El debat ja no és si les pantalles afecten els nostres fills. L'evidència és aclaparadora: estan danyant el desenvolupament cognitiu, emocional i social de tota una generació. Mentre Europa fa marxa enrere i països com Suècia o França endureixen les seves restriccions, Espanya continua experimentant amb els cervells dels seus menors.

La realitat de les dades espanyoles: una radiografia alarmant

Els números són demolidors. El 70% dels nens espanyols entre 10 i 15 anys ja té mòbil, una xifra que es dispara al 96% als 15 anys. Però el més preocupant és que el 42% dels menors fa servir el telèfon per primera vegada abans dels 8 anys i el 53,2% mostra irritació o ansietat quan se'ls en limita el temps d'ús.

La situació a les aules també és preocupant. El 90% dels menors fa servir dispositius amb connexió a Internet, i més de la meitat ho fa durant més de dues hores diàries. A més, el 37% presenta símptomes de dependència digital i un 22% pateix alteracions del son per l'ús nocturn del mòbil, segons l'Hospital Sant Joan de Déu.

El 97,3% dels nois i el 78,3% de les noies menors de 18 anys consumeixen pornografia de manera habitual

Però potser la dada més esgarrifosa és aquesta: el 97,3% dels nois i el 78,3% de les noies menors de 18 anys consumeixen pornografia de manera habitual, amb una edat mitjana de primer contacte entre els 9 i 11 anys. Estem davant d'una generació que coneix la sexualitat a través de continguts violents i distorsionats abans d'entendre què és l'amor.

El fracàs internacional de la digitalització educativa

L'experiència internacional és contundent. Suècia, que havia estat pionera en digitalització educativa, ha fet marxa enrere rotunda. El govern suec va assignar 150 milions d'euros per eliminar les pantalles de les aules i tornar als llibres de text. Des del setembre de 2026, implementarà una prohibició nacional de telèfons mòbils a totes les escoles.

Finlàndia, referent educatiu mundial, està seguint el mateix camí. Els seus resultats PISA han caigut 30 punts en lectura, 23 en matemàtiques i 11 en ciències des de la introducció massiva de pantalles. L'escola secundària Pohjolanrinne ha tornat al paper i als llibres després de comprovar que els dispositius "perjudiquen més del que ajuden".

França ha endurit les restriccions en escoles secundàries, Noruega va fixar els 15 anys com a edat mínima per a xarxes socials, i els Països Baixos reporten millores en concentració al 75% de les escoles que van limitar-hi les pantalles.

Les evidències científiques del dany cerebral

L'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ha actualitzat les seves recomanacions el 2024, allargant la prohibició total de pantalles fins als 6 anys (abans eren 2).

L'evidència científica és irrefutable: l'ús excessiu de pantalles provoca alteracions estructurals i funcionals del cervell.

Els estudis demostren una disminució del volum cerebral en regions relacionades amb l'atenció, la memòria i la regulació emocional. També s'ha documentat menys gruix de l'escorça cerebral, deteriorament de funcions executives i reducció del quocient intel·lectual.

El neurocientífic Miguel Ángel Martínez-González, catedràtic d'Harvard i Navarra, és categòric: "L'abús de mòbils és responsable dels problemes de salut mental detectats en nens i adolescents". Les pantalles no només correlacionen amb trastorns mentals, sinó que en són la causa directa.

Els problemes a les aules: quan la tecnologia fracassa

A Espanya, l'ús intensiu de tecnologies en educació ha demostrat ser contraproduent. Les dades PISA mostren que el nostre país ha obtingut el pitjor resultat de la història en matemàtiques, i els estudis confirmen que més d'una o dues vegades a la setmana d'ús tecnològic redueix significativament el rendiment.

Les tauletes tàctils escolars generen més fatiga que els llibres tradicionals, redueixen la capacitat de concentració i no afavoreixen la creativitat. Els professors tenen un escàs marge per desenvolupar la seva tasca educativa, es limiten a utilitzar programes "enllaunats" que no fomenten l'aprenentatge real.

