Moltes vegades he parlat del "relat", que és una cosa que la majoria percep com la realitat, però que, ben al contrari, no és més que una aparença que s'estableix a força de repeticions i reiteracions disseminades per diverses fonts i difoses per alguns mitjans de comunicació amb la clara intenció d'establir un discurs, un escenari o un marc de discussió molt determinat. La veritat importa poc i l'objectiu no és cap altre que fer creure que les coses són d'aquesta manera i no d'una altra, també portar el debat a un determinat terreny i evitar que es parli d'altres temes o des d'una altra perspectiva.

En els quatre anys que fa que defenso els exiliats, he vist exemples molt clars de tot això, però, també, moltes vegades els he patit en carn pròpia, amb les conseqüències que això té tant per a la meva família, com per als meus col·laboradors, el meu entorn social i per a mi mateix. La perversitat d'aquesta mena de dinàmiques és tan gran que, moltes vegades, acaba creant una realitat paral·lela que, després, costa molt desmuntar; si és que mai s'aconsegueix del tot, cosa que no sempre passa.

Com sorgeixen els relats és una cosa de sobres coneguda, però no per això menys nociva. Respecte a la defensa dels exiliats i de la resta de represaliats catalans, sempre segueix els mateixos paràmetres o sistema de divulgació: alguna font oficial els ho explica, fins i tot en alguns casos es documenta algun periodista de confiança, qui, dies més tard, ho publica i, a partir de l'esmentada publicació, la notícia comença a tenir vida pròpia a través d'altres mitjans, i així el que no és més que una fal·làcia intencionada acaba convertint-se en notícia, la qual una gran majoria de la ciutadania es creu, generant-se aquesta aparença de realitat que és tan perillosa per a qualsevol societat democràtica que, a més, té dret a una informació veraç.

Quan s'inicien aquests processos, i això ha passat molts cops, a vegades contactem amb els divulgadors, que no vull anomenar periodistes, el primer que diuen: "Bé, això m'ho ha dit una font de molta solvència" o "això no ho hem contrastat perquè la font ens ho ha assegurat", "com puc dubtar-ne si qui m'ho està dient és de solvència?" o "però si això apareix en un informe policial o en un atestat" i moltes més respostes per l'estil i s'arriba, fins i tot, a assegurar l'existència inclús d'un suposat "informe de la intel·ligència europea", l'existència del qual ha estat negada, fins i tot, pels seus presumptes autors.

Mentre mirem el dit apuntant cap al Kremlin, no veiem la perversitat real de Pegasus i l'ús en matèria d'ingerència en la política internacional que hauria fet Israel 

En realitat, sempre es tracta de filtracions interessades que moltes vegades provenen de les més altes instàncies jurisdiccionals i, en moltes altres, dels cossos i forces de seguretat de l'Estat; és a dir, sempre d'una part interessada a instal·lar un relat.

Ara, quan tots estem pendents del que passa a Ucraïna, quan a tots se'ns fa oblidar com l'OTAN s'ha anat expandint, a poc a poc, fins a arribar a la mateixa frontera russa i quan molts pensen que estem al caire d'una tercera guerra mundial en la qual s'enfrontarien bons contra dolents, el reviscut relat passa per insistir en la "ingerència russa en el procés", dinàmica divulgativa, que no informativa, a la qual s'han sumat gairebé tots creient, o fent-nos creure, que no només és cert sinó que, a més, es fa en defensa dels valors democràtics i de la veritat.

A mi, sincerament, em sembla molt bé que es vulguin investigar les possibles ingerències estrangeres o exteriors en la política europea, en general, i en la catalana i espanyola en particular. De fet, crec que seria molt sa invertir temps i diners a investigar-ho, però amb una condició: que es faci amb absoluta imparcialitat, honestedat i fins a les últimes conseqüències perquè el resultat de l'esmentada investigació no sigui un cúmul de fal·làcies o fake news ―un nou relat― sinó un lliurament d'autèntica informació veraç, ens agradi o no ens agradi aquest resultat.

Un bon punt de partida seria analitzar les fonts dels indicis sobre els quals es construeixen aquestes possibles ingerències; després, estudiar aquests indicis i, finalment, indagar en si tenen la més mínima solvència o no per establir que una determinada ingerència s'ha produït o no. I dic això perquè una cosa és construir relats a partir de deliris tals com l'enviament de 10.000 soldats russos a Catalunya o de la llarga mà del Kremlin en el procés a partir d'inexistents informes de la "intel·ligència europea" i una altra és contrastar dades objectives que puguin acreditar el que realment és una ingerència estrangera en la política no ja catalana, espanyola o europea, sinó mundial.

Mentre uns al·lucinats veien aquesta negra i truculenta mà del Kremlin en la política catalana i arribaven a equiparar la situació a Crimea amb l'existent a Catalunya; altres, fins i tot al mateix mitjà que han utilitzat per instal·lar aquest relat tan potent, s'han dedicat a fer una autèntica anàlisi de la informació, de les dades reals de les quals es disposen per concloure que "Israel va obtenir beneficis diplomàtics a tot el món gràcies al programa espia Pegasus de l'NSO", la qual cosa és un eufemisme per parlar de la ingerència israeliana en la política mundial mitjançant l'ús del sistema d'espionatge Pegasus.

Sí, mentre mirem el dit apuntant cap al Kremlin, no veiem la perversitat real de Pegasus i l'ús en matèria d'ingerència en la política internacional que hauria fet Israel d'aquesta poderosa i criminal arma de guerra postmoderna.

Recentment, Bergman i Mazzetti, dos periodistes del New York Times, basant-se en dades reals i objectives, han determinat: "Una investigació del Times d'un any de durada, que inclou dotzenes d'entrevistes amb funcionaris del govern, líders d'agències d'intel·ligència i d'aplicació de la llei, experts en ciberarmes, executius de negocis i activistes de la privacitat en una dotzena de països, mostra com la capacitat d'Israel per aprovar o negar l'accés a les ciberarmes de l'NSO s'ha enredat amb la seva diplomàcia. Països com Mèxic i Panamà han canviat les seves posicions envers Israel en votacions clau en les Nacions Unides després d'obtenir l'accés a Pegasus. Els informes del Times també revelen com les vendes de Pegasus van exercir un paper invisible però fonamental a l'hora d'assegurar el suport de les nacions àrabs a la campanya d'Israel contra l'Iran i fins i tot en la negociació dels Acords d'Abraham, els acords diplomàtics del 2020 que van normalitzar les relacions entre Israel i alguns dels seus adversaris àrabs de sempre".

A diferència d'altres periodistes que van publicar al mateix mitjà i dels quals s'han fet ressò molts divulgadors; aquests dos, basant-se en documents autèntics, en fonts prou contrastades i creïbles, conclouen: "La combinació de la recerca d'influència per part d'Israel i l'afany de lucre de l'NSO també ha fet que aquesta potent eina d'espionatge acabi en mans d'una nova generació de líders nacionalistes de tot el món" i, d'aquesta manera, aconseguir una ingerència directa en la política de molts països, també en la internacional.

Entre els països afectats per Pegasus, on s'ha utilitzat, hi ha Espanya, i s'haurà d'estudiar quina ha estat la contrapartida obtinguda per Israel quan va permetre l'ús indiscriminat de l'esmentat sistema d'espionatge en contra de l'independentisme català, de periodistes i d'advocats. Sens dubte, això sí que és una ingerència estrangera en el procés i, relats a part, seria la ingerència que realment s'hauria d'investigar de manera objectiva, seriosa, imparcial i profunda, perquè així, en lloc de relats, el que cada matí ens ofereixin sigui informació veraç, aquesta que la Constitució espanyola ens garanteix com a dret.