"Tots els empleats públics haurien de descendir al seu grau immediat inferior, perquè han estat ascendits fins a tornar-se incompetents"
Ortega y Gasset
Va deixar escrit el professor Peter a la pedra contemporània que la nata puja fins que es talla. És la formulació més casolana del que s'ha anomenat principi de Peter, en el qual l'estudiós afirmava que els empleats públics, i per extensió tots, tendeixen a ascendir en l'organització fins al límit de la seva incompetència. Va quedar molt cool quan va reflexionar sobre això un professor anglosaxó però que consti que un filòsof espanyol, Ortega i Gasset, ja ho havia dit molt abans.
La qüestió és que ho formuli qui ho formuli, els ciutadans solem patir a la manera Hemoal quan els càrrecs públics ens ho demostren de forma clara. Aquí tenim el cas de Peter Marlaska, que enfosqueix una mica la predicció, ja que no només ha ascendit fins a la cúspide de la seva incompetència sinó que la va assolir abans i, malgrat això, va continuar ascendint fins a ser avui el ministre de l'Interior que ha suportat una crisi de Govern i continua posant en un compromís aquell que el va nomenar i no el va cessar. Marlaska és una excepció al principi de Peter perquè ja havia arribat als seus cims d'incompetència quan va ser nomenat, per l'afany del PP, president de la Sala Penal de l'Audiència Nacional. Després de deixar el lloc fet pols -mai no el va controlar en el bon sentit, de facto pràcticament va deixar anar les coses, excepte quan els seus mentors estrenyien molt fort-, el van impulsar encara sent ja nata tallada al Consell General del Poder Judicial. La puntada de peu cap amunt és un concepte massa hispànic com perquè un saberut teòric de professor californià la formuli, però funciona a marxes forçades a la pràctica.
Incomprensiblement, com ja els he explicat, Marlaska, el tipus que va créixer sent un mediocre jurista entre una portada d'El País Semanal i les levites a les quals treia brillantor al PP, va ser nomenat per Sánchez ministre de l'Interior. En el pecat hi ha la penitència, la veritat. Marlaska acaba de ficar en un altre embolic de categoria el Govern d'esquerra, precisament en una d'aquestes coses en les quals un govern d'esquerra no se l'hagués hagut de jugar perquè afecten els molt sensibles drets humans. Què podem esperar d'un jutge que va obtenir el medaller de condemnes a Espanya d'Estrasburg? Què pot esperar Sánchez d'un senyor que no és d'esquerres? Després de l'èxit de poder-se fer una violació de domicili en època covid "perquè un pis turístic no és una llar" -que va acabar amb els policies als quals va donar suport imputats- arriba el marlaskià, tirar-se a l'esquena la legislació: "són diferències tecnicojurídiques". No crec que facin falta més preguntes, senyoria, per donar per demostrada la incompetència de Marlaska com a jutge i com a ministre.
Ni tan sols necessitaré discutir que els menors que el Marroc va utilitzar per al seu inacceptable i inhumà xantatge polític són un problema que no pot perpetuar-se, ni per Ceuta ni pels mateixos menors. Tenir centenars de criatures tancades en poliesportius i naus, en les quals s'estan encomanant de covid a marxes forçades, no és una solució ni humanitària ni eficient. El destí de centres de menors tutelats, unes modernes presons obertes amb les quals ens cobrim les consciències, tampoc és el mes falaguer. Fins i tot recordarem que per a un xaval la pobresa pot ser un mal menor comparat amb ser separat per sempre de la seva família i la seva cultura sense que se'l dotide mitjans adequats per al seu desenvolupament, com de fet passa.
Entenc també el regidor d'un territori de 14 quilòmetres quadrats, incloent-hi muntanyes, platges i esculleres, que vol tornar a la seva exigua ciutat un equilibri que va ser trencat pel mer desig del Marroc.
Cada vegada que [Marlaska] ha de prendre una decisió conflictiva per al respecte als drets humans opta per cagar-la
El que no té excusa és que per a això el Fouché de pacotilla torni a actuar no només vulnerant els drets d'aquests nens i la legislació espanyola sinó també carregant-se tot principi pràctic de no posar en embolics al govern al qual pertany i no vulnerar les normes més elementals. No ha estat així. Marlaska s'aferra al conveni firmat el 2007 pel govern de Zapataero i el Marroc per a "la prevenció de l'emigració il·legal de menors no acompanyats, la seva protecció i el seu retorn concertat", al cap i a la fi no és la primera vegada que es produeixen fets així. La qüestió és que el famós article 5 d'aquest conveni, al qual el ministre es refereix, diu textualment que tal retorn concertat es farà "amb compliment estricte de la legislació espanyola, les normes i principis del dret internacional i del que s'estableix a la Convenció sobre els Drets del Nen". Allà, ja veuen, és on Peter Marlaska diu veure una controvèrsia "tecnicojurídica". Però quina controvèrsia?, per l'amor de Déu, quina controvèrsia? Així li ho ha dit la jutgessa de Ceuta a la interlocutòria que li recorda al jutge en serveis especials -i tan especials!-, Marlaska, quina és aquesta legislació que ell ha de conèixer, llevat que el palauet de Castellana esborri tots els discos durs i tous dels seus habitants. Existeix un tràmit preceptiu que és la incoació de procediments administratius individuals que han de ser notificats al menor, al Ministeri Fiscal i a l'entitat que ostenti la seva custòdia legal (en aquest cas l'autonomia ceutina) després del qual ha de proposar-se prova i després resoldre el lliurament. "Res del que s'ha ordenat no s'ha complert", li ha de dir la jutgessa de poble de Ceuta al totpoderós jutge que va ascendir com la nata de mans del PP primer i de Sánchez, després. Aquesta magistrada ha ordenat paralitzar la repatriació dels menors als quals es refereix el recurs i no de tots, no podria fer-ho. És el Ministeri el que ho ha deixat tot en suspens a la vista que s'ha presentat un procediment davant de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional, que és la competent per a les ordres dictades per Interior.
Tota una heroïcitat la del ministre-jutge que repeteix el que ja practicava quan era jutge aspirant a ministre per escalar: cada vegada que ha de prendre una decisió conflictiva per al respecte als drets humans opta per cagar-la.
La culpa no deixa de residir en el que compra nata fora de termini i sens dubte tallada. Només li queda esperar que no se li indigesti gaire.