista i d'esquerres i el paper polític del mateix Junqueras li haurien de facilitar aquest ambiciós objectiu. Sobretot perquè encara que la relació del Govern de Junts pel Sí fa l'efecte que serà difícil tota la legislatura, és raonable que ara, al principi, sigui el moment de menys bel·ligerància entre JxSí i la CUP.

Dels departaments sectorials són, segurament, Salut (Toni Comín), Territori (Josep Rull) i Afers Exteriors (Raül Romeva) els que tenen per endavant una arrencada de legislatura més complexa. Els dos primers per la dimensió de les conselleries i l'últim perquè el Govern espanyol l'ha rebut amb les ungles en sentir amenaçada la seva actuació en política exterior. Tot això sense comptar que la caixa de la Generalitat està molt malament i l'aixeta dels diners –el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)– l'obre i la tanca a discreció Cristóbal Montoro. Un obstacle més. Treballar bé no serà sinònim d'èxit.