"M'interessa més el que digui el senyor Puigdemont que el que digui el senyor Sánchez."
Feijóo

Alguns ahir van deixar de respirar. L'anodí i esperat encàrrec que va fer Felip VI a Sánchez Castejón perquè intentés la seva investidura es va convertir en un pou d'amargor per als fatxes més vehements. Uns el repudiaven o exigien que abandonés la Zarzuela "per haver faltat al seu jurament" i haver "traït" els espanyols. Sonats de les xarxes, direu, no pot ser que els ultranacionalistes espanyols reneguin de la Corona. Sí que pot ser, quan consideres el rei el teu patrimoni ideològic.

No devien ser tan pocs o no van fer tan poc soroll, perquè la Casa Reial va acabar publicant un insòlit comunicat en el qual explicava el paper constitucional del rei, suposo que perquè tots aquells que li exigien que pràcticament donés un cop de mà s'assabentessin de fins on arriba i fins on no arriba el paper constitucional del cap de l'Estat. No havia vist mai una cosa així. Des de premsa de la Zarzuela es recordava als saberuts comentaristes fatxes que després d'una investidura fallida i la nova ronda de consultes, l'article 99 assenyala que "es tramitaran successives propostes". Així que "davant de la disposició a ser candidat d'un nou procés del representant del PSOE, Sa Majestat el Rei ha proposat el senyor Pedro Sánchez". Tot això amanit amb articles, referències i apartats. Per caure de cul. No pel text, que no pot ser més neutre ni més jurídic, sinó pel fet que la Casa del Rei s'hagi sentit obligada a explicar el que és obvi, legal, el que tots sabem, el que havia de passar tant sí com no. Els casposos van tan esverats que fins i tot l'autor del discurs al qual lloaven en l'aniversari del 3 d'octubre els ha caigut del pedestal. Però, i què esperaven que fes? Aquesta és de debò la qüestió, perquè veient el que els afligia, sembla que esperaven que el Rei es negués a encarregar la formació de govern al paio que amnistiarà els delinqüents catalans després de pactar amb el pròfug per aconseguir el poder com sigui. Dit en les seves paraules, vaja.

La mobilització contra l'amnistia no serà només el cap de setmana a Barcelona, sinó que circula ja de manera oberta i subterrània a través de totes les costures de l'estat profund i de la dreta més recalcitrant

Els soldats ultres de primera fila es preguntaven si el Rei podia encarregar a Sánchez la investidura quan compta només amb els seus propis suports —recordem que alguns no estan lligats i d'altres ho estan, però els partits no ho reconeixen de cara a la parròquia—, però d'altres anaven més enllà i, justificant el monarca, ja entenien que aquest no és el moment perquè salvi la pàtria, però que ja arribarà. "Al Rei no li queda més remei, probablement (sic), que encarregar la investidura a Sánchez(...) i això no ha de frustrar els espanyols", deia ahir l'editorial de l'Associació Catòlica de Propagandistes, que es va comprar una capçalera i la fan servir, però atenció al següent que aporten: "Això ha de ser compatible amb una fiscalització, amb la discreció deguda, de l'evolució d'uns esdeveniments que ja són inquietants i poden acabar sent inacceptables". Què li estan demanant al cap de l'Estat que faci sortint "discretament" del seu paper? Òbviament l'andanada és més subtil que la del sabatots d'Abascal demanant directament la il·legalització dels partits independentistes.

Ho veieu? Més enllà de la rivalitat política, la qüestió de l'amnistia ha posat en ebullició les cavernes i les forces tel·lúriques d'aquest Madrid immemorial. Una passejadeta pels temples gastronòmics del poder i pels seus reservats i és fàcil descobrir com s'augmenta la sensació que el sanchisme està forjant "una reforma encoberta de la Constitució", "una esmena a la totalitat de la Transició" o l'abisme cap a una nova Polònia europea. Les xarxes recollien l'etiqueta #FelpudoVI i d'altres que superaven els cent mil missatges relatius al que consideren una nova perfídia d'un Borbó. No, no us ho penseu, no es tornen republicans, només es lamenten que el d'ara no imposi el que a ells els plau, perquè aquesta és la concepció que tenen d'un rei parlamentari com el tindrien d'un president republicà si no es plegués als seus desitjos. A la seva Espanya, per no cabre, no és que no hi càpiguen catalans, bascos o rojos, és que ja no hi cap ni el Rei.

No són els únics. Hi ha les togues, que tampoc no acceptaran amb facilitat l'esmena a la totalitat de la seva actuació que suposa una amnistia. Els fiscals conservadors, absolutament fora de test, han remès una carta al comissari de Justícia de la UE perquè impedeixi la concessió d'una amnistia que "implicaria la deslegitimació de l'actuació del Poder Judicial" i "estaria reconeixent que les condemnes i els procediments no haurien d'haver-se produït". Totes les associacions judicials conservadores interpreten de la mateixa manera la qüestió i, la veritat, no van desencaminades, perquè aquesta actuació espúria és la que ha portat Junts a exigir aquesta via d'oblit. "Ens preocupa que el president del govern espanyol traslladi la idea que el Poder Judicial va actuar d'una manera il·legítima o indeguda", diuen els jutges, i això exactament és el que es diu en exigir-la.

La mobilització contra l'amnistia no serà només el cap de setmana a Barcelona, sinó que circula ja de manera oberta i subterrània a través de totes les costures de l'estat profund i de la dreta més recalcitrant. No és només l'amnistia, ja m'enteneu, és que l'amnistia portarà al poder Sánchez i tot el que sigui Sánchez els resulta insuportable. Tant, que Feijóo ha arribat a dir que el que mana a Espanya és Puigdemont i que prefereix parlar amb ell que amb el seu adversari.

Mentrestant, les negociacions estan bé, gràcies.