Habitualment, la presa de possessió dels consellers del Govern és com una mena de casament. Una hora abans de començar la cerimònia, pels voltats del Palau, equivalent de l'església o el jutjat, hi transitaven grups de persones mudades que cantaven una miqueta entre guiris diversos. Però aquest cop els convidats encara es feien més evidents perquè, a part d'empolainats, la majoria lluïen llaços grocs.

Però avui ha estat un casament sense nuvis. I la cerimònia s'ha encarregat de recordar-ho. No ha estat la presa de possessió dels nous consellers i conselleres sinó que els nous consellers i conselleres han aprofitat la seva presa de possessió per recordar que hi ha un govern a la presó i a l'exili.

Ha estat brillant la idea de que cada conseller, després de prometre el càrrec, s’adrecés a un familiar del seu antecessor, o antecessora i l'abracés. Perquè sempre cal mirar endavant, però els gestos són necessaris. I la memòria també.

Però abans de tot això, a plaça han passat unes quantes coses d'aquelles que no es veuen per la TV ni se senten per la ràdio.

El Palau de la Generalitat ja no està envoltat de tanques. Es veu que ja no ha d'estar protegit de ningú. Avui les tanques eren a banda i banda de la porta d'entrada fent un passadís per on els convidats han anat entrant. I sortint. El més aplaudit per la gent ha estat... Pasqual Maragall. En un dia molt emotiu i ple d'absències, la presència de l’expresident ha estat una de les imatges. Sobretot quan des del més profund de la seva memòria ha sortit la lletra del Cant de la Senyera i s'ha posat a cantar-la a cor que vols, agafant per l'espatlla a un sorprés José Montilla.

Un cop acabat l'acte, alguns dels membres de la coral Cantiga, que és qui ha interpretat aquesta peça i Els Segadors al final de la cerimònia, han comentat que no és el primer cop que això passa. Sempre que la canten i Pasqual Maragall hi és present, veuen com se l'il·lumina la cara en sentir-la i de seguida els acompanya des de la distància. El poder màgic de la música...

Total, que ens havíem quedat a la Plaça Sant Jaume, on el president del Parlament Torrent (triple rima) hi ha arribat caminant i no pas corrent (i una quarta de propina) a les 10.41. Deu minuts més tard l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas confessava que la seva famosa piulada de dijous sobre què passaria l'endemà anava del canvi Sánchez-Rajoy i no pas d'Alemanya. Sobretot perquè divendres era mig festa a Alemanya i no esperava que hi passés res.

Per cert, el caos que va produir-se divendres al migdia sobre si havia estat el tribunal o fiscalia qui havia sol·licitat l'extradició del president Puigdemont, va enxampar-lo amb el mòbil apagat.

Mentre explicava això, per darrera seu hi passava la fins ahir diputada al Congrés i avui consellera d'agricultura Teresa Jordà, que duia posat un somriure d'orella a orella on hi barrejava el que va passar ahir a Madrid i el que passaria avui a BCN.

I llavors han començat a arribar familiars dels presos i dels exiliats, que són com una família de famílies. Mentre quedaven per dinars després de la cerimònia, la dona d'un dels empresonats explicava el que li van dir fa poc en una de les botigues on compra: “fa sis mesos que tenim dues ampolles de cava a la nevera. L’una és per vosaltres perquè us la beveu per celebrar la llibertat. I l'altre és per celebrar-ho nosaltres”.

Encara hi ha hagut temps perquè un futur conseller, interpel·lat pel que ha passat a Madrid aquestes últimes 48 hores, hagi deixat anar el següent anàlisi: “Ara ells tenen la inestabilitat i nosaltres l'estabilitat”.

I després ha començat la cerimònia. A tres quarts menys dos minuts de 12 han entrat a un Saló Sant Jordi ple com un ou el President Torra i el President Torrent. El llaç groc del President era de tela i més gros. Han estat aplaudits més d'un minut. Però la intensitat ha augmentat quan la veu en off ha anunciat l'entrada “dels familiars dels presos polítics i exiliats”. A més de la llarga ovació, crits de “llibertat, llibertat” seguits amb un rítmic picar de mans.

Els familiars dels consellers que no han pogut prendre possessió han llegit les cartes escrites des de la presó o des de Bèlgica i així s'ha donat pas a la presa de possessió, pròpiament dita, i al discurs de mà estesa del President que, segons opinió d'una companya d'un mitjà de Madrid, ha estat molt més desacomplexat que altres que li ha sentit.

L'acte ha acabat a les 12.53 i a fora, a plaça, la vida continuava, amb una parella que sortia de casar-se de l'ajuntament i era rebuda pels convidats amb bombolles de sabó. I la vida es recuperava amb una manifestació a favor escola publica on es cridava “Josep Bargalló, volem solucions”.

Ja tenim Govern i ja tenim a qui protestar. I com ha dit un ciutadà que feia fotos del moment en que uns quants treballadors de Palau penjaven al balcó aquesta pancarta:

... el Palau ja torna a ser nostre.