En el PP són més de callar que de parlar quan es tracta de draps bruts. Els propis, esclar. I n'acumula tants que el silenci és eixordador. És igual que afectin el partit a Madrid, a València o d'àmbit nacional. Tot són afers del passat o comportaments indecents de gent que es va aprofitar de les sigles per enriquir-se, però ja no està en el partit.

La versió oficial sobre les desenes de casos de corrupció que han fet del PP un partit que, en paraules de diverses interlocutòries judicials, actuava com una "organització criminal" per buidar les arques públiques, omplir les del carrer Génova i folrar de milions les butxaques d'alguns dels seus més "il·lustres" inquilins, és que tot això està electoralment amortitzat.

Amb gairebé 50 causes judicials obertes en els tribunals, desenes de dirigents imputats i diversos delators disposats a confessar el lladronici a canvi d'una reducció de les penes que demana per a ells la Fiscalia, l'espectacle promet perquè el sant i senya, com en tot partit en decadència, ja és el campi qui pugui!

Van començar els aconseguidors, van seguir els comissionistes i ja han entrat de ple els dirigents. Primer el "megapijo" de Ricardo Costa i després l'indecent —i aquí no és necessari el presumpte— de Francisco Granados. Esperin que ho faci Ignacio González. Serà qüestió de temps, però els "capos" disparen a boca de canó i els és igual tant liquidar Aguirre com Cifuentes. Si tens companys de partit, per a què vols enemics.

El sant i senya, com en tot partit en decadència, ja és el campi qui pugui!

Rajoy no sap el que li espera. Quina colla! Si ja ho diu el refranyer, que a ase magre tot són mosques, que és el mateix que dir que la desgràcia s'acarnissa amb els abatuts. I el president és un d'ells. L'home no aixeca el cap: que si la corrupció, que si Catalunya, que si el 155, que si Rivera, que si les enquestes... No guanya per a disgustos. I això que ell prova de distreure's amb un esbargiment de l'As sobre la Selecció i les possibilitats de la Roja i els competidors que tindrà a Rússia.

Sempre és millor parlar de futbol que de política i del passat gloriós d'Iniesta que de com va competir el PP en passades eleccions. Si la comissió antidopatge hagués tingut competències en els comicis espanyols, el PP no s'hauria presentat a un des de fa lustres, i avui Espanya seria una altra.

El cas és que el PP ha caigut en barrina i sembla que manifesta severament la falta de velocitat mínima per mantenir el vol. Ja no és que ningú ofereixi explicacions sobre alguna cosa, sinó que entre el govern, el partit, els barons i els càrrecs ha començat una baralla discreta pel campi qui pugui que anirà in crescendo a mesura que avanci l'activitat judicial i Ciutadans segueixi disparat en les enquestes.

La seqüència es repeteix en cada fi de cicle. I estem davant d'un d'ells. Primer es culpa a la comunicació política, després a la falta d'empatia dels ministres i finalment al lideratge. Ja estan en això. Tot menys reconèixer el fracàs o l'absència de projecte. El següent, com va passar amb Zapatero el 2011, és que els barons vetin la seva presència als territoris en les pròximes autonòmiques. El temps ho dirà.