Catalunya li somriu, la demoscòpia l'eleva i ell camina tres passos per sobre el terra. Albert Rivera es consolida com a principal competidor de la dreta tradicional en un mapa polític en el qual l'esquerra ni remunta ni suma. L'"efecte Sánchez" va durar poc més que un caramel a la porta d'una escola; la indefinició en l'assumpte català ha engolit Pablo Iglesias i el PP ha caigut en barrina. Gairebé un milió i mig de vots ha perdut en poc més d'un any el partit del govern espanyol. I tots, tret d'un grapat, se n'han anat a Ciutadans, que pesca a més —encara que en menor mesura— als caladors de PSOE i Podemos. No sorprèn així que Rajoy hagi tocat a sometent i els seus quadres i ministres s'hagin aficionat a tanta entrevista.

Els experts diuen que les enquestes detecten ja una pulsió de canvi i que si entre els electors de 25 a 55 anys Ciutadans ja és el partit més votat, entre els més grans de 65 —principal nínxol dels populars— tampoc no genera rebuig ni costa imaginar-lo, a diferència de Sánchez o Iglesias, als comandaments de La Moncloa. En menys d'any i mig sabrem si els sondejos encerten o s'equivoquen perquè municipals i autonòmiques del 2019 seran la seva principal prova de foc.

Fins aleshores, Rivera no ho posarà fàcil als populars, que ja l'han convertit en el seu punching ball diari: que si els seus principis, com la cadena perpètua, són revisables; que si té més màrqueting que criteri; que si sap més de comunicació que de política...

Així està el centre dreta, barallant-se amb acarnissament davant dels micròfons i lluitant per un espai que fins ara només ocupaven els populars

Així està el centre dreta, barallant-se amb acarnissament davant dels micròfons i lluitant per un espai que fins ara només ocupaven els populars. Rivera ha entrat al cos a cos i directament amb el president del Govern i l'ha acusat de ser "especialista a protegir els corruptes del seu partit". Ho ha dit poc després que Francisco Correa declarés en el Congrés per videoconferència el mateix que va dir davant de l'Audiència: que el PP es va finançar il·legalment amb diner negre.

Abans que el capitost de la trama Gürtel ja ho van escriure diversos jutges en unes quantes interlocutòries, ho van declarar mitja dotzena d'empresaris davant dels tribunals i fins i tot ho va confessar un dels seus, el penedit Ricardo Costa. No se'n va assabentar Rivera? No coneixia el finançament il·legal del PP fins ara? Però si és així, ara sembla estar-ne molt segur. Tant que ha arribat a la mateixa conclusió a la qual altres van arribar abans: "Espanya no es mereix un president com Rajoy que no lluita contra la corrupció". I fins i tot ho explicita d'una altra manera: "El nostre país mereix un president valent que s'enfronti amb coratge a les trames de corrupció de tots els partits, fins i tot el seu".

A què espera? Els números donen. Hi ha majoria parlamentària, tret que parlem d'afinitat ideològica, i no de la urgent necessitat de treure de La Moncloa, en paraules de Rivera, un "protector de corruptes". Serà que una cosa és prometre, i una altra donar. I Rivera, malgrat el que digui, cregui o vegi, no està disposat a fer caure el govern. I, mentrestant, Rajoy es delecta i es fa selfies als jardins de La Moncloa.