És sabut que en política, en la gestió del poder, quan abandones una plaça, mai no hi queda un buit, perquè de seguida algú altre ocupa l’espai que has deixat lliure. Enguany, Televisió Espanyola, l’Estat espanyol, ha decidit no emetre Eurovisió. No ha sigut l’únic estat que ha pres aquesta decisió. No és voluntat d’aquest article analitzar l’efectivitat que pot tenir aquesta decisió ni valorar els motius que han portat la cadena espanyola a esborrar-se d’emetre un producte d’èxit.

La voluntat d’aquest article és preguntar-se qui ocuparà l’espai que ha abandonat RTVE. I, sobretot, suggerir que qui l’hauria d’ocupar és TV3. Insisteixo, sense caure en el parany de pensar que fer-ho és anar contra la causa dels qui en marxen. Són dues coses diferents. I aquí, tal com jo ho veig, la qüestió principal és saber si l’organisme del qual l’Estat espanyol t’ha vetat sistemàticament durant molts anys ara estaria disposat a parlar-ne de nou, després de la crisi amb Espanya.

Hi ha excuses legals, i d’alguna manera tècniques, per justificar un 'no' en menys d’un minut. A totes aquestes excuses els diré que TV3 no va començar a emetre demanant permís. I que va continuar perquè ningú no es va atrevir a apagar-la. Hi ha alguna opció real perquè TV3 pugui emetre el concurs d’Eurovisió aquest any? La resposta és que sí. Abans d’entrar en les més sofisticades, subratllo la més potent i possible: si rep una invitació de la UER, l’organisme que ho organitza. Així de senzill: una invitació excepcional. A més a més, no estem parlant de participar-hi. Ni tan sols que els catalans hi puguin votar. Només parlem dels drets d’emissió, i un cop l’Estat espanyol ha decidit renunciar a emetre el programa per RTVE.

Per una invitació excepcional és com Austràlia fa més de deu anys que participa a Eurovisió, així com, en el seu moment, es va convidar —tot i no complir els criteris establerts— Israel, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia o Xipre, pel motiu que sigui. A més, seria coherent amb la línia estratègica de la CCMA, que l’any 2019 va demanar ser membre de ple dret de la UER (Unió Europea de Radiodifusió) i la seva petició va ser rebutjada per la pressió política que va fer l’Estat espanyol.

Hi ha alguna opció real perquè TV3 pugui emetre el concurs d’Eurovisió aquest any? La resposta és que sí

Cal dir que Catalunya Música sí que participa parcialment a Euroradio —això era una possible porta d’entrada—, que TV3 col·labora en intercanvis tècnics europeus i que la CCMA té un nivell tecnològic comparable al de moltes televisions europees. Cal dir que Irlanda del Nord, Gal·les i Escòcia són membres de la UER. No perquè siguin estats independents, sinó perquè la BBC, que és qui representa el Regne Unit a la UER, hi inclou les seves emissores. Aquí la cosa funciona una mica diferent. Un acord amb RTVE podria ser una de les vies perquè TV3 entri a la UER. Però el 2019 la cosa va anar ben diferent. No va importar la resolució del Parlament a favor, ni la proposta formal de la CCMA. Cap reconeixement internacional per a Catalunya. Per a l’Estat espanyol, fins i tot en els àmbits de la cultura, aquesta és la seva cultura. És qüestió de no rendir-se. I d'aprofitar les oportunitats que es van presentant. I la descortesia d’Espanya envers el concurs d’Eurovisió d’enguany n’és una.

Si ningú no hi ha pensat, malament. Si s’ha encès alguna bombeta, però l’excusa ha sigut que queda poc temps malament. Perquè emetre-ho o no, no és el més important. L’important és reaccionar, moure’s, ocupar l’espai que algú ha deixat lliure. Ara, si ho féssim, quin tip de riure també. Donaria per molts articles. Qui ho presentaria? Amb quin estil? Com seria el discurs? S’aprofitaria per fer activisme contra la guerra?... Sabeu que tindria molta audiència, oi? Va, Eurovisió per TV3.