El moment delicat que viu el català ens interpel·la a tots per donar-hi una resposta urgent i de país. En aquest context, el Departament de Recerca i Universitats és conscient del paper i la importància de tot el sistema del coneixement de Catalunya per garantir el futur de la nostra llengua. El compromís de les universitats amb l’impuls i el foment del català, i per consolidar-lo com a llengua acadèmica, és llarg i constant. Les dades en el conjunt del sistema mostren que el català és la llengua de docència majoritàriament emprada en els graus, amb un 70,5% de les assignatures en català, un 26,8% en castellà i un 22,1% en terceres llengües (principalment en anglès). En els màsters universitaris, amb una forta presència d’estudiants que venen de fora del nostre sistema universitari, el pes del català decau considerablement, amb un 39,8% d’assignatures en català, 37,9% en castellà i 32,9% en terceres llengües. En l’àmbit de la recerca, les dades mostren que la presència del català en les tesis doctorals representa només un 10,3% del total, enfront del 54% que es presenten en una tercera llengua (anglès). El percentatge de pes del català es dobla, i arriba al 20,2%, quan es comptabilitzen només els estudiants procedents d’universitats catalanes que opten pel català a l’hora de fer la tesi.

No podem obviar que les nostres universitats són un reflex de la societat i del moment delicat que viu la nostra llengua, tant pel que fa al seu ús social, especialment entre els joves, com per les conseqüències de la manca de protecció i reconeixement d’una llengua que, tot i tenir uns deu milions de parlants, segueix sense l’estatus de llengua oficial a les institucions europees. Tampoc dins l’àmbit educatiu i acadèmic, on la creixent i necessària internacionalització del nostre sistema del coneixement ha de conviure amb el greuge de l’exclusió de la llengua catalana dins el Programa Erasmus d’intercanvi d’estudiants.

Per donar-hi resposta estem desenvolupant un Pla d’enfortiment de la llengua (#enFORTimelCATALÀ), amb el qual volem garantir els drets lingüístics i preservar el paper del català com a llengua vehicular del sistema de coneixement. Una de les primeres mesures que vam prendre des del departament va ser l’activació d’un protocol per fer seguiment de les incidències sobre canvi de llengua docent. La dada més significativa és que el 100% de les incidències que s’han produït per canvi de llengua afecten exclusivament el català, la qual cosa esvaeix qualsevol dubte sobre quina és la llengua minoritzada i que, en conseqüència, cal protegir. També podem afirmar que els mecanismes interns de què disposen els estudiants a les universitats per preservar els seus drets lingüístics han funcionat i estan servint per revertir la situació. Sobre 55 casos verificats, en el 60% s’ha pogut restituir la llengua d’impartició i la resta estan motivats sobretot per un canvi de professor.

Les nostres universitats són un reflex de la societat i del moment delicat que viu la nostra llengua, tant pel que fa al seu ús social, especialment entre els joves, com per les conseqüències de la manca de protecció i reconeixement

Aquest Pla que estem promovent, però, no tindria sentit i no es podria aplicar si no es fes des del consens i amb la participació de tota la comunitat universitària i de recerca. La seva necessària implicació i el compromís en el seu desenvolupament són condicions imprescindibles per donar al català una nova embranzida i representen alhora la millor garantia d’èxit en la seva defensa.  

El Pla d’enfortiment de la llengua es basteix sobre quatre eixos, que són la docència universitària, la recerca i la transferència de coneixement, la llengua en un context d’internacionalització, i el català com la llengua de trobada i de convivència. Al voltant d’aquests eixos es fixaran una sèrie de mesures i accions amb la finalitat de fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua vehicular; garantir els drets lingüístics dels estudiants, el professorat i tota la comunitat universitària i de recerca; garantir el dret a rebre l’ensenyament en català; millorar les competències lingüístiques en llengua catalana de l’estudiantat i el professorat; incrementar l’ús del català a la recerca i la transferència; i enfortir els vincles del sistema entre els territoris de parla catalana. Tot això, que no és poc, es farà a partir d’ara mitjançant un procés obert de participació amb tota la comunitat universitària i de recerca per avançar en l’elaboració del Pla i amb el compromís de presentar el text definitiu durant la primavera. / Xavier Quinquillà és Director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement