Gràcies a La Vanguardia m'assabento que El Corte Inglés ha retirat un anunci de la campanya de Sant Valentí pel simple fet que la confraria de la figa seca que es desfoga a Twitter l'ha qualificat de masclista. El títol de l'anunci era El amor en tiempos de Tinder (que és una aplicació per trobar parella i per cardar) i el de la columna d'opinió és "Machismo en tiempos de Twitter".

No em calia obrir el YouTube per saber que la indignació de l'articulista era injustificada, però després de veure el vídeo estic ben espantat. Aquesta nit somiaré que un grup de feministes em deporta a Sibèria. Gairebé puc veure la columnista dirigint l'escamot que em ve a buscar a casa. En l'article, l'autora promet que intentarà controlar "les ganes de muntar un sidral en aquests grans magatzems que, amb l'anunci, avalen i perpetuen la idea germinal de la qual creix la violència masclista". Jo no penso controlar les ganes de subratllar que em sembla fantàstic que la Llucia Ramis només hagi trobat beneficis en la seva vida literària pel fet de ser dona i mallorquina, però aquesta vegada n'ha fet un gra massa.

Ramis promet que es controlarà i tot seguit crucifica el guionista i posa el seu nom al costat dels cadàvers de les 7 dones que aquest any han estat assassinades per les seves parelles, a més de les 57 de l'any passat. Llegint-la recordava que el Quim Arrufat va explicar que els diputats de Ciutadans l'increpaven al Parlament cridant: "¡Mil muertos!" Els morts d'ETA van ser durant molts anys una coartada per estigmatitzar els debats que feien nosa a l'Estat espanyol. Ara que les institucions trontollen, sembla que els assassins de dones han de servir per estigmatitzar els homes.

Em sembla molt gros que un vídeo que escenifica una discussió típica de parella sigui criminalitzat amb tanta bilis. Si per cada vegada que he vist una noia actuant de manera gelosa o possessiva em donessin mil euros, viuria de renda. M'agradaria veure com reaccionarien moltes feministes si el seu xicot flirtejés al Tinder —només de pensar en alguns casos ja se m'escapa el riure—. Estic a favor de la compassió i de la discriminació positiva, i que les dones conservin algunes prerrogatives de princesa. Però també veig que el status quo utilitza el feminisme per destruir la societat i la cultura.

Curiosament, unes pàgines més enllà el mateix diari portava un altre article que també era un poema. La Cristina Sánchez Miret començava la seva columna "Maltratadores" amb la indignació arrabassadora de la Ramis i tot seguit matisava com si res: "No conec amb detall el cas i són molts els elements a tenir en compte". Una mica de cura senyoretes, que al final només podrem llegir les aventures crepusculars del Joaquín Luna. Utilitzar la vanitat femenina per estalviar-se diners en policia és tan vell com enviar els homes a morir a la guerra. No hi ha res com atiar el ramat per governar un país —o per escriure en els diaris del sistema.

Després, que els progressistes no s'estranyin si uns pobres titellaires acaben a la presó.