Francisco Villar, psicòleg clínic infantojuvenil, és clar: "Vam fer un assaig amb una generació sencera introduint un producte que no estava provat". Catherine L'Ecuyer afegeix: "Vam digitalitzar les aules perquè era sinònim de progrés, però no teníem proves de l'impacte positiu".

Els riscos del mòbil sense supervisió: una bomba de rellotgeria

Deixar els menors amb telèfons sense supervisió equival a abandonar-los al lloc més perillós d'internet. El 82% dels nois i el 50% de les noies han vist pornografia abans dels 11 anys, continguts que afecten l'empatia i la construcció de la identitat sexual.

Els riscos es multipliquen: ciberassetjament, grooming, estafes, exposició a violència, joc en línia i addiccions comportamentals. Els adolescents es passen ja una mitjana de 8,20 hores davant de les pantalles, creant un cercle viciós en què "els nens amb problemes són més propensos a fer servir pantalles, i els que fan servir pantalles en excés són més propensos a tenir necessitats emocionals insatisfetes".

Propostes institucionals: del discurs a l'acció

És urgent que Espanya segueixi l'exemple europeu, i per a això, les administracions haurien de prohibir tauletes tàctils individuals en l'Educació Infantil i la Primària, en la línia que ha agafat ja Madrid. Restringir l'ús de mòbils en tots els centres educatius fins als 16 anys. Implementar verificació d'edat obligatòria per a accés a contingut pornogràfic. Formar el professorat en metodologies analògiques efectives. Crear campanyes de conscienciació sobre els riscos reals de les pantalles, fomentant xerrades amb pares i alumnes, en les quals s'assumeixin compromisos per part de les famílies.

El govern hauria d'aprovar una llei integral de protecció de menors en entorns digitals, seguint les 107 mesures proposades pel comitè d'experts del Ministeri de Joventut i Infantesa.

Recomanacions per a les famílies: recuperar el control

Els pares poden i han d'actuar ja. Per exemple, tenint clar el "zero pantalles fins als 6 anys", tret d'excepcions puntuals amb supervisió adulta. Màxim una hora diària entre 6 i 12 anys, dues hores per a adolescents. Crear espais lliures de pantalles: dormitoris, menjador, horaris de menjar.

És imprescindible que, perquè tot això funcioni, en donem exemple: els pares que es passen dues hores a les xarxes socials no poden exigir límits als seus fills. O els que mengen mirant el mòbil. O els que no desconnecten els seus ulls de la pantalla.

Oferir alternatives reals: esport, lectura, jocs, contacte amb la naturalesa. Fer servir controls parentals i supervisar continguts constantment és una responsabilitat que hauríem de tenir clara des del moment en què deixem que els nostres fills tinguin un dispositiu. És una batalla àrdua, però cal portar-la a terme.

Per identificar problemes, assenyalen els experts que és bo vigilar si hi ha senyals com ara irritabilitat en limitar-ne l'ús, deteriorament del rendiment escolar, aïllament social, trastorns del son o pèrdua d'interès per activitats no digitals. Animem els nostres fills a sortir al parc, a fer un volt amb els seus amics. A jugar, i també assumim que l'avorriment és necessari i sa. No passa res per no tenir res a fer. Sense pantalles, els llibres ofereixen un espai formidable per ser recuperats.

El dilema d'una generació

No som davant d'un problema tecnològic, sinó davant d'una emergència de salut pública. Cada minut que perdem debatent és un minut més de dany cerebral irreversible als nostres fills. L'evidència és clara, els països referents ja han actuat, i tenim les eines a l'abast.

La pregunta no és si hem de limitar les pantalles, sinó si tenim el valor de fer-ho. Perquè al final, com diu la saviesa popular, més val prevenir que curar. I en aquest cas, el que està en joc és el futur cognitiu i emocional de tota una generació.