Encara que la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, menyspreés, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, les dades que ha ofert l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), donat a conèixer unes hores abans, no hauria de ser aquesta l'actitud dels que vulguin conèixer quina és la foto de la Catalunya demoscòpica 50 dies després de les eleccions al Parlament. Tres primeres teories que tritura el CEO: la candidatura de Junts pel Sí no obtindria avui el resultat del 27S. Fals. L'enquesta situa una forquilla entre 61 i 63 diputats i en els comicis en va obtenir 62. Segona, el desacord actual entre Junts pel Sí i la CUP està fent recular l'independentisme. Fals també. Si en les eleccions en va aconseguir 72, els pronòstics en unes noves eleccions se situarien entre 75 i 79 diputats. Tercer, l'independentisme no podria repetir el 47,8% dels vots obtinguts el 27S. Fals igualment. El treball demoscòpic eleva al 50,9% dels vots la suma de JxSí i la CUP.
És cert que estem parlant d'una enquesta i té el valor que té. Una foto fixa en un moment determinat i poca cosa més, però, en qualsevol cas, té el mateix valor que podien tenir les que el mateix institut va realitzar abans de les eleccions i que reflectien una caiguda de l'independentisme i que van ser comentades amb satisfacció i com un element informatiu important des de la sala en què s'ofereixen les rodes de premsa del Consell de Ministres. L'enquesta també despulla algunes teories simplistes dels que pretenen, des del més absolut desconeixement, pontificar sobre realitats que o bé no coneixen o veuen amb desgrat la foto que es reflecteix.
Els líders de l'independentisme han comès alguns errors imperdonables des del 27S i han traslladat una imatge d'improvisació irritant. La resolució de desconnexió que va aprovar el Parlament es podia haver elaborat amb un tacte més gran, pensant en les reaccions de la comunitat internacional i les dues votacions d'investidura han suposat sengles banderilles de la CUP a JxSí que costaran de digerir. Però el que s'oblida és que si alguna cosa és immutable des del 2012 és la capacitat enorme de regenerar-se que té l'independentisme esquivant els seus propis problemes en els moments més difícils. I això, agradi o no agradi, ara per ara continua sent així. Com reflecteix el CEO.