La Comissió Europea ha anunciat aquesta setmana a l’empresa Glovo i Delivery Hero (propietària majoritària de Glovo) una multa de 329 milions d’euros perquè entre el 2018 i el 2022, malgrat ser competidores, havien arribat a acords il·legals per reduir la competència en el seu sector. Quins acords? Repartiment de mercats, intercanvi d’informacions confidencials, no contractar personal de l’altre, no competir pels mateixos treballadors... Unes pràctiques que estan tipificades com a contràries a la lliure competència, que és un principi sagrat en l’economia comunitària.

Malgrat que Delivery Hero tenia provisionada en els seus estats comptables una xifra superior als 205 milions d’euros que li tocarà pagar, l’import de la multa és substancial. Pel que fa a Glovo, la sanció de 105 milions d’euros se suma al llarg historial de sancions milionàries i litigis que va acumulant per altres motius, la major part en l’àmbit laboral, tant a Espanya com a Itàlia, Portugal, Polònia, Brasil o l'Argentina, fins i tot en algun país africà.

Glovo va néixer el 2015 a Barcelona com una empresa emergent, de les anomenades startups, en aquest cas a partir de tecnologies de la informació per prestar un servei tan elemental com el lliurament a domicili de manera ràpida (bàsicament menjar, però no exclusivament). El projecte va rebre la benedicció dels inversors de capital risc, que hi van veure una bona oportunitat de negoci. També per part d’una empresa que ja era al sector, com l’alemanya Delivery Hero. Glovo va créixer de manera espectacular no només a Espanya (la covid-19 hi va ajudar), sinó també a mercats europeus i llatinoamericans, fins a arribar a operar en una vintena de països. Mentre creixia en activitat, les seves pèrdues també ho feien, amb valors de centenars de milions anuals.

El 2021 Delivery Hero va valorar Glovo en 2.300 milions d’euros i va comprar el 80% de l’empresa, no pas amb diners, sinó amb participacions en l’empresa teutona, que al cap de poc van perdre més de la meitat del seu valor. Malgrat la compra, Delivery Hero va atorgar a Glovo autonomia operativa, manteniment de la marca i direcció en mans de les ànimes inicials del projecte, amb l’enginyer aeronàutic Òscar Pierre al capdavant.

Glovo és una gran empresa: té més de 4.000 treballadors directes i al voltant de 20.000 repartidors a domicili. L’historial de sancions que acumula la companyia ve d’aquests darrers pel fet de tenir contractats repartidors com si fossin treballadors autònoms sense relació laboral. Aquesta pràctica contravé l’anomenada Llei Ryder (de 2021), que prohibeix els falsos autònoms. A remolc d’això l’empresa deu centenars de milions d’euros a l’Estat en concepte de multes, de cotitzacions a la Seguretat Social pendents, de vulneració dels drets dels treballadors, de contractacions irregulars d’estrangers sense papers i sense permís de treball.

Un es pregunta si no caldria una remoguda general en aquest tipus de sectors que anés orientada a assegurar que els que hi operen ho fan respectant la legalitat més estricta en tots els àmbits afectats 

La llei Ryder espanyola va rebre fa poc més d’un any l’aval comunitari a través de l’aprovació d’una directiva que aclareix la situació laboral dels treballadors de plataformes de repartiment de menjar a domicili. Es pretén així, a escala general europea, corregir el que es considera un fals treball per compte propi i, al capdavall, millorar les seves condicions laborals. La directiva afecta empreses tan conegudes a Europa com Just Eat, Uber o la mateixa Delivery Hero.

El cas Glovo és un paradigma d’empresa amb base tecnològica avançada que s’aplica a un servei que intrínsecament és de baix valor afegit i que, per tal que surtin els números, aplica tots els estratagemes possibles al llindar de la legalitat, com els falsos autònoms, o directament fora de la legalitat com l’incompliment de la Llei Ryder o la contractació de persones sense permís de treball. Hi ha més empreses que operen amb aquest sistema, però Glovo és el cas més conegut.

Curiosament, al seu dia, els afectats (els falsos autònoms de Glovo) es van queixar de la Llei Ryder perquè no volien deixar de ser autònoms. Preferien guanyar ara més diners, que no pas cobrar menys per culpa d’haver de cotitzar per unes pensions de jubilació que queden lluny en el temps. I qui sap si també queden lluny d’on viuen i treballen actualment, atès que els llocs de treball creats en aquest entorn els ocupen majoritàriament estrangers, amb predomini de pakistanesos. L’empresa no troba repartidors entre la població catalana ni espanyola. Val a dir que, al costat de la demanda, el consumidor està encantat de poder comprar per internet i que li portin el menjar o el que sigui a casa, amb el mínim cost possible.

Amb perspectiva econòmica i social més global, un es pregunta si no caldria per part de les administracions públiques una remoguda general en aquest tipus de sectors, que anés orientada a assegurar que els que hi operen ho fan respectant la legalitat més estricta en tots els àmbits afectats. I també caldria una altra remoguda als sectors empresarial i sindical per pactar uns nivells salarials molt més alts que els actuals. Perquè si el pa amb tomàquet o la pizza que ens porta el repartidor a les 10 del vespre a casa surten una mica més cars, doncs tocarà pagar-ho, que el servei que et presten i la comoditat tenen un preu. I aquest ha de ser just... i legal.