A la majoria de nosaltres ens han educat per aparentar ser feliços, perquè tothom sap que, si et mostres infeliç, ningú voldrà tenir una amistat amb tu, ni ser la teva parella, ni contractar-te per treballar a la seva empresa, ni...; resumint: seràs un fracassat en majúscules. Oi que no és el que vols? Doncs el que has de fer és sortir de casa cada dia amb un somriure a la boca i amb il·lusió!; perquè, si no, què pensarà la gent de tu? El teu objectiu en aquesta vida ha de ser triomfar, ser el millor, que tothom vulgui ser com tu (és igual si no t’agrada res del que fas, si ho fas tot només per agradar als altres o si et sents un desgraciat; el que sents no et farà guanyar diners, en canvi, ser un triomfador, sí). I com s’aconsegueix ser un triomfador? Doncs és molt fàcil: deixant de banda els teus sentiments i les teves emocions i aparentant ser sempre feliç. Tampoc cal que siguis bona persona; de fet, si ens hi parem a pensar, les bones persones solen ser dèbils, en canvi, la gent que es dedica a trepitjar els altres per destacar i que fa el que sigui per aconseguir els seus objectius, sempre arriba lluny. Pel que fa als problemes psicològics (que ara estan tan de moda), sobretot no deixis que et superin, perquè et podrien fer fracassar. Si estàs deprimit i no tens ganes de viure, somriu i ja et passarà —segur que d’un gra de sorra n’estàs fent una muntanya—. A veure, ara no et pensis que no tens dret a plorar, eh! Pots plorar en dos contextos: sempre que se t’hagi mort un familiar proper, però només un parell de dies, que has de tornar a la feina perquè, si no, faràs anar malament els teus companys de feina; o bé si et guanyes la vida com a influenciador i ho graves per obtenir més seguidors.

Al llarg de la vida haurem de passar molts dols i si fem veure que tot va bé i pensem en positiu, l’únic que aconseguirem és que se’ns acumulin tots aquests dols i ens passem la vida somatitzant

Dins el món de la psicologia, la cognitiva conductual sobretot, estan molt de moda els conceptes "positivitat" i "optimisme". Pensa en positiu! Sigues optimista! Si estàs malament, pensa en una imatge que et relaxi; canvia els teus pensaments i canviaràs la teva vida! És igual si han matat tota la teva família en una guerra o si el teu pare abusa de tu, tu sempre positiu i amb un somriure a la cara, ja veuràs com tots els teus problemes i atacs d’ansietat desapareixeran si canvies els teus pensaments. I jo em pregunto, per què carai no podem estar tristos, sentir pena, ràbia, odi i no tenir ganes de riure ni de sentir-nos positius i optimistes? Per què carai no es permet a la gent viure el dol tal com s’ha de viure? I, quan dic dol, no em refereixo només a la mort de persones, sinó també al trencament de relacions familiars o no familiars, a la pèrdua de feines, a la mort d’un animal, a l’acabament d’una etapa vital... Al llarg de la vida haurem de passar molts dols i si fem veure que tot va bé i pensem en positiu, l’únic que aconseguirem és que se’ns acumulin tots aquests dols i ens passem la vida somatitzant.

 

Vivim en una societat que no admet la lletjor, ni física ni psicològica, i això fa que molta gent pateixi en silenci i es passi el dia intentant encaixar en els cànons tant físics com psicològics per satisfer els altres. Quan algú té algun problema psicològic, li diuen que exagera; que vinga, va, que no passa res; que faci un esforç per estar bé, que no s’esforça gaire; que què pensarà la gent; que són una càrrega per a la família; que pensi en positiu i no es queixi tant, que tothom té problemes...

Visibilitzem els problemes psicològics i acceptem-los. Hi són, per més que la societat s’entossudeixi a negar-ho. Invertim diners públics a formar bons professionals de la psicologia i en crear una bona xarxa dins del sistema sanitari i educatiu. Una societat deprimida no surt a compte.

Aquest dijous estic més seriosa que de costum perquè de vegades toca no fer bromes i assumir responsabilitats. I ara us deixo un vídeo que mostra com solem actuar normalment davant la gent perquè no notin que estem destrossats interiorment.

Fins al dijous vinent.