Un cop comprovem que el desembarcament de tropes russes a Catalunya no és més que un plantejament delirant que ha servit per sustentar una investigació policial de més de tres anys i una sèrie de resolucions judicials enervadores de drets fonamentals, que passaran als annals dels disbarats judicials, podrem veure que, en el fons, el que és real i greu, allò del que hem d'estar alerta és de la repressió generalitzada cap a tot allò que fa i diu l'independentisme.

El problema dels deliris és que mentre alguns acaben ràpidament, uns altres es transformen en realitats forçades que afecten la vida, la hisenda i la llibertat d'éssers humans, l'únic crim dels quals simplement és tenir un desig d'independència inassumible per un sector poderós dins de l'estat espanyol.

La repressió no afecta exclusivament els nou condemnats del procés, que també, sinó que, a més, s'estén a un nombre molt elevat de persones que, en molts casos, s'enfrontaran a penes de presó igualment dures i, en altres, a una sèrie de penes no privatives de llibertat, però igualment castradores per a les seves vides i ocupacions.

En aquests moments, en l'horitzó penal s'albiren procediments que afecten més de 2.850 ciutadans que, tard o d'hora, acabarem asseient-nos al banc dels acusats i haurem d'afrontar acusacions gairebé tan inversemblants i delirants com l'arribada de les tropes russes, però amb conseqüències tan reals com les generades a partir de la sentència del procés.

Els pròxims a ocupar el banc dels acusats seran un grup d'acadèmics —Jordi Matas Dalmases, Marc Marsal Ferret, Tània Verge Mestre, Marta Alsina Conesa i Josep Pagès Massó— el crim dels quals va consistir en haver estat elegits, pel Parlament de Catalunya, com a vocals de la Sindicatura Electoral de Catalunya el 7 de setembre del 2017.

Perquè ens situem, hem de recordar que se'ls acusa d'un delicte de desobediència —del qual podrien ser autors més de la meitat dels ciutadans de Catalunya— i, alternativament, d'un d'usurpació de funcions. Només des d'una perspectiva repressiva i vulneradora de drets fonamentals es pot sostenir una acusació d'aquestes característiques.

Perseguir acadèmics per dur a terme les seves investigacions, portar-les a la pràctica i intentar divulgar-les és impropi d'un estat democràtic i de dret

Tant les prohibicions d'actuar emeses pel Tribunal Constitucional com l'activitat acusatòria de la Fiscalia representen una clara contravenció dels compromisos internacionals subscrits per Espanya i reconeguts en el text constitucional que tant defensen.

En el cas concret d'aquests represaliats, el tema és molt clar i senzill, perquè entren en joc una sèrie de drets que fan que, si ens ajustem a la legalitat, els seus actes es trobin emparats expressament per la Carta Europea de Drets Fonamentals, el Conveni Europeu de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i, també, la mateixa Constitució espanyola.

Es tracta d'acadèmics que van actuar no només en compliment de l'encàrrec que van rebre, sinó que, sobretot, ho van fer des del convenciment d'estar emparats no només per la llibertat de càtedra, que ho estan, sinó també per l'igualment garantida llibertat d'investigació científica i, a més, pel dret a la llibertat d'expressió entesa com el dret a "comunicar informacions o idees sense que hi pugui haver ingerència d'autoritats públiques".

Ha estat des de la més seriosa dignitat i coherència professional que aquests acadèmics van assumir l'encàrrec realitzat pel Parlament de Catalunya i que, per ells i entre altres coses, era un exercici pràctic sobre el qual han investigat molts anys. El que és sorprenent, aberrant, és que, ara, es vegin davant un tribunal per fer, justament, allò per què s'han format.

Les normes que emparen la feina feta pels síndics electorals són diverses, però, sens dubte, la que més m'agrada, especialment per com expressa el dret que se'ls vol violentar, és la continguda a l'article 27 de la Declaració Universal de Drets Humans: "Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials que li corresponguin per raó de les produccions científiques, literàries o artístiques que sigui autora".

Matas, Marsal, Verge, Alsina i Pagès són cinc dels més de 2.850 ciutadans que ens asseurem al banc dels acusats per respondre de la gosadia d'haver fet front a la sacrosanta unitat de la nació espanyola

En aquest judici hi ha molt en joc, no només la sort processal de cinc acadèmics, que també, sinó la viabilitat dels nostres drets, com a ciutadans, a rebre informació veraç sobre idees i avenços científics que, en resum, és el que aquí es pretén coartar.

Matas, Marsal, Verge, Alsina i Pagès són titulars d'aquests drets, com nosaltres de rebre la informació —per via de divulgació— del treball que ells realitzaven. Perseguir acadèmics per dur a terme les seves investigacions, portar-les a la pràctica i intentar divulgar-les és impropi d'un estat democràtic i de dret i aquest judici, que se celebrarà pròximament, pot ser entès com una mena de prova del cotó fluix en matèria de respecte dels drets fonamentals.

Del que no ens podem oblidar, perquè les pàgines del calendari passen a una velocitat de vertigen, és que Matas, Marsal, Verge, Alsina i Pagès són cinc dels més de 2.850 ciutadans que, més aviat que tard, ens asseurem al banc dels acusats per respondre no dels nostres actes, que no són delictius, sinó de la gosadia d'haver fet front a l'establerta sacrosanta unitat de la nació espanyola.

Perseguir acadèmics és tan absurd i delirant com guaitar l'horitzó per veure per on aterraran les tropes russes que alliberaran Catalunya. El problema és que hi ha els qui creuen que una cosa i l'altra formen part de l'activitat pròpia d'un estat, segurament tenen raó, però no les d'un estat democràtic i de dret. Al final, tant se val si són soldats russos o acadèmics... Tot per la pàtria.