La política és l’art del possible i la negociació. També ho és de la gestió dels silencis i les informacions útils, que cal dosificar. A la Santa Seu en saben, de dosis. Però això no equival a ser els millors en comunicació segons els manuals de comunicació institucional. Pels estàndards mundans, no ho fan prou bé, perquè seleccionen tant la informació i els moments, que sovint no informen suficientment. Jo crec que sí, que en saben, i de fet, en saben molt, perquè no es dediquen a la comunicació sinó a la diplomàcia i a l’alta política. Davant de la imminent mort del papa Benet XVI, el fet de demanar pregàries dos dies abans i que l’emissor de tal missatge fos el papa Francesc ja va disparar les alarmes, però ho va fer de manera intel·ligent. Els periodistes que cobreixen la informació vaticana pel món van ser avisats que en qualsevol moment es podria produir l’anunciat desenllaç. S'ha acabat un any i s'ha acabat el papa Benet. Les agendes dels mandataris polítics es van condicionar de cop. Els hotels romans es van començar a activar i recalibrar preus. No era un rumor llançat per un ardit periodista especialitzat en informació religiosa. Era el mateix pontífex que anunciava i demanava pregàries per a l’emèrit. Ja fa uns mesos, el secretari de Joseph Ratzinger va emocionar-se en un acte i va posar-se a plorar. Un altre anunci que el Papa s’anava apagant, cosa que, tractant-se d’una persona de 95 anys, tampoc era inesperat. Però la mort arriba quan vol, i la dels papes és també imprevisible. I com diu un amic meu vaticanista, els bisbes i papes solen morir-se en dies de festa. Al Vaticà no s’havien trobat mai amb un enterrament d’un Papa amb un altre Papa present i ben viu. L'enterrament del Papa, que no és un cap d'Estat ja però segueix essent un pontífex, serà un acte insòlit, auster però rellevant.
Al Vaticà no s’havien trobat mai amb un enterrament d’un Papa amb un altre Papa present i ben viu. L'enterrament del Papa serà un acte insòlit, auster però rellevant
Benet XVI, amb la seva dimissió, anunciada el febrer del 2013 i feta de manera lliure i sense que ningú l’hagués d’acceptar, perquè ja es feia efectiva per si mateixa, va ser revolucionari. Ara el seu enterrament serà inèdit. Per molts, ell ha estat el darrer Papa. Per altres, el primer Papa que ha obert una nova manera d’entendre l’exercici de la potestat universal del bisbe de Roma.