"Sense la sorpresa no és concebible la superioritat en el punt decisiu".

De la guerra. Karl von Clausewitz

Ningú, tret d'un ingenu, pot pensar que hagi estat Manuel Marchena amb una decisió exclusivament personal el detonant que el Partit Popular estripi les cartes i suspengui la renovació de l'òrgan de govern dels jutges. I si ell no ha pogut ser, només es pot inferir que la jugada ja estava planejada i que algú va filtrar interessadament el missatge de Cosidó, coincidint amb una vaga de jutges, per crear la tempesta perfecta. Moments després del cop d'efecte de Marchena, el PP va fer pública ahir la voladura del pacte. La veritat és que al PSOE són passerells reincidents. Ja els va passar amb el prestigiós pacte de la justícia. La imparcialitat judicial ja venia fotuda, però l'errònia i forçada judicialització del problema català en època del finat Maza ha transformat el procés de l'1-O en una arma de destrucció massiva. Una arma de guerra. Un ariet en la guerra electoral.

Els últims dies, en els ambients periodístics hi havia una munió de rumors. Molts parlaven de la convocatòria electoral conjunta en un superdiumenge al maig. D'altres aventuraven que potser seria abans, al març. Ábalos, amb tota consciència, deixava caure dilluns que tot això era possible. Suposo que el mateix que sabia jo ho sabien molts del PP i no hi ha dubte que la imminència d'un procés electoral, en el qual encara confien per recuperar el poder juntament amb Ciutadans, va posar en marxa sobretot els descontents amb un repartiment del CGPJ que no acabaven de trobar avantatjós. No desestimem tampoc la influència de Lesmes en alguns, atès que s'hi jugava quedar descavalcat ara o continuar en la carrera un temps. Si les coses són així, li convenia donar l'oportunitat al seu candidat estimat de sortir amb dignitat del procés i dinamitar-lo a continuació.

Tampoc no era aliè al moviment que hi va haver al món judicial després de la publicació del missatge de Cosidó. Durant la vaga contra Dolores Delgado no va deixar de ser un dels missatges repetits. Insostenible. Així doncs, han rebut amb candeletes aquesta sortida providencial que consideren de dignitat, honestedat i recuperació del prestigi i la independència judicial. Són així d'ingenus. S'obliden que, des del dia que vam saber que Marchena seria nomenat pels que encara no havien estat elegits, ell no només no va posar el crit al cel, sinó que, segons sabem, va fer alguns moviments per treure's de sobre els que no podia tolerar, com Victoria Rosell, i assegurar-se que d'altres hi fossin dins. No hi va veure cap dilema ètic, llavors. Només ha vist que l'acord era insostenible quan ha descobert el marro a través d'un missatge obscè o quan l'han avisat del que farien. Que ara arribi com l'heroi de Marvel que donarà l'esperança a la carrera judicial en la independència de la seva cúpula és una cosa que només poden comprar els que estiguin molt desesperats per creure en alguna cosa.

Marchena pretén salvar els mobles de la seva independència, presidir el judici, posar la sentència i que, en l'interregne, la via per poder ser nomenat president estigui expedita

No he vist mai un judici amb tanta imprecisió sobre qui el presidirà i qui en redactarà la sentència. Per descomptat, no crec que sigui un fet gratuït. Els socialistes van haver de fer deglutir als seus el fet d'haver-se transigit amb Marchena. Per tant, no van tenir manies per explicar per aquí i per allà que, en realitat, era una bicoca. Una de les qüestions que plantejaven al retret d'haver renunciat a nomenar la primera presidenta era que a canvi nomenarien la progressista Ana Ferrer presidenta de la sala segona, cosa que, atès que Ferrer era al tribunal, la convertiria immediatament en la presidenta del judici. A més, deien, el buit de Marchena el cobriria una altra magistrada progressista, Susana Polo, la qual cosa variava molt l'equilibri de forces dels que hauran de decidir. Allò de la presidència de Martínez Arrieta només era un esquer per als poc informats.

Portada la jugada a l'extrem, Marchena pretén salvar els mobles de la seva independència, presidir el judici, posar la sentència i que, en l'interregne, la via per poder ser nomenat president estigui expedita, a més amb l'aclamació de tots aquests jutges disposats a comprar que això és un atac de dignitat dels seus. Així doncs, Marchena no està debilitat, sinó que serà reforçat per l'aclamació del món judicial o, almenys, això és el que deuen pretendre. Ara bé, passa que sabem que Marchena havia de ser la rara avis que "controlés la sala segona pel darrere" i qui amb la seva auctoritas aconseguiria els nomenaments que el PP pretén. No cap en cap cap humà, i menys coneixent-los, que els populars tinguin aquest sentit sentiment cap al magistrat si no és perquè ja n'han tingut provades mostres. És la segona vegada que volen nomenar-lo president. O han caigut en un encanteri o tenen més clar que l'aigua el que els convé.

Marchena torna a tenir la clau. Ell fa anar els temps i portarà el procediment al ritme que li plagui cap al desenllaç. Ara sabem que almenys ell, atès que no ha dit que es retiri per sempre, té un objectiu clar, que és arribar a presidir després de la renovació, sigui quan sigui. Per tant, la precampanya o la campanya aniran planaran per les sessions de la vista oral. Ara el govern espanyol ja no té cap control sobre aquest calendari. El judici també té el llast de la sospita de parcialitat d'un president enaltit públicament com qui havia d'aconseguir tots els seus objectius. És possible que això aconsegueixin fer-ho digerir a Espanya, però en un tribunal internacional... em temo que serà tota una altra cosa.

Qui riu l'últim riu millor.