Si hi ha hagut una constant en la defensa de l'exili, ha estat la d'haver d'explicar que no ha existit el delicte de malversació, que no s'han gastat diners públics en el referèndum i que només era una imputació, després plasmada en sentència, que tenia i té una doble finalitat: enfangar l'independentisme català i facilitar la persecució dels exiliats.
La mateixa sentència del procés va determinar, en "Fets provats" i a la pàgina 60, que "cap d'aquests pagaments no va ser finalment executat". Tanmateix, i malgrat aquest amagat reconeixement de la inexistència dels fets, es continua repetint aquest mantra i imputació que tant de joc ha donat i que tants esforços ens ha costat. És la demostració més palpable de com un relat acaba fent-se fort, fins i tot davant la realitat.
És aquest relat, el de la malversació, davant el disbarat del cop d'estat, la rebel·lió o sedició, el que permet que personatgets foscos, cecs i derrotats continuïn proferint missatges calumniosos dirigits al president Puigdemont i a la resta dels exiliats, acusant-los de robar "als catalans per donar un cop a la democràcia", sense que ni passi res ni ningú digui res en contra d'aquestes manifestacions tan injustes com delictives.
Mentre totes aquestes injúries s'aboquen amb la més absoluta impunitat, fins i tot amb la complaença d'autoritats, jutges, fiscals i informadors, no sembla adonar-se ningú d'on ha estat i és l'autèntica malversació gestada entorn del procés, el referèndum i la lluita de l'exili, que és en la repressió.
Sí, no es van gastar diners públics en el referèndum ni s'han gastat diners públics en l'exili. Perseguir aquest disbarat és, simplement, continuar creant cortines de fum perquè no puguem veure on és, realment, no només la mala i deslleial administració de fons públics, sinó també la seva dilapidació i apoderament: en la indeguda, incontrolada i desenraonada despesa de diners públics que s'ha fet per perseguir l'independentisme català. M'explicaré.
Dels recentment revelats àudios de Villarejo, si hi ha temes que queden absolutament clars, juntament amb la immoralitat i criminalitat que reflecteixen, és que diverses persones no només es van apropiar de les estructures de l'Estat per reprimir l'independentisme català, sinó que ho han fet a costa de les arques públiques, tant per cobrir la despesa que això ha representat com per engreixar els seus propis comptes bancaris.
Els números, que no s'han fet, però que es faran, hauran de reflectir, per exemple, els pagaments a confidents, gestors de diverses trames, col·laboradors, falsos testimonis i informadors i, tot això, sense comptar encara les despeses de viatges, dietes, suborns i una infinitat d'altres partides que s'han generat amb l'únic propòsit de destruir els enemics dels qui han actuat d'una manera tan criminal i ho han fet des de les clavegueres d'un estat que cada vegada fa més pudor.
Segurament, quan s'acabin de fer aquests comptes, veurem que, com en la dita, aquí la salsa ha estat més cara que el peix... i sembla que no li importa a ningú.
Els àudios de Villarejo ens estan deixant veure no només com van operar durant aquells anys, previs al referèndum, i més o menys quant van gastar dels diners de tots nosaltres en la denominada Operació Catalunya, que seria més correcte denominar "Operació Catalunya I", que comprendria el període previ al referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
A partir del referèndum, estic convençut, i sé que tard o d'hora ho sabrem, que la despesa no només es va disparar, sinó que, a més, es va descontrolar amb un augment exponencial de partides i caixes des de les quals aquests diners públics van fluir per pagar tot el que la repressió ha costat en aquests cinc últims anys.
Dels revelats àudios de Villarejo, si hi ha temes que queden absolutament clars, juntament amb la immoralitat i criminalitat que reflecteixen, és que diverses persones no només es van apropiar de les estructures de l'Estat per reprimir l'independentisme català, sinó que ho han fet a costa de les arques públiques
En el procés repressiu no han estat pocs els esforços que, al marge de qualsevol legalitat, s'han fet per aconseguir derrotar l'independentisme i tots ells han costat, sens dubte, molts diners que no estaven previstos, pressupostàriament parlant, per a aquestes finalitats i, clarament, en això consisteix la malversació de cabals públics.
Algunes d'aquestes despeses seran fàcilment determinables i quantificables, d'exemples n'hi ha molts, com són les desenes de milers de pàgines traduïdes per ser utilitzades en els diversos i desastrosos processos seguits a Europa contra els exiliats; d'altres, sens dubte, seran una mica més complexes de determinar.
Sabem quants diners públics s'han malgastat en les actuacions criminals practicades en contra de l'exili? (balises, seguiments, etc.).
Sabem quants diners públics s'han malgastat en espiar l'independentisme tant fora com dins de les fronteres de l'Estat?
Sabem quants diners públics s'han malgastat en hores extres de funcionaris policials dedicats en exclusiva a la fabricació d'atestats pèssims, que si alguna cosa proven, són els límits de la racionalitat i de la dislocació de la realitat?
Sabem quants diners públics s'han malgastat en hores de feina de funcionaris públics en alguns jutjats que es dediquen a la persecució de l'independentisme per molt absurda que sembli?
Els àudios de Villarejo, que tanta informació ens aporten sobre la manera d'operar d'un estat en descomposició, són només la punta de l'iceberg del que realment va existir i existeix
Sabem quants diners públics s'han malgastat, a partir del 2017, en pagaments a confidents, a gestors de diverses trames, a col·laboradors, falsos testimonis i informadors i, tot això, sense comptar encara les despeses de viatges, dietes, suborns i una infinitat d'altres partides que s'han generat amb l'únic propòsit de destruir els independentistes i el seu entorn?
Esclar que no ho sabem, però que no hi hagi cap dubte que se sabrà i llavors no hi haurà marge per a la sorpresa dels qui fa anys que repeteixen mantres i miren cap a un altre costat respecte a una realitat que cada dia sembla més tòxica des d'una perspectiva democràtica.
Si ingent va ser la malversació prereferèndum, no tinguem cap dubte que la posterior ho ha estat encara més, i pensar o fer creure, com alguns pretenen, que el que feia Villarejo i les seves xarxes clientelars fins a la seva detenció va deixar de fer-se és, simplement, una forma d'encobriment.
Els àudios de Villarejo, que tanta informació ens aporten sobre la manera d'operar d'un estat en descomposició, són només la punta de l'iceberg del que realment va existir i existeix, de com es gesta aquesta manera d'entendre la política i com de profunda és la crisi moral que afecta un Estat que no vol assumir la seva realitat i, per tant, no pretén ni aclarir-la ni reconduir-la.
L'activitat criminal practicada des dels embornals de l'Estat ha estat greu abans de l'1 d'octubre de 2017 i ingent després de l'esmentada data, i s'hi han entestat actors de tota mena ben lubrificats amb els diners de tots nosaltres, que no només han servit per als seus propòsits criminals, sinó també per als seus respectius enriquiments personals.
Aquesta i no una altra és l'autèntica malversació del procés i la que, algun dia, caldrà investigar perquè els qui acusen els exiliats de robar "als catalans per donar un cop a la democràcia" no només ho deixin de fer, sinó perquè puguem saber la veritat i els puguem acusar, aquesta vegada amb base, de "robar-nos a tots per donar l'autèntic cop a la democràcia".