Tot just acabada la mitja veda per a la guatlla i el tudó als vedats madrilenys, els caçadors ja netegen els tubs dels seus rifles per a la temporada de caça major. Alguns exemplars de cérvols, daines, muflons i senglars corren veritable risc en finques i vedats, encara que la vida cinegètica en realitat no para mai a la Villa y Corte. Sempre hi ha hagut partides de caçadors disposats a abatre tot el que es belluga, sobretot el que no forma part dels seus cercles de poder o simplement que els destorba el pas. La caça major a Espanya no té veda. Sempre hi ha objectius assenyalats, lladrucs de la gossada i gent a les postes esperant que passi la peça que fa anys que han clissat i que continua trotant amb les seves boniques astes sense saber que hi ha algú a l'aguait.

En aquesta temporada que acaba d'arrencar, els caçadors ho tenen fàcil a l'hora d'apuntar-se a la munteria correcta, perquè el que podríem anomenar "urgència patriòtica" l'hi ha posat ben senzill. Qualsevol adhesió és benvinguda i poc importa que per a això s'hagi de posar en dubte l'essència de la institució que representen. Un dels trofeus de la temporada jurídica és, sense cap dubte, Gonzalo Boye. Boye pertany a aquesta espècie de "sus scrofa" de gran mida i bon olfacte que quan és necessari avança amb el crin estarrufat per terrenys relliscosos i mai no ha estat del tot ben acceptat entre els sectors de vestit dur i corbata encastada de la capital. Ara no cal ser una fura per adonar-se que van contra ell, que creuen que poden cobrar-se la peça, i no de forma metafòrica. L'objectiu final seria aconseguir la seva expulsió del Col·legi d'Advocats per impedir que pugui exercir. I no van de broma. De passada, és possible que aquesta tensió pel procés i, sobretot, pel procés del procés acabi emportant-se també per davant la unitat de l'advocacia.

En aquest intent d'abatre'l professionalment hi ha qui està disposat a prémer el gallet, però també existeixen les comparses excitades per la promesa de la sang, que saben que només hi ha coses a guanyar posicionant-se en el costat correcte, que sens dubte actualment no és el de Boye. Les declaracions patriòtiques i extemporànies no només no poden perjudicar un degà sinó que li procuraran segur l'aplaudiment i qui sap quines altres felicitacions. Així doncs, el Consell General de l'Advocacia, que agrupa els degans de tots els col·legis de l'Estat, viu un moment de maror i de sotsobre. D'una banda, té en el seu si el Col·legi d'Advocats de Madrid, que no només no ha donat l'empara sol·licitada a l'advocat de Puigdemont, sinó que ha vist com el seu degà sortia a la palestra per emparar el jutge Llarena, la seva instrucció, el Tribunal Suprem, la jurisdicció espanyola sencera i a qui només li va faltar un "Visca el Rei!" per concloure la seva estranya maniobra. Al seu costat, els degans de Melilla i Màlaga, que s'han unit també a la manifestació patriotera que ningú no els havia demanat. I a l'altre flanc, tots els degans asseguts en el Consell de l'Advocacia Catalana que ahir mateix van donar empara testimonial a Gonzalo Boye de forma unànime després de la petició de 380 advocats catalans. Les aigües baixen tèrboles per a l'advocacia espanyola, que corre el risc de partir-se en dos o més blocs per aquest assumpte malgrat tots els intents de Victoria Ortega, la presidenta nacional, per nedar en aigües turbulentes. Ara encara queda una altra incògnita importantíssima per aclarir que fa referència a la postura del Col·legi d'Advocats de Pamplona, al qual Gonzalo Boye també va demanar empara, ja que manté una doble col·legiació. Si Pamplona atorgués l'empara efectiva a l'advocat, la posició del Col·legi de Madrid quedaria clarament en evidència.

Les declaracions patriòtiques i extemporànies no només no poden perjudicar un degà sinó que li procuraran segur l'aplaudiment i qui sap quines altres felicitacions

Com els explicava l'altre dia dels fiscals, també els posicionaments entorn de l'opinió majoritària tenen premi entre els advocats. El degà de Màlaga, Francisco Javier Lara, per exemple, que aspira en un any a fer-se amb la presidència del Consell General de l'Advocacia, no ha considerat mala inversió per a la seva campanya unir-se "a la línia de defensa de la sobirania judicial espanyola, començada pel seu homònim madrileny José María Alonso". Tampoc el degà de Melilla, Blas Imbroda, el germà del qual presideix l'autonomia i té pendent d'admissió una querella a la Sala II del Tribunal Suprem, amb presidència de Marchena, que ha estat interposada pel lletrat Boye.

Alonso, el nou degà madrileny, va arribar a l'ICAM en unes eleccions controvertides i agitades, a les quals es va presentar amb una campanya d'una enorme inversió econòmica que li va portar un dels periodistes més coneguts de la radical televisió dels bisbes 13TV, Alfonso Merlos, que actualment s'ha convertit en director de Comunicació del Col·legi. I que aquesta campanya hauria estat subvencionada per Alejandro Pintó, el patró de l'escola ISDE. Expliquen que per Alonso era qüestió de vida o mort assolir el deganat i la tensió s'entreveia en l'ambient. Tant que la nit electoral va culminar amb un cop de puny encaixat al rostre de l'anterior degana dels advocats per part del Pintó, que actualment està processat per això. En aquest procediment es va personar com a acusació popular Nicolás González-Cuéllar, que també era candidat a degà, i que no és ningú altre que l'instigador de la querella contra Boye i contra la jutgessa belga presentada a l'Audiència Nacional i gran amic i col·laborador editorial de Manuel Marchena, el jutge que presidirà el judici del procés. Inevitablement, a Madrid, un grata i surten tots. Tot aquest selecte grup de lletrats, Lara, Imbroda i Alonso, va ser condecorat pel ministre Catalá amb la Cruz de San Raimundo en els seus menys de quatre anys de mandat. Tot casualitat. En el Col·legi d'Advocats de Madrid hi ha prou material per intentar engegar-li una descàrrega mortal a Gonzalo Boye. Només és d'esperar que el secretari jurídic de VOX i responsable de la querella del procés, que casualment era lletrat de la Comissió Deontològica, no pugui apropar-se ni de lluny a l'estudi de la denúncia presentada per l'eurodiputat trànsfuga.

Quan els dic que hi ha qui murmureja que aquesta bogeria la pagarem, no sé si pensava que quedarien fora qüestions tan greus com el dret de defensa i independència professional dels advocats, però això no passarà.