Caigui qui caigui

El que ha passat, i segurament està passant, amb l'ús de les vacunes contra la Covid per part d'un nombre no menor d'autoritats i funcionaris públics, no deixa de reflectir un problema atàvic i cultural respecte a l'ús que es fa dels recursos públics... A part d'altres factors que es limiten a l'àmbit de l'ètica.

Ningú no té cap dubte sobre la mena de persona que són els qui, saltant-se qualsevol criteri mèdic i el torn que se'ns ha assignat a tots els ciutadans, s'han vacunat. El que importa, en aquest terreny moral, és determinar quants i qui són els que han actuat d'aquesta manera.

Pel que fa a la part jurídica, crec que la recerca d'una via d'exigència de responsabilitats mereix una anàlisi assossegada, seriosa i en la qual les normes, seguint els criteris establerts en el Codi Civil, siguin interpretades conforme al moment en què han de ser aplicades.

Les complexitats tècniques, almenys en l'àmbit penal, no són poques, però s'haurà de començar per establir una sèrie de punts de partida que puguin servir-nos per assolir unes conclusions adequades, ajustades a dret, democràtiques i aplicables a aquest cas.

L'acció de colar-se en els torns de vacunació ha de ser analitzada des de dues perspectives: la mateixa vacunació i com un aconsegueix saltar-se el torn i avançar-se a la resta dels ciutadans.

Sobre l'acte mateix de la vacunació, no podem perdre de vista que el fet que es tracti d'uns quants mil·ligrams d'una medicina, en forma de vacuna, no pot desviar-nos de l'essència del cas.

A efectes de determinar l'essència del cas, tant fa la magnitud de cada dosi inoculada a cadascun d'aquests paràsits socials. El que és important és tenir clar que totes i cada una de les dosis de la vacuna tenen la consideració de recursos públics, que, clarament, formen part del patrimoni públic, l'administració dels quals, d'una o una altra manera, els va ser encomanada en funció dels diferents càrrecs que ocupen.

Dit més clarament: els qui s'han vacunat saltant-se els criteris establerts per a la inoculació de la vacuna de la Covid el que han fet, entre altres coses, és distreure recursos públics d'un ús determinat, en profit propi i de tercers propers.

El que ha passat és greu i no sembla que sigui anecdòtic, sinó una manera d'entendre, assumir i abusar dels recursos i càrrecs públics, només que aquesta vegada ni va del 3% ni d'uns favoritismes, sinó de la salut de tots nosaltres

A més, en aquest cas, s'ha de tenir en compte no només el valor econòmic del que s'ha desviat, sinó, també, el valor estratègic de cara a un programa de vacunació que, almenys segons se'ns ha dit, segueix uns criteris que van en benefici de la salut de tots els ciutadans. És a dir, el valor de la sostracció no només és econòmic, però sí que és quantificable.

Les conseqüències d'aquests actes són molt més grans que el cost econòmic de cada dosi sostreta i, per comprendre-ho, només cal pensar, a tall d'exemple, en una persona concreta que ha vist retardada la vacunació per culpa d'aquests immorals. M'imagino, en aquest cas, una persona de 80 anys per a la qual la vacuna pot ser la diferència entre la vida i la mort.

Ho van pensar, ells? Es van poder imaginar aquest supòsit de fet i les seves conseqüències? En realitat, ho hagin fet o no, el cert és que era el que haurien d'haver fet i tenien la possibilitat de fer.

Sostreure uns recursos públics concrets, destinats a uns usos específics, no és l'única vinculació que hem de tenir present en aquest cas, també és rellevant pensar en com es va poder produir l'acció de vacunació, perquè és complex imaginar que, per exemple, un capellà, un general o un conseller de sanitat van entrar d'esquitllentes en un recinte públic, van sostreure unes dosis i se les van inocular.

Segurament, el procés va seguir un altre curs d'acció, la qual cosa ens pot portar a determinar la incursió en un altre tipus penal.

És perfectament imaginable que els qui s'han vacunat ho han fet en ús i abús de les seves respectives posicions com a autoritats o funcionaris públics, que han exercit aquesta autoritat sobre funcionaris subalterns i que, a més, ho han fet en profit propi o de tercers (familiars, amics, etc.).

Doncs bé, aquesta manera d'accedir a les vacunes, saltant-se el torn i imposant el seu rang o posició, sens dubte que pot tenir una rellevància penal i, per a això, no és necessari forçar ni la lletra ni l'esperit de la llei; n'hi ha prou d'interpretar-la amb sentit comú i d'acord amb els temps en què es demanda l'aplicació. Una altra cosa diferent és voler fer-ho perquè, com dic, els qui es mereixen aquesta sanció són persones amb rang o autoritat.

Si se'ns continua demanant sacrificis als ciutadans, el mínim que podem rebre a canvi és transparència i que s'exigeixin responsabilitats fins a les últimes conseqüències

Ara bé, del que no tinc cap dubte és que, d'entrada, aquest tipus de comportaments han de ser degudament investigats, no poden quedar-se sense una mínima investigació, en un retret moral genèric o només en una exigència de responsabilitat política.

Es tracta de conductes greus en moments complexos i que ens afecten a tots, absolutament a tots els ciutadans, però les conseqüències dels quals poden ser molt greus per als més febles, mèdicament parlant, aquells davant dels quals, com a societat, tenim una especial obligació de protegir. 

Excuses, raons i explicacions per al que ha passat n'hi pot haver moltes, però abans de rebre-les i molt abans d'acceptar-les, hem de conèixer, fins a les últimes conseqüències, el que realment ha passat, la dinàmica comissiva i la magnitud del tema. A més, hem de conèixer tots els detalls i els noms de tots aquells que han actuat d'aquesta manera, perquè, com a mínim, no són aptes per ocupar cap lloc públic.

Insisteixo: el que ha passat és greu i no sembla que sigui anecdòtic, sinó una manera d'entendre, assumir i abusar dels recursos i càrrecs públics, només que aquesta vegada ni va del 3% ni d'uns favoritismes, sinó de la salut de tots nosaltres, especialment dels més vulnerables.

Hem vist clavegueres judicials, policials, polítiques i periodístiques, però ara estem davant d'una claveguera sanitària, de la qual, una vegada més, s'han aprofitat els de sempre.

Almenys per mi, aquesta vegada no n'hi ha prou amb unes dimissions concretes, vull dades, les vull totes, i si se'ns continua demanant sacrificis als ciutadans, el mínim que podem rebre a canvi és transparència i que s'exigeixin responsabilitats fins a les últimes conseqüències... Caigui qui caigui.