"La societat perdona, de vegades, el criminal, però no perdona mai el somiador"

Oscar Wilde

A Madrid és fàcil saber si les convocatòries del Trifachito a Colón, o a qualsevol altre lloc, han estat reeixides o no sense haver de consultar els recomptes tradicionals de la Delegació del Govern o les policies. A Madrid, només s'ha de fer una passejada dominical abans de l'hora de dinar i fixar-se si el nombre de consumidors de canyes i de vermuts amb banderes com a capa, com a faldilla, com a samarreta o com a braguer és elevat tirant a preocupant. Si les taules són plenes de gorres i xiulets i rojigualdas al vent i de senyores de perruqueria amb talons d'espart i rellotges cars, llavors és que la mani ha estat multitudinària. No es veia res d'això en una ciutat semidesèrtica sota la calor sufocant de diumenge passat.

Amb foto o sense foto, les dates en les quals els polítics catalans presos seran lliures es van perfilant a poc a poc. Calvo ens diu que creu que estaran llestos per portar-los al Consell de Ministres "d'aquí a dues o tres setmanes". La ministra portaveu ha dit després del Consell de Ministres que el govern espanyol vol que la qüestió estigui resolta abans de la trobada entre Sánchez i Aragonès. Per tant, seran més dues setmanes que tres, si aquests terminis es compleixen, ja que la trobada està prevista per a abans que acabi juny.

Un cop que el decret d'indult sigui aprovat un dimarts al Consell de Ministres i publicat al BOE, el tràmit que queda per fer davant del Tribunal Suprem serà ràpid, amb l'objectiu de deixar en llibertat els qui tenen condonada la pena al més aviat possible. "Si l'indult fos total, la llibertat seria qüestió de minuts; si és parcial, com que exigeix una liquidació individualitzada de condemnes, serà qüestió d'alguns minuts més", així de taxatius són al tribunal. Els rumors relatius a una eventual voluntat del tribunal sentenciador de demorar l'execució de l'indult han de ser descartats. La Fiscalia, em diuen, està preparada per emetre el seu informe de liquidació, si és requerida per fer-ho, en menys de 24 hores. Algunes fonts, una mica més arriscades, fixen en una setmana o menys el termini que serà necessari per complir tots els tràmits i enviar el fax que des del Suprem ordeni la posada en llibertat.

És important que el govern espanyol expliqui a la ciutadania espanyola el que pretén amb els indults i crec que és important que es vagi desdramatitzant, a força de realitat, aquest espantall d'humiliació i por que les dretes han intentat atiar sense gaire èxit

A algun la pregunta li ha semblat gairebé un improperi: "Nosaltres no juguem amb el compliment de les lleis" i l'indult és una prerrogativa completament legal. Seria inconcebible que un jutge mantingués a la presó ni un segon de més un pres que legalment ha de quedar en llibertat, li agradi o no li agradi. No és una cosa tan poc comuna. Passa a vegades que, per un mal còmput dels terminis, als jutjats els passa per alt el moment exacte del termini de dos anys de presó preventiva sense haver fet la pròrroga, a l'Audiència Nacional tenen molta experiència en aquests temes. En aquest cas i per molt que no agradi la idea de deixar anar preventius que poden fugir, l'ordre d'excarceració és sempre immediata. No, no jugaran amb una cosa com aquesta al Suprem. Si la resposta de les presons és ràpida, que ho serà, i l'informe de la Fiscalia àgil, cosa amb la qual també es pot comptar, el termini entre la firma i la publicació del decret d'indult serà, per força, breu.

L'important és que a la vicepresidència primera del govern espanyol, al Ministeri de Justícia, així com la resta de persones que han col·laborat en l'elaboració jurídica del contingut del decret, consideren que ho han polit molt jurídicament i que no es deixen serrells pels quals es pugui colar l'anhel d'anul·lació que es gesta sens dubte en alguns partits i, per què no, en altres estaments. També cal dir que estan resignats a pensar que, al final, Vox no es quedarà conforme i intentarà l'anul·lació. Ja vaig explicar ("Un indult no és una armilla") que la sala III hauria de desdir-se d'una decisió presa en ple ―amb participació dels seus 32 membres― el 2014 sobre la falta de legitimació activa dels partits polítics per interposar demandes davant de la jurisdicció contenciosa administrativa si la volgués admetre a tràmit. Tampoc no és tan senzill. En cas de passar per l'escandalós tràmit d'esmenar-se a ells mateixos i admetre la demanda, seria de gran importància que els redactors no haguessin deixat cap escletxa per la qual es pogués argüir que les raons d'utilitat pública esgrimides pel govern espanyol no són raonables o no tenen sentit lògic. En això sí que diuen que han anat a totes. En realitat, a mi el que em sembla difícil és que la sala tercera pogués ficar cullerada en un indult d'aquestes característiques, ja que no poden entrar a valorar si els agrada o no l'argumentació, sinó si és suficient i lògica. Això, tanmateix, és una altra pantalla i a aquesta, encara que visquem temps veloços, segur que hi no arribarem abans de la tardor. Potser llavors estan ja ficats en una altra cosa. Recordin que després de les eleccions de Madrid donaven per feta la caiguda del govern espanyol i ara ja els ha passat la plorera.

Mentrestant, hi ha temps, amb els polítics catalans ja al carrer, per a la pedagogia. Crec que és important que el govern espanyol expliqui a la ciutadania espanyola el que pretén amb els indults i crec que és important que es vagi desdramatitzant, a força de realitat, aquest espantall d'humiliació i por que les dretes han intentat atiar sense gaire èxit, almenys als carrers. La compareixença al Senat del president del govern espanyol per explicar-los va, crec que amb encert, en aquest sentit. Tampoc no estaria de més que altres forces polítiques fessin saber als espanyols que no són només els catalans independentistes els que poden esperar l'indult, sinó que són majoria aclaparadora els catalans, també els no indepes, que creuen que és un pas imprescindible per encarar el futur. Aquesta idea, tan evident, és completament desconeguda per la major part de la ciutadania d'altres parts de l'Estat.

Encara que ningú no vol precisar més, per no agafar-se els dits, jo estic segura que aquest any me'n vaig de vacances deixant-los escrita la crònica d'aquesta sortida de presó de Junqueras, Cuixart i la resta de polítics condemnats. Ja ho veuran.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Un indult no és una armilla
Opinió Un indult no és una armilla Elisa Beni
Llibertat presos polítics, oi?
Anàlisi Llibertat presos polítics, oi? Jordi Barbeta