"Una mà cremada és el millor mestre. Després, qualsevol advertència sobre el foc arriba directa al cor"
J. R. R. Tolkien
Fem l'orni quan ja ens van advertir. O ens adverteixen i no som capaços de detectar el que ens van dir quan ho tenim davant dels nassos. També hi contribueix que tendim a confondre el vector amb els objectius, els beneficiats amb l'origen. Això és exactament el que està passant amb els estranys episodis de violència gratuïta, saqueig i pillatge que hem començat a patir a Barcelona, a Bilbao i que —ens amenacen— es poden estendre i amplificar. Ens ho van advertir. No sé per què no som capaços d'unir la línia de punts.
"La confiança en els processos electorals és el pal de paller de les nostres democràcies. Les creixents amenaces d'ingerències estrangeres i d'intervencions disruptives en els debats públics durant cites electorals clau constitueixen un desafiament directe a la nostra estabilitat i sobirania". Dotze països, entre els quals hi havia Espanya, ja demanaven l'any passat a la Comissió Europea que preservés d'ingerències estrangeres el cicle electoral que s'acostava i que a Espanya, per avançament, ja és imminent. Ho van fer per carta i ho han fet líders italians, francesos, estonians, hongaresos, eslovens i d'altres països europeus. Hi havia perfecta consciència que forces externes podien intentar desestabilitzar les democràcies europees mitjançant atacs d'índole híbrida.
O sigui que estàvem avisats; el que no sé és si esperàvem que les ingerències es produïssin sota avís exprés que ens estaven trolejant i, per això, quan ens ho fan davant dels nassos, no som capaços de veure-ho. O no volem. El que s'ha esdevingut a Barcelona —els mateixos Mossos ho diuen— és diferent de tot el que s'havia vist fins ara en matèria d'alteracions de l'ordre públic. Ens expliquen que les fallades en la contenció i en la resposta tenen a veure amb dinàmiques que no són les habituals. Els violents i els disruptors no són els sospitosos habituals. Què podríem pensar quan això no ha succeït en anys i justament es produeix ara, a un mes i poc d'unes eleccions generals? Jo no tinc elements per saber si són els russos o la mare que els va parir, però sí per entendre que algú vol afegir un element disruptor nou al debat electoral just en el moment precís.
Que ara tots s'afanyen a culpabilitzar el contrari —Rufián, la ultradreta; Feijóo, l'esquerra radical, i els altres, qui toqui, segons el seu propi saber i entendre—, però que aquest efecte, el de la disputa política sobre l'autoria de la violència, pot ser precisament l'efecte buscat pels embolicaires. Fins ara, tothom que l'ha feta grossa ho ha reivindicat: siguin els atemptats mortals siguin els radicals independentistes, els antifeixistes, fins i tot els antiglobalització ens deixaven clar que la seva lluita contra el sistema tenia rúbrica. Ara hem de bregar amb el contrari, amb nanos i criatures desideologitzats que no volen signar, ni poden, amb cap reivindicació actes purament vandàlics i desestabilitzadors.
Deixem de pensar que els contes d'espies, de guerres híbrides, d'accions estrangeres són contes de velles. No ho són. Són la nova normalitat, com ens deien després de la pandèmia
És totalment diferent del que va passar a França, perquè no hi ha conflicte real ni substrat reivindicatiu que sostingui una crida de pur saqueig i destrucció. Amb prou feines unes consignes copiades de França per treure emmascarats a robar béns de luxe i a destrossar sense més ni més. Es tracta merament del vector. Una cosa són els efectes que se'n deriven o que es busquen, una altra l'origen real de la desestabilització i una tercera, la que ara ens ocupa, el vector emprat per dur-la a terme. A parer meu, els nanos d'origen magrebí de segona o tercera generació o els desestructurats o els desencantats —les policies acabaran per donar-nos-en el perfil— són tant instruments d'altres forces com els marroquins que van envair Ceuta ho van ser dels elements polítics del seu país que pretenien violentar una frontera o posar un govern contra les cordes. Per això és absurd cercar respostes exclusivament en els manipulats, els instrumentalitzats, els utilitzats, els mediatitzats. Podem fer-ho en termes d'ordre públic i judicials, per descomptat, però ens enganyarem si no anem una mica més enllà.
Experts ens parlen del sistema fet servir a les xarxes, de la instigació, de la redirecció a altres grups en els quals se'ls va instruir en veritable guerrilla urbana, i cal fer-ho. Molt més important és demanar-nos qui ho va poder fer, perquè el per a què el tenim clar a la vista de les conseqüències. Qui pot cridar a la guerrilla urbana a Bilbao posant al cartell, alhora, una ikurriña i una bandera espanyola? Qui pot fer servir xarxes abandonades pels independentistes per a cridar a una violència gratuïta que sempre havia estat aliena al moviment? Jo diria que gent que sap coses, no totes, i que toca d'oïda. Probablement estrangers.
No, jo no crec que justament ara s'hagi aixecat un moviment reivindicatiu violent alhora i de manera espontània en diversos països d'Europa. No, jo no crec que hi hagi polítics que concorrin al 29N tan imbècils per a pensar que aquesta mena d'accions poden ajudar-los i que no se'ls acabaran girant en contra. Això sí, veiem que tenen beneficiaris clars, perquè poden portar a molts a ficar la papereta de la seguretat i l'ordre. Això tampoc no vol dir que els partits beneficiats o els aparentment responsables ho siguin. Per això és important que tots ho condemnin i treballin perquè puguem acudir a les urnes amb la calma democràtica necessària.
I deixem de pensar que els contes d'espies, de guerres híbrides, d'accions estrangeres són contes de velles. No ho són. Són la nova normalitat, com ens deien després de la pandèmia. O sigui que si hi ha països interessats en què els europeus ens enfrontem, ens barallem, deixem de creure en les nostres urnes, no en desestimem ni la intel·ligència ni l'habilitat per a aconseguir-ho.
Ens ho van advertir.