El Comitè de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (CDH-ONU) va emetre un dictamen el passat 12 de juliol, conegut la setmana passada, pel qual es considera que l'Estat espanyol va vulnerar els drets polítics com a diputats del Parlament (electes el 21 de desembre de 2017) del vicepresident Oriol Junqueras i dels consellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, reconeguts a l'artº 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 (el PACTE), del qual és signatari l'Estat espanyol, juntament amb altres 172 estats.
Cal recordar que els Tractats internacionals subscrits per l'Estat formen part de l'ordenament jurídic i només poden ser modificats, suspesos o derogats conforme als propis procediments contemplats en els mateixos (artº 96 de la Constitució). En matèria de drets fonamentals i llibertats públiques, conforme a l'artº 10.2 de la Constitució, la interpretació dels mateixos ha de realitzar-se conforme a la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) i altres Tractats internacionals dels quals sigui part l'estat espanyol. Entre ells, molt singularment, la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH) i l’esmentat PACTE.
Els Tractats internacionals subscrits per l'Estat formen part de l'ordenament jurídic i només poden ser modificats, suspesos o derogats conforme als propis procediments contemplats en els mateixos
Doncs bé, el dictamen considera que la vulneració es produeix en suspendre les citades persones en els seus drets com a diputats en haver-se dictat ordre de processament pel Tribunal Suprem estatal, definitiu en Dret des del 30 de juliol de 2018, per un delicte de rebel·lió previst a l’artº 472 del Codi penal (CP), La suspensió es fonamentava en l’artº 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECRIM), única excepció en el Dret Processal Penal de l'Estat a la regla que els representants parlamentaris no poden ser privats ni suspesos dels seus drets polítics fins a una sentència condemnatòria ferma.
Segons el CDH-ONU cabria només una suspensió semblant amb caràcter cautelar, és a dir, abans d'una sentència ferma, si aquesta fos proporcionada, objectiva i proporcional i contemplés un estudi del cas concret que exclogués l'automatisme en l'aplicació de la suspensió cautelar. El que no es va donar en aquest cas, ja que la definició de conducta del CP espanyol respecte de la rebel·lió inclou necessàriament l'element de la violència. En ser evident que aquesta no va existir en cap moment en la conducta dels diputats afectats, el processament judicial per aquest delicte constituïa una violació objectiva del dret a la participació política dels representants electes afectats per l'evident falta de raonabilitat, objectivitat i proporcionalitat d'una mesura semblant. A més del fet que el mecanisme del artº 384 bis de la LECRIM era d'aplicació automàtica, sense examinar particularment les circumstàncies del cas concret.
Va existir, doncs, una violació per part de l'Estat (a través de l'acte de processament dictat i confirmat per via de recurs per la Sala penal del Tribunal Suprem) del dret fonamental a la participació política dels quatre afectats, previst en l’artº 25 del PACTE i en el 23 de la Constitució.
El dictamen de l'ONU és aplicable al cas de la presidenta del Parlament, Laura Borràs
És aplicable la doctrina exposada en l'anterior dictamen a la suspensió decretada per la mesa del Parlament —confirmada molt recentment per via de reconsideració— respecte de l'exercici dels drets de la Presidenta Borràs com diputada i presidenta?
Com ja escrivim en aquestes pàgines, l'acord de la Mesa que va acordar la suspensió es va fonamentar en l'existència d'un acte ferm d'obertura de judici oral contra la presidenta per presumptes delictes continuats de prevaricació i falsedat en documents mercantils convertits en públics per destí. No obstant això, l’artº 25.4 del Reglament del Parlament només permet suspendre un diputat en els seus drets si l'obertura del judici oral es va verificar per un delicte de corrupció. Faltant la definició d'aquest concepte en el CP espanyol, la Convenció de Nacions Unides contra la corrupció, ratificada per l'Estat i vigent en el seu Dret no inclou ni l'un ni l'altre delicte en la seva definició de corrupció i, quant a la prevaricació administrativa exclou que ho sigui si no existeix enriquiment propi o aliè, la qual cosa no es dona en el cas de la Presidenta Borràs, respecte de la qual no es demana reparació ni cap mena d’indemnització civil.
I és que la mesa del Parlament, ni al juliol en adoptar la mesura cautelar de suspensió ni a l'agost en ratificar-la va demanar el dictamen facultatiu de la Comissió de l'Estatut del Diputat previst en el citat artº 25 del Reglament ni tampoc el dictamen dels lletrats de la Cambra
Estaríem llavors davant un cas semblant al del vicepresident Junqueras i els consellers Romeva, Rull i Turull, agreujat per l'absoluta falta d'estudi del cas per a evitar aquest automatisme de la suspensió cautelar que deplora el CDH-ONU. I és que la mesa del Parlament, ni al juliol en adoptar la mesura cautelar de suspensió ni a l'agost en ratificar-la va demanar el dictamen facultatiu de la Comissió de l'Estatut del Diputat previst en el citat artº 25 del Reglament ni tampoc el dictamen dels lletrats de la Cambra. L'automatisme en la decisió, la falta d'audiència i de formació d'un criteri basat en el cas concret, l'apriorisme en les opinions emeses per representants polítics del PSC, ERC i CUP, quan no pel propi President de la Generalitat, determinen la plena vigència del dictamen del CDH-ONU respecte de la suspensió de la presidenta del Parlament.
La necessitat de la via europea i de la via internacional
L'emissió del dictamen de la CDH-ONU demostra una vegada més la plena pertinença, fins i tot la necessitat d'obtenir de les instàncies jurídiques i polítiques europees i internacionals el reconeixement dels drets humans individuals i col·lectius que l'Administració judicial i les institucions de l'Estat espanyol desconeixen, quan no vulneren obertament. En aquest context és difícil comprendre per què el president Aragonés prioritza l'evident entelèquia d'un diàleg amb l'Estat impossible a l'encertada estratègia de reivindicació i difusió del dret a decidir de Catalunya en el context internacional i en les institucions europees, tant de la UE, com del Consell d'Europa i altres multilaterals.