La repressió també és corrupció

Ara que s'està celebrant el judici pels denominats papers de Bárcenas i que s'estan fent un seguit d'audiències dins de la comissió del Congrés que investiga l'anomenada operació Kitchen, molts parlen obertament de corrupció i ho fan amb propietat, si bé amb una certa delimitació del concepte que no ajuda en cap cas a solucionar un problema que està molt més estès del que pensem.

El concepte de corrupció a alguns els ha servit, fins i tot, per intentar enfangar reputacions i accelerar processos d'ordres d'entrega a Europa, com passa en el cas dels exiliats, en el qual no només en una sinó en tres ocasions s'ha marcat la casella de "corrupció", en un intent inútil no només d'embrutar els afectats sinó de confondre les autoritats dels estats requerits. D'aquesta manera, com que es tracta d'un dels delictes catàleg de les euroordres, s'intenta que el lliurament sigui ràpid i sense més ni més, en relació amb el president Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

Afortunadament, els jutges europeus estan prou preparats per no deixar-se enredar en aquesta mena d'intents ni en la banalització d'un tema que és molt seriós i, sens dubte, les dues sentències de Lluís Puig —7 d'agost del 2020 i 7 de gener del 2021— deixen molt clar que les conductes imputades no són corrupció.

Per la Unió Europea, la corrupció comprèn dues conductes diferents, però íntimament lligades, com són a) prometre, oferir o lliurar, directament o a través d'un mitjancer, a una persona que exerceixi funcions directives o laborals de qualsevol tipus per a una entitat del sector privat, un avantatge indegut de qualsevol naturalesa per a aquesta persona o per a un tercer, perquè dugui a terme o s'abstingui de dur a terme un acte incomplint les seves obligacions, i b) demanar o rebre, directament o a través d'un mitjancer, un avantatge indegut de qualsevol naturalesa, o acceptar la promesa d'aquest avantatge, per a un mateix o per a un tercer, quan s'exerceixin funcions directives o laborals de qualsevol tipus per a una entitat del sector privat, a canvi de dur a terme o abstenir-se de dur a terme un acte incomplint les seves obligacions.

Aquestes definicions, que es troben en la Decisió marc 2003/568/JAI del Consell, de 22 de juliol del 2003, relativa a la lluita contra la corrupció, són encertades i útils per als objectius que es persegueixen amb aquestes normes, però, sens dubte, no són suficients.

Determinades persones, des de les seves respectives esferes de poder, han anat fent ús de les funcions que tenen encomanades i dels mitjans a l'abast per aconseguir segons quines coses per a les quals ni ells estan habilitats ni tampoc tenen un caràcter econòmic

La corrupció va molt més enllà de temes que afecten el que és merament econòmic i en els últims anys s'han perdut la vergonya i les formes respecte a l'ús del que és públic per a finalitats absolutament espúries.

Segurament la millor definició sobre què és la corrupció és la que trobem, això sí, com a quarta accepció, al diccionari de la RAE: "En les organitzacions, especialment en les públiques, pràctica que consisteix en l'ús de les funcions i mitjans d'aquelles en profit, econòmic o d'una altra mena, dels seus gestors".

Justament això és el que estem veient, vivint i patint: com determinades persones, des de les seves respectives esferes de poder, han anat fent ús de les funcions que tenen encomanades i dels mitjans a l'abast per aconseguir segons quines coses per a les quals ni ells estan habilitats ni tampoc tenen un caràcter econòmic.

La corrupció, com dic, no només és allò que vulgarment es denomina "untar-se les mans", també ho és l'abús, ja gairebé sistemàtic, de posicions de rellevància i poder per atacar tots aquells que, a poc a poc, hem passat d'adversaris a enemics amb les conseqüències que això té.

Perquè no hi hagi dubtes respecte al que estic parlant, crec que la definició de la RAE permet encaixar en l'esmentat concepte, el de corrupció, moltes, si no totes, de les actuacions encaminades a perseguir els enemics polítics adaptant normes, tergiversant-les, encaixant-les per força per donar una aparença criminal al que no ho és i, a més, tot això amb un elevat cost econòmic que estem pagant entre tots.

Justament perquè també és corrupció, no podem banalitzar el concepte ni limitar-lo a la definició que fa la Unió Europea de la corrupció econòmica. La corrupció és molt més que això i, per això, també molt més perillosa del que podem inicialment pensar.

Com abans comencem a associar repressió i corrupció, abans podrem identificar la intensitat de la perversió que representa l'ús de tot el que és públic per a l'aniquilació de l'enemic

Fa anys que veiem i vivim un ambient repressiu en el qual tot ha valgut, en el qual s'han travessat totes les línies vermelles imaginables i també les inimaginables, i sempre n'hem dit repressió, però, segurament, el concepte que millor ho defineix és el de corrupció, o ja, si se'm permet, ambdós termes el que fan és definir dues cares d'una mateixa moneda: la repressió és, per definició, un acte de corrupció i, per tant, els repressors també són uns corruptes.

Segurament, com abans comencem a associar un i un altre concepte, abans podrem identificar la intensitat de la perversió que representa l'ús de tot el que és públic per a l'aniquilació de l'enemic, l'extermini civil de l'opositor.

Però no n'hi ha prou d'identificar el fenomen, també cal combatre'l, i això s'ha de fer des d'una perspectiva de resistència ciutadana a actuacions que són tan corruptes com untar-se les mans.

Al món i al país de la picardia, el del Lazarillo de Tormes, sempre es corre el risc de confondre la corrupció amb una pràctica socialment acceptada, o que només sigui digna de fines ironies i d'un cert grau d'indulgència. El problema és que som davant d'un fenomen molt més profund que està permetent arribar a punts de deteriorament de les institucions incompatibles amb el que ha de ser un sistema democràtic.

Es va començar amb la corrupció econòmica, que, al seu torn, va ser encoberta amb la sistèmica. És a dir, que a través d'un sistema que l'ha estat tolerant, i un cop aixecades les barreres morals, s'ha transformat en un instrument al servei de grups de poder, els quals, abusant de les seves funcions i dels mitjans posats al seu servei per, en profit d'unes idees polítiques concretes i quotes creixents de poder, actuar amb la més gran de les impunitats i, corrompent normes en institucions, aniquilar els enemics... En definitiva, no ens confonguem: la repressió també és corrupció.