"Posin els cavalls en acció abans que els alfils es desenvolupin"

Enmanuel Lasker, campió del món d'escacs

Sempre he lamentat no haver tingut en la infantesa algú que amb amor i paciència m'ensenyés a jugar als escacs. A això i a tocar el piano, dues activitats de les quals moriré àvida. Però si els escacs, com va dir Cervantes, s'assemblen a la vida, també s'assemblen a un plet. Una mirada entrenada sempre intenta veure quina peça serà la que pot prendre importància en cada moment. Si alguna cosa està clara ara mateix és que l'Advocacia de l'Estat representa en aquests moments la peça decisiva, el moviment de la qual està sent estudiat amb compte per a una obertura que pot resultar sorprenent i que uns desitgen i d'altres temen.

L'Advocacia de l'Estat és l'única peça del tauler realment en mans del govern espanyol, l'única que els seus moviments poden i han de ser estudiats des de l'Executiu. Aparentment secundària, mentre totes les mirades se centren en els poderosos alfils de la fiscalia, fins i tot demanant moviments que aquesta peça no pot realitzar, es descuida la mirada sobre l'àgil i estrany moviment del cavall. El cert és que aquests dies no deixo de sentir parlar sobre cavalls. Uns, perquè estudien els seus moviments i d'altres, perquè els temen. Divendres acaba el termini per presentar els escrits d'acusació i és evident que existeix un moviment frenètic i més aviat soterrat respecte a la posició que finalment pot adoptar l'Advocacia de l'Estat, mentre que la de la fiscalia està ja tancada i és bastant previsible. Oficialment, no se'n sap res. Extraoficialment, tot apunta que l'actitud processal no serà de simple acompanyament de la del ministeri fiscal, ja que hi ha tot un estudi tècnic en marxa per definir-la. Això no és estrany, al cap i a la fi, l'actual cap de l'Advocacia de l'Estat, la ministra Delgado, és fiscal de professió i, per tant, especialista en Dret Penal. No necessita, doncs, intèrprets per saber què hi ha realment en la instrucció, què pot i què ha de fer-se en una sala de vistes.

Mentre totes les mirades se centren en els poderosos alfils de la fiscalia, es descuida la mirada sobre l'àgil i estrany moviment del cavall

Les informacions arriben creuades i amb soroll encara, però no hi ha dubte que estan posant nerviosa molta gent. El Español, per exemple, publicava ahir que alguns advocats de l'Estat els mostraven la seva preocupació perquè es podria donar marge als recurrents a Estrasburg després del judici pel procés si finalment l'Advocacia de l'Estat no acusa per rebel·lió ni sedició. "Espanya aniria amb desavantatge si les acusacions que procedeixen d'institucions de l'Estat són discrepants ―diuen les seves fonts― davant d'una eventual demanda davant del TEDH, l'Advocacia hauria de defensar el caràcter delictiu d'allò pel qual, tanmateix, no hauria acusat davant del tribunal. Una bona artilleria per als recurrents". La lectura de la informació no deixa lloc a dubtes que es tracta d'advocats de l'Estat que no estan d'acord amb els moviments que aprecien a casa seva i que bé ells, bé la mateixa Sala II del Tribunal Suprem, ho treuen a la llum per intentar desactivar aquesta possibilitat a través de l'opinió pública. Creuen, doncs, que l'Advocacia de l'Estat acusaria només per malversació i que deixaria caure la resta de les acusacions.

Quan els gossos lladren, alguna cosa senten. Com és sabut, aquesta part processal té la legitimitat per acusar només en el cas que s'hagi produït un presumpte dany patrimonial per a l'Estat ―representat pel delicte de malversació― encara que s'entén, i el mateix Llarena ho va reconèixer així a la interlocutòria en què denegava el recurs dels encausats contra la seva personació, que no queda circumscrita a això. L'instructor recordava la doctrina del TS per la qual, una vegada l'advocat de l'Estat és part, ja no està legalment limitat per acusar només pels delictes patrimonials. Això sí, si no acusés de malversació sí que decauria immediatament la possibilitat d'acusar per qualsevol altre delicte. Per això, hi ha també rumors que parlen d'una possible retirada del delicte de malversació. No seria tècnicament forassenyat perquè la mateixa Hisenda de l'Estat ―a través del ministre Montoro i de l'anterior president del govern espanyol, Mariano Rajoy― ja va dir clarament en seu parlamentària que els comptes ja havien estat intervinguts anteriorment i que no es va tenir cap indici de malversació. Tampoc no hi ha prova incontestable d'aquesta presumpta malversació d'1,6 milions d'euros que la Guàrdia Civil va informar durant la instrucció, així que una anàlisi exhaustiva podria portar l'Advocacia a retirar aquest càrrec i, per tant, els altres. L'acusació de malversació és molt rellevant no només per si mateixa sinó per construir el relat que es va tractar d'una rebel·lió organitzada des de la mateixa Generalitat, així que el seu decaïment no és fútil. És, a més, un delicte lleig que s'assimila a la corrupció en els estàndards europeus i que no afavoreix la idea de la represàlia judicial sobre actes merament polítics o representatius.

L'Advocacia de l'Estat és l'única peça del tauler realment en mans del govern espanyol

Per això, quan divendres coneguem els escrits d'acusació, serà inclús més rellevant conèixer la postura final de l'Advocacia de l'Estat que la de la mateixa fiscalia. Tot apunta que la fiscalia mantindrà l'acusació per rebel·lió ―els fiscals de sala encarregats estan entestats en ella― i que només transcorregudes les vistes del judici es plantejaria, d'acord amb les sessions, modificar les seves conclusions i descartar la rebel·lió per deixar l'acusació en sedició o en conspiració. No s'ha d'oblidar, no obstant això, que la presència de Vox com a acusació, que no sortirà de la rebel·lió en cap cas, deixaria el marc obert perquè el tribunal condemnés per això. Amb aquesta sola petició, se salvaria el deure de congruència de la sentència.

Tot això sense oblidar, com ja hem vist que no ho fan gaires partidaris de la rebel·lió, que la partida s'acabarà de jugar a Estrasburg. Per a tots els que pensem que fa temps que en el Tribunal Suprem pesa més la raó d'Estat que la llei crua, és necessari interpretar també cada moviment de les peces pensant en aquest escenari. I el del cavall apunta maneres.