Hi ha temes per als quals segurament cap resposta no és l'adequada, però, sens dubte, mantenir la situació actual acaba sent pitjor que qualsevol altra solució; és el que succeeix amb la regulació actual del Consell del Poder Judicial que, com s'està veient, acaba per ser l'únic poder que manca del seu corresponent contrapoder o capacitat de control extern dels seus actes.

El mandat constitucional del Consell és per cinc anys i, l'actual, té, per tant, el seu mandat caducat, però continua actuant com si aquesta limitació constitucional fos una mera referència que no el pot condicionar ni en el seu funcionament ni en la seva legitimitat democràtica. Així, continua organitzant el poder dins de la judicatura, amb el que això té de cara no només al present sinó, també, al futur. El millor dels exemples el tenim amb els recents nomenaments de jutges per ocupar places a les diferents sales del Tribunal Suprem.

La renovació del Consell, tal com s'estableix a la Constitució, requereix una majoria excepcional de tres cinquenes parts de les cambres, la qual cosa implica, en el cas del Congrés, la necessitat de tenir un nombre d'almenys 210 diputats que es posin d'acord sobre els esmentats nomenaments. Òbviament, aquesta xifra va ser pensada en un altre context històric i polític que no és l'actual en el qual el bipartidisme ja ha deixat de ser una realitat.

Aconseguir 210 vots concordants pot ser tasca impossible i, sobre aquesta base, la pugna que el Consell té amb a la classe política, però també amb el conjunt dels ciutadans, està donant com a resultat que un Consell que ha perdut la seva legitimació democràtica continuï actuant com si la cosa no anés amb ells i, sent clars, en això tenen raó perquè, en definitiva, és un problema polític i hauran de ser els polítics els qui trobin la solució.

La via de sortida no sembla ser cap altra que la de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que requeriria una majoria absoluta i que seria aconseguible si tots els demòcrates es posicionen en el mateix costat

Solucions al trànsit que s'està vivint amb la falta de renovació del Consell n'hi ha moltes i de molt variades, però totes passen per un mateix punt: assumir que la situació actual és un problema de tots, un problema que va molt més enllà de posicions que puguin semblar irreconciliables i, fins i tot, més enllà de postulats de país.

Si no és possible aconseguir unir 210 voluntats polítiques per renovar el Consell, segurament serà més senzill aconseguir fer-ho amb un altre nombre que permeti abordar una reforma legal que impedeixi que es perpetuï un mandat que constitucionalment està caducat i democràticament deslegitimat.

La via de sortida no sembla ser cap altra que la de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que requeriria una majoria absoluta i que seria aconseguible si tots els demòcrates es posicionen, encara que sigui només per una estona, al mateix costat.

Bàsicament, han de posar-se d'acord en un text de mínims, un text sense trampes, un text sense replecs, un text que només pretengui el que es busca i amb el qual es posi fi a una situació que és la màxima expressió d'una cosa que sostinc des de fa molt temps: no és que el poder judicial sigui políticament dependent, sinó que té agenda política pròpia i manca de contrapesos que controlin la seva funció, com passa amb la resta dels poders de l'Estat.

No s'ha de confondre la designació política dels membres del Consell amb la dependència política d'aquests

Sí, és cert que la forma amb què s'ha de renovar el Consell General del Poder Judicial passa per la designació política dels seus membres, però això, des de la meva perspectiva, permet projectar cap al poder judicial, per espai de temps taxat, la representació política que els ciutadans vam concedir als polítics i, per tant, és el que dota de legitimitat democràtica als esmentats nomenaments.

Alguns, sobretot els de sempre, aquests dels braçalets patriòtics, han pensat que la designació política és la que els garanteix el control sobre el Consell i, a través d'aquest, sobre la judicatura... Res més lluny de la realitat, ja que confon situacions que, en determinats moments, s'han encavalcat.

No s'ha de confondre la designació política dels membres del Consell amb la dependència política d'aquests; de fet, mirem bé com es composa en l'actualitat: costa molt distingir entre els mal anomenats "progressistes" i "conservadors" perquè tots tenen el seu mandat caducat, però continuen actuant com el primer dia.

És a dir, qui els va nomenar o a proposta de qui van ser nomenats no sembla servir com a línia orientadora per interpretar les seves decisions perquè de ser així tots els suposats "progressistes" ja haurien renunciat, deixant un Consell sense capacitat d'actuació —només dos d'ells han renunciat a participar en aquest procés il·legítim de nomenaments.

Confondre aquesta designació d'arrel política amb la major o menor independència del poder judicial ha estat sempre un error i ara s'està veient que, insisteixo, no es tracta, i aquest no és el problema, que siguin políticament dependents, que no ho són, sinó que tenen agenda política pròpia, amb el que això implica de cara a una justícia imparcial i democràtica. Tot això, sense perjudici que, a més, les adscripcions polítiques dels seus membres també minven la qualitat dels elegits i de la feina que exerceixen.

Enmig d'una pandèmia com que ens està assolant des de principis d'any, la renovació del Consell pot semblar una qüestió que només interessa les elits, que no semblen tenir més coses al cap que anar posant els seus peons als llocs adequats, però això no és així. La gravetat de la situació creada per la falta de renovació del Consell ens afecta tots i, com fa temps que veiem, és apressant.

Per als qui no entenguin la intensitat del problema, crec que el que va passar la setmana passada amb l'acte de lliurament dels despatxos als nous jutges, i que es pretengués fer-ho coincidir amb la visita a Barcelona del Rei i l'enderrocament del president Torra és un clar exemple tant de la gravetat de la situació com de l'efecte erga omnes que té aquesta.

La situació és greu, és complexa i, pitjor encara, com més es tardi a solucionar-la més se n'estendran els afectes.

Si un vaixell que transporta petroli té un accident en aigües territorials d'un determinat país el vessament de cru podrà afectar només aquest país o, el més segur, també afectarà els països veïns; amb l'actual situació creada per la falta de renovació del Consell passa el mateix.

El problema hauria d'abordar-se amb honestedat, altura de mires, respecte mutu, sense trampes ni pretensions que vagin més enllà de poder contenir aquest vessament concret perquè l'ecosistema democràtic és global i el seu deteriorament ens afecta a tots.