"Si estàs travessant un infern, segueix caminant"
Winston Churchill
Recordo la llunyana època en què les rodes de premsa eren un instrument de treball per als periodistes i no un programa de varietats, poques, en directe. Ho recordo perquè quan tocava cobrir-les, no t'havies de trencar el cap perquè el teu petit espai televisat en directe et fes semblar brillant i podies fins i tot ser-ho i col·laborar tenaçment amb els teus col·legues, en una lluita cruenta repregunta per repregunta i mitjà per mitjà, per aconseguir acorralar el compareixent de torn i que digués alguna cosa. Ho recordo també perquè quan només tocava informar-te, estaves segur que bons periodistes havien desbrossat la jungla de la irrellevància, havien matat la bèstia de la propaganda i havien dispersat els voltors del circumloqui per oferir-te el mos més sucós i gustós que com a ciutadà estaves esperant.
Hom recorda quan ja no pot viure i el cert és que tot això pertany al passat. Ara no hi ha guies que aclareixin el fullatge i ja només queda una densa i profunda boira, generada pels ensenyaments dels spin doctors, que propicia que un se sumeixi en l'ensopiment de la indiferència, que s'adormi la seva consciència i que només quedi un alè de vida per a, sense forces ni per prémer els botons del comandament, pregar perquè allò acabi d'una vegada.
Ens diu ara Sánchez que el 2021 serà l'any del retrobament i que es pronunciarà sobre els indults quan els tingui sobre la taula, és a dir, després de les eleccions i per dir sí
Acaba l'any i com que aquesta és la meva última columna de l'infaust 2020 em toca per tradició recordar. Hem viscut moltes compareixences d'aquestes mentre els nostres sostres eren el nostre únic refugi, perquè aquest ha estat un any d'estupors i tremolors i, en política, d'asseveracions mel·líflues oposades a estridències, sense que la majoria hagi aconseguit estar a l'altura que uns i d'altres demandàvem. L'última compareixença de l'any protagonitzada pel president del Govern ha estat de nou un vestit d'aquest tall i amb prou feines ha donat per extreure entre línies que el 2021 tindrem vacunes, tindrem indults i tindrem passos concrets del cap de l'estat espanyol, al compàs del Govern, per assimilar la seva figura en termes de protecció legal i d'obligacions amb la de qualsevol president d'una república a l'ús. Pel que fa a les urnes no, és clar.
El president ha fet servir la paraula retrobament i és cert que tots desitgem que sigui un any de retrobaments ineludibles: amb la nostra vida autrada, amb el futur, amb les millores necessàries perquè les nostres societats facin el salt definitiu a aquest nou segle, amb la col·laboració europea i amb tantes i tantes coses que han quedat en suspens durant aquest terrible any de pandèmia. I entre elles, no ho oblidem, el retrobament amb el buit que deixen tantes vides que ens eren estimades i que formaven part de nosaltres.
No era difícil veure que el govern emanat de la moció de censura portaria més bons presagis per a la relació amb Catalunya. A poc a poc aquest descens de l'odi i del crit s'ha anat instal·lant. De ben segur que no pas a gust de tots, perquè n'hi ha molts que consideren que aquesta tensió era la clau del seu èxit polític, però permetin-me que consideri que sí al gust d'una gran part de la població, que prefereix els retrobaments als drames. Així que ens diu ara Sánchez que el 2021 serà l'any del retrobament i que es pronunciarà sobre els indults quan els tingui sobre la taula, és a dir, després de les eleccions i per dir sí. No hi ha cap altra lectura a fer.
Aquesta desdramatització de l'escenari s'ha anat produint a poc a poc. Veuran que si el 2018 érem dos o tres els madrilenys que consideràvem una bogeria sotmetre al dret penal el que havia passat a Catalunya, durant aquest penós any en què el focus de la tensió s'ha situat en la gestió de la pandèmia, hem anat veient com han anat sortint dels seus forats molts dels que sempre han pensat això mateix, però que van preferir retirar-se als seus caus mentre els vents de foc i banderes recorrien la pàtria. A poc a poc les banderes dels balcons madrilenys han anat podrint-se o desapareixent o han estat retirades per donar lloc a altres protestes més en voga. A poc a poc els borjamaris i afiliats s'han anat adonant que, després dels pressupostos, per molt que agitin la bandera o la cassola el govern social-comunista-bolivarià aquest no s'esvairà d'un dia per l'altre i a poc a poc s'han anat cansant. Ara els apressa més trobar fons d'inversió en els quals obtenir pírriques rendibilitats, que d'això se'n parla poc. Hi haurà indult i no s'han llançat als carrers els quixots ni han pujat al seu rossins per clamar per la unitat sagrada.
Quantes coses i que en són d'estranyes les que hem viscut en poc temps!
Hi haurà indult i per a molts ciutadans, que amb el seu vot donen suport al govern progressista, això serà el final anunciat d'un camí que no va acabar d'agradar-los encara que molts callessin. D'altres ho encaixaran, amb cert disgust, i tal dia farà un any.
Hi haurà indults el 2021 i és segur que veurem com el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional es posen en marxa com maquinàries greixades per intentar revertir la decisió del Govern
És la dreta i la ultradreta la que no es resistirà a deixar anar aquest esquinçall d'oposició i la que no deixa d'intentar engegar les seves terceres cambres: aquestes en les quals conserven les majories ara que han perdut la seva, aquestes en les quals hi ha togues convençudes que estan cridades a resoldre els problemes històrics d'aquest país i a posar ordre on els inútils emanats de les urnes no són capaços de fer-ho.
Hi haurà indults el 2021 i és segur que veurem com el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional es posen en marxa com maquinàries greixades per intentar revertir la decisió del Govern i prevaler sobre ell en una figura que, per definició, és pura voluntat del primer poder. Tal com els hem vist desfer el 2020 tots els beneficis penitenciaris. No en va no han renovat el Constitucional, que llangueix ple de soldats, i no en va segueixen tenint la clau dels que controlen per la porta del darrere i per la de davant. L'indult serà la pròxima batalla, ens ho han deixat molt clar els quatre genets fiscals, i l'oficina de reclutament del desgast del Govern durant l'any que comença. En el Consell de Ministres, sens dubte, ho tenen clar.
No tinc por de no tenir temes de què parlar-los quan ens retrobem ja en un nou any. La lluita serà recurs a recurs, sala a sala, tribunal a tribunal i el mateix succeirà amb Europa. Hi serem per desentranyar-ho.
No ens queda més remei a tots que seguir caminant.
Ens veiem el 2021!