"Ningú és tan valent que no es vegi pertorbat per alguna cosa inesperada"
Juli Cèsar
Ja es podia haver guardat la llengua a la butxaca Fukuyama. El seu final de la història, a més de fals, sembla haver servit per obtenir l'efecte contrari i reactivar-la. El triomf inexorable de les democràcies i la consolidació d'un món pacífic el van fer sostenir que la democràcia liberal i el capitalisme representen el punt final en l'evolució ideològica de la humanitat i la forma definitiva de govern. I un be negre! No comptava amb la facilitat humana per generar líders monstruosos. No comptava amb Trump i, sobretot, no comptava amb Putin. Tot s'assembla més al que predeia Huntington: el famós xoc de civilitzacions. La qüestió és si els europeus ens despertarem d'una vegada del somni de la complaença —que produeix víctimes— i ens adonarem que la famosa dita que dos no es barallen si un no vol, en termes de geopolítica, només significa submissió a l'agressiu i pèrdua de les llibertats. Vingui l'agressor del nord o del sud.
Hi ha queixes sobre la manca d'implicació de la UE en l'atac híbrid que ha patit la frontera sud a Ceuta i això ens obliga a parar esment en com n'estem de tranquils mentre s'agreugen els atacs híbrids i menys híbrids de Rússia contra Europa. Són híbrids perquè, en teoria, no tenen prou entitat per desencadenar una resposta de tipus bèl·lic, cosa que no impedeix que siguin atacs. Els darrers set dies —sense que des de la Península ens hi fixem gaire—, s'han succeït a diversos països membres de la UE i de l'OTAN i, en alguns casos, amb una desinhibició que els comença a fer impossibles d'obviar pels nostres socis, o sigui, per nosaltres mateixos.
Vaig de més recent a menys recent.
La nit de dilluns, caces de l'OTAN van abatre un dron sobre Lituània després que entrés al seu territori, probablement des de Bielorússia. Alhora, una fragata russa va disparar dues bengales contra un helicòpter militar danès davant de Gedser i una li va passar molt a prop; podia haver-lo abatut. Polònia ha recuperat el que sembla un dron militar rus del mar Bàltic. Un dron rus va atacar un tren de passatgers que anava de Kíiv a Varsòvia molt a prop de la frontera polonesa i un altre va impactar a prop de la frontera. En el comboi que el seguia viatjaven líders europeus, incloent-hi Boris Johnson i Petraeus, excap de la CIA. Un presumpte dron rus va travessar Lituània volant 20 minuts en espai aeri de l'OTAN. Drons russos van atacar un pas fronterer entre Ucraïna i Moldàvia i van matar dues persones. Dos drons russos van entrar a l'espai aeri de Moldàvia; un va continuar cap a Romania. La mateixa Romania diu que va frustrar una operació russa que vigilava objectius militars estratègics. Polònia, a través de l'Agència de Seguretat Interior, ha donat instruccions a la població perquè avisin les autoritats si veuen persones observant durant temps ponts, estacions o nusos ferroviaris o algú que fotografiï infraestructures fent preguntes inusuals o bé apareixen càmeres de vigilància on abans no n'hi havia. Ahir el tràfic de trens als Països Baixos va ser interromput greument per actes de sabotatge. Va ser tan greu que no es van poder proporcionar autobusos a tots els afectats. Es van adossar deliberadament canonades i altres materials adossats a les vies, els quals no van arribar a provocar descarrilaments, però van afectar passos a nivell, senyalització, etc. Encara se n'investiga l'origen.
La famosa dita que dos no es barallen si un no vol, en termes de geopolítica, només significa submissió a l'agressiu i pèrdua de les llibertats
Provocacions que mesuren el nivell de compromís dels aliats europeus davant una eventual necessitat de defensar el seu territori. Si Putin aconsegueix que l'OTAN i la UE es desmembrin, haurà guanyat a Ucraïna i a la resta. Llavors només haurà de veure-se-les en el seu irredemptisme amb països solitaris, alguns dels quals ell sap que no poden mobilitzar llur població per a llur defensa. Això dels ucraïnesos no és, a priori, generalitzable. Es creguin o no es creguin això que la IA que ens extingirà d'aquí a uns anys; la veritat és que hi ha dirigents naturals que, fent-ne ús o no, no es queden enrere.
Uns em diran malastruga i altres, bel·licosa, i fins i tot pot ser que surti Bolaños amb el seu cap a preguntar-me si el que vull és que traguem els exèrcits a fúmer trets i a matar gent o a ficar-nos en una guerra cruenta i sense sentit. Ningú no ho vol, això; si més no a les democràcies occidentals. A altres no els importa amenaçar-nos amb això. Tots aquests debats interns els coneixen a la perfecció tant Putin com Trump o Mohamed VI. Qualsevol autòcrata o populista afecte a la llei del més fort coneix la divisió, l'oposició, la revolta que podria provocar qualsevol decisió política sobre l'auxili degut a altres nacions membres de l'OTAN.
Segons l'avaluació d'intel·ligència nord-americana publicada a començaments d'agost per The Wall Street Journal, Putin podria intentar "test NATO's resolve", posar a prova la determinació de l'OTAN mitjançant un atac limitat contra un membre de l'Aliança "as early as this fall". És a dir, ja aquesta tardor del 2026. Aquest va ser el motiu del viatge del cap de la CIA a Moscou a l'agost: advertir Putin que es coneixien les seves intencions sobre les repúbliques bàltiques i que tindrien conseqüències si travessava aquesta línia. Uneixin això amb el relat d'incidents de l'última setmana, encara a uns dies de la tardor. Uneixin-ho fins i tot amb la provocació marroquina a la frontera sud.
Després que no vingui ningú que si l'advertència no era suficient, no venia en sobre lacrat o eren els incidents normals de cada tardor. El món ha canviat perquè l'han canviat els que han decidit aplicar la llei del més fort i no respectar els principis internacionals civilitzats que ens havíem donat. A mi també m'horroritza, però el meu horror, el seu i una batucada no crec que serveixin per torçar el seu rumb. La qüestió de la defensa de les democràcies i les llibertats d'una Europa a la qual pertanyem indissolublement està cada cop més visible sobre la taula. Un motiu més perquè no ens governin baliga-balagues. S'està embolicant la troca i necessitem reflexions, seriositat i compromís.
Un relat mai no ha aturat la història; Fukuyama tampoc. Parem atenció a l'efecte que produeix a Putin escoltar Txaikovski. Els polonesos ho tenen claríssim.