Quan avui s'anunciï la data i la pregunta del referèndum ja sabrem quina tàctica adoptarà Espanya per intentar rebentar el resultat, en cas que surti el sí. La deserció de Germà Gordó, anunciada des de dins del PDeCAT tot just fa deu dies a un servidor per un estret assessor de la Marta Pascal, és la darrera jugada dels espanyols per obrir una bretxa en el front del sí.

Des de les eleccions del 27-S, els espanyols busquen desesperadament la manera de reintroduir la tercera via en el joc polític català. Encara que sembli mentida, el plebiscit de Mas estava pensat per donar un lloc a la Unió de Duran i Lleida. Es tractava de donar un mitjà a Madrid per anar fent palanca contra el país amb la proverbial covardia de les elits barcelonines. 

Duran va fracassar i sort que Antoni Castellà havia vist la jugada a temps i havia cardat el camp abans que l'ensorressin amb el barco insígnia. Per anar passant, fins ara els espanyols han donat aire a la Inés Arrimadas, però la líder de Ciutadans només agrada als salta-taulells i el nou tonto útil és Germà Gordó, que té la missió d'estabilitzar una posició de centredreta catalana al servei del pont aeri.

Amb un amic rèiem fa uns dies. És com si veiéssim els espanyols escoltant d'amagatotis les reunions dels pobres homes que han dirigit CDC els darrers 15 anys. Els animals pensen amb raó que la Marta Pascal no coneix a ningú i que no podrà pagar el deute de CDC quan la justícia espanyola ho arregli per fer el PDeCAT responsable subsidiari del cas Palau i tota la pesca. 

És graciós veure com, enfollits de vanitat, alguns homenets s'engresquen en conspiracions de saló que només afavoreixen Espanya, i que acabaran de destruir-los. Igual que no van preveure que el 27-S sortirien uns resultats més bons del que s'esperaven, ara no veuen que Antoni Castellà ja té mig ocupat el centredreta i que els nois de PDeCAT no són pas aquells ruquets comprats que hi havia a la JNC de Jordi Cuminal.

L'Estat necessita un centredreta amb un mínim de solvència per poder aplicar la seva tàctica negacionista de sempre, per això promou bombolles de liberalisme pagades amb diners de la tercera via. Igual que durant segles els espanyols han negat que Catalunya és una nació i que el castellà hagi estat una llengua imposada, ara diran que el referèndum no és un referèndum, sinó una vaca voladora d'aquestes que anuncia La Vanguardia. 

La batalla per la gestió del resultat de les urnes assassines ha començat i els espanyols –que són molt racistes en qüestions de poder– creuen que necessiten la col·laboració d'uns quants ruquets amb corbata i cognoms catalans per legitimar-se. La idea és crear un front de comunistes i de gent d'ordre que defensi el discurs del referèndum pactat, que és la versió actualitzada del famós "fer país" pujolista. 

Aparteu les criatures perquè l'escabetxina serà antològica. El Quixot i el comte de Santa Coloma tornaran a morir a Catalunya. Costarà, però aquesta vegada mirarem que sigui per sempre